La primera pedra d’un nou País

Em poso a escriure aquest article quan justament s’està constituint la Onzena legislatura del Parlament de Catalunya.

Per el que fa les imatges que es desprenen, es fa molt evident que les coses son diferents que fa un temps enrere, tan per les maneres de vestir com les maneres del discurs del president de la Mesa.

Els primes de marcar la diferència, varen ser els Diputats de la CUP la legislatura passada amb les samarretes adients per allò que calia amb el que s’estava defensant.

Molts d’aquells que criticaven les maneres de vestir d’aquells nous joves Diputats, avui ja han començat a deixar la corbata a l’armari, tot i que no cal dir que els que es resisteixen més a qualsevol canvi son, els del PPC i C’s.

Crec que només veient les imatges de les persones que composen el Parlament podem dir amb tota fermesa que s’ha produït un canvi de debò. També crec amb tota certesa que aquest parlament es de majoria amplia independentista, però a la vegada hi ha una majoria amplia d’esquerres.

Be! Tot el que passa avui vint-i-sis d’octubre de 2015 es fruit de les eleccions del 27S, en que la primera de les coses que s’ha de fer es la constitució de la mesa del Parlament. Però això, només es el primer pas dels que encara queden per donar, que és la votació per la investidura del seu President, el qual avui per avui es una incògnita.

Ser que normalment al camí s’ha de fer pas a pas, però es que en aquest últim trimestre d’aquest any, no estem fent un camí normal, si no que aquest camí l’estem fent amb tots els entrebancs d’aquells que no volen que Catalunya prengui les seves pròpies decisions i decideixin per ella mateixa que vol ser, i com volem que sigui el nostre futur.

Però tal com estem vivint el present, cal que tots admetem que estem avançant, no amb una carrera fulgurant com molts de nosaltres voldríem, però si que a petits passos es van aconseguint petits avenços. Lo més important per els que estem d’acord amb aquest procés es, saber el que volem, i esta clar que volem ser independents.

Un ingredient nou que tenim aquesta recta final d’aquest any és les eleccions generals, en que dintre dels partits que configuren la candidatura de Junts pel Sí, tenen que decidir si es presenten, i com es presenten.

No deu ser fàcil per els partits polítics que renuncien a les sigles de partit en unes eleccions Espanyoles, però sempre ens han dit que en uns fets excepcionals calen accions excepcionals. Ser que unes eleccions Espanyoles no es un fet excepcional si no que es normal, però el que no es normal es com ens representem Catalunya a Madrid desprès de una majoria independentista a Catalunya.

Com a candidat de Junts pel Sí crec que tindríem que tornar a repetir la mateixa fórmula que s’ha utilitzat el 27S per les eleccions generals, penso que seria molt més fàcil per tots defensar els interessos de Catalunya junts que no per separat.

També per el govern futur d’Espanya i com no, també a EU  donaríem una imatge d’unitat, que amb altres formules possiblement no donem, i la unitat a ulls del Món, també es molt important.

Espero que el meu prec sigui atès, dit això, en tot cas que les fórmules que els dos partits majoritaris CDC i ERC siguin imaginatius però que el final tots aquells que tinguem sinèrgies similars puguin representar-nos a Madrid i sigui amb una sola veu.

Felicitar a Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament de Catalunya i desitjar-li molts encerts en les seves decisions.

Ara toca a Catalunya.

Diuen els entesos que a cop calen no és recomanable fer accions, atès que actuar en acció-reacció es contraproduent i pots corre el perill de no ser prou objectiu en vers l’acció. Però per contra, personalment crec que en aquest moment és quan una persona diu realment el que pensa.

Tot i vagi per endavant, que sempre hi ha una excepció en tot, i en aquest cas n’hi ha una que en responc personalment ja que es la meva, sempre he dit el que pensava, pot ser per això que en el món de la política m’he guanyat més enemics que no amics.

Per altre banda al llarg de més de quinze anys, que de una manera o altre estic implicat en política municipal, he pogut comprovar que hi ha moltes persones que agraeixen molt que hi hagi gent que diu i escriu el que pensem, encara que en aquests denotes un punt d’estranyesa, perquè no hi estan acostumats.

Aquests últims mesos he pogut comprovar, perquè així m’ho han fet saber, i m’han preguntat, el perquè els espais cada dia son més entre els articles, i pensen que ho he de tornar fer com fa dos anys enrere.

En primer lloc dir-los, gracies per el seu interès, ja que aquest es l’objectiu de qualsevol persona que l’únic que intenta és, transmetre el que realment pensa de quelcom política-social del seu municipi.

Un dels motius del perquè no escric tan seguit es que els objectius que pretenia per el meu municipi, Cubelles, es la renovació política, d’aquells que varem sortir en el 1995. Un altre dels objectius complerts és la desaparició d’un grup independent que va governar molts anys a Cubelles pensant que el municipi els hi pertanyia, i tractaven a les persones en funció si eres del poble o un nou vingut.

Soc conscient que en aquesta tasca hi ha moltes persones que varen dedicar temps i esforços per trencar aquell caciquisme establert, i que ara en aquest moment Cubelles es molt més demòcrata i diversa, però molt més complicada per ser governada, fruit d’aquesta diversitat i de la seva democràcia.

Un altre motiu es el fet que hem de deixar fer sense pressions, al nou govern en minoria sorgit de les últimes eleccions municipals, ja que ho te molt més complicat la governabilitat del municipi. Un per estar en minoria. Dos per la seva baixada de recursos econòmics per diversos sectors. Tres, per que el grup majoritari del govern es independent i no te representació ni suport més enllà del propi municipi, tot i que el tomb que està donant avui la política  a les institucions, aquesta importància es relativa amb vers aquella que tenia fa deu anys.

Un altre dels motius que més a pesat en la meva actitud de espaià els meus articles es, que la política més emocionant i a la vegada molt més perillosa és la que es viu avui al nostre País, i crec que els meus esforços per petits que siguin han d’anar dirigits a Catalunya, i de pas en aquells que han posat la cara per tots aquells que volem un País nou. I se de que parlo, quan dic posar la cara per els altres.

Amb això no dic que no estigui pendent del que passa dia a dia a Cubelles, però tal com he dit anteriorment cal donar temps aquells que estan al cap davant del govern del nostre Ajuntament. Salud i encerts.