Feta la llei, feta la trampa.

Aquesta setmana passada el govern del PP ha volgut rentar-se la cara amb un reguitzell de reformes, en concret 40, del codi penal, en que posa molt l'accent en la corrupció i delictes econòmics. Per que serà?.

Vagi per endavant que tot i que no les he pogut llegir a fons hi ha parts d’aquestes modificacions en que estic molt d’acord amb el seu redactat, un altre cosa es el seu compliment. En tot cas el meu comentari es per la part que fa referència, no explícita, al finançament dels partits polítics i el seu funcionament.

La meva crítica va dirigida aquells partits que ja tenen molta lletra en tot allò que fa referència al seu propi finançament, i no tan sols la llei, si no que dintre dels seus propis estatuts, i no menys important on hi ha el codi ètic, en que especifica molt be el que, el qui, i sobre tot el com s’ha de comportar tota persona en el si del partit.

Però molt sovint, massa sovint, fa que tot allò que s’ha escrit no es compleixi, i no tan sols per el que fa la part econòmica, si no per el comportament de les persones, i principalment per els dirigents de torn. Es curiós que quan toca fer complir, no tothom interpreta l‘escriptura de la mateixa manera. Es curiós com la lectura que es fa de comportaments a voltes son justificats per aquells interessats que l’aigua vagi ha un molí o un altre.

Pel que fa el finançament dels partits, entre ells saben molt be el qui te coses per amagar, però curiosament existeix un pacte de silenci entre els partits que només fan servir, en ocasions, per posar-se entre les cordes ells mateixos, per exemple: el famós retret del 3% que va fer Maragall al avui President Mas, en aquella sessió al Parlament. Ben segur que la majoria està lligant aquell famós 3% amb el cas Millet i amb empreses constructores.

Posaria molts exemples, però no soc molt partidari de posar la paraula “presumpte” ates que hi ha casos en que els mateixos delinqüents s’han declarat culpables d’espoliació, però la interpretació de la llei per part del corresponent defensor, encara disposa d’eines per no tancar-lo a la presó i sobre tot, perquè no torni els diners.

En resum, crec fermament que els que trenquen les regles de joc, traspassen la línea vermella de les lleis, se les pensen totes per passar-se-les  per el forro, son la minoria, però es que estareu d’acord amb mi que, cada dia hi ha més persones, més estaments, més formacions que tenen algú que trenca amb tot lo establert i no passi res, i el més sospitós es que, els dirigents i responsables, de tots els casos que han vist la llum, no tinguin que respondre per aquell que ha transgredit tot allò que esta escrit.

Amb tota sinceritat, jo em pregunto, penseu que fa falta fer tantes modificacions quan hi ha lleis que no es compleixen? No penseu que amb complir la llei, i sobretot fer-les complir n’hi hauria prou?. Ah! una cosa, si diuen que la llei es per tots igual, perquè no fan una modificació per suprimir  les persones que per el seu càrrec electe son aforades? Els hem votat per ser electes, no per ser aforats. Ho potser, es que és un blindatge per poder delinquir?

Cubelles

23/09/ 2013.

Clar i Català

Vagi per endavant que soc un d’aquells milers de catalans que ens varem quedar a casa per motius diferents, però que a l’hora de la consulta votarem per l’independència de Catalunya. Remarco aquest fet, ateses les declaracions de la vicepresidenta del govern de Madrid, en que fa esment que ells també escolten aquelles majories silencioses que no varem anar a la cadena per l’independència.   

Estic convençut  de que aquest article no serà el primer ni l’últim que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya en que posarem negra sobre blanc, donant la opinió, amb il·lusió, respecte al fet de la cadena humana travessant el nostra país aquest Onze de Setembre de 2013.

Dit això, crec que hi han multitud de fets importants a destacar del que ha passat a la diada d’aquest any, si tenim que comparar-la amb el que va ser la de l’any passat. No cal dir que en totes dues diades l’èxit de resposta dels ciutadans/es ha estat aclaparadora, però en la d’aquest any hi han aspectes molt més positiu, i sobre tot molt més clars si cal, que en la de l’any passat ja que per mi, la de l’any passat tenia aspectes que l’hi restava sentit, barrejava sentiments i no l’hi sobrava aquella gran dosis de cabreig.

La de l’any passat tenia components d’impotència per aquells que es manifestaven en contra dels desnonaments. Protestes per totes les retallades com ara, sanitat, ensenyament, pensions, menjadors, etc. diríem que semblava com si les decisions polítiques dels governs de Catalunya i el central s’haguessin posat d’acord per el desmantellament de, l’estat del benestar.

Tots aquests components barrejats, la lectura que es va fer des del govern d’aleshores, per a mi equivocada, va desembocar en unes eleccions anticipades que el que va portar es una pèrdua d’escons per part de CIU. No obstant, a toro passat, podem dir que per la meta a assolir ja ens ha anat be que ERC tingues una pujada tan important, atès que aquesta es una de les forces més compromeses i amb menys dilatacions i ambigüitats que demana l’independència de Catalunya. ERC va de cara, sense embuts, i això es d’agrair. Tot i que reconec que el no tenir que governar el dia a dia, fan i actuen d’una altre manera.

El que va passar aquest Onze de setembre es tant potent, tant clar, que cap persona pot dir que era a la cadena enganyada, si no que era donant-se les mans per demanar al govern de Madrid i al món exclusivament una sola cosa: que Catalunya vol ser independent, amb tot el que això comporta i comportarà.

Per finalitzar desitjo que els nostres representants polítics que estan per la consulta d’independència, quan pensin amb la pregunta que han de fer a tots aquells ciutadans i ciutadanes que han de dipositar la contestació en una urna, aquesta pregunta sigui tan clara com la convocatòria per la cadena humana, que tots sapiguem la resposta, tan si es si com si es no, i això només es pot contestar de una sola manera, que se’ns pregunti si volem que Catalunya sigui independent; si o no?. Tan senzill com això. Ara és el moment.

12/09/2013.