Fa pocs dies feia
un comiat de vacances d’estiu i comentava que el tornar ens trobaríem en més preocupacions
per decisions politiques, però caram, la que acaba d’explotar-nos al bell mig
dels morros crec que ens ha deixat tots atònics, dirigents, militants,
simpatitza’ns, ciutadans etc. vulguis que no, el respecte a una persona com
Jordi Pujol i Soley, que ha estat tants anys els nostre president, ens fot molt
que ara per salvar al cul als seus fills ens tinguem que assabentar que ens ha
estafat a tots els catalans. Tot i que ara surten persones que diguin, que ja
es veia a venir.
L’única persona que
va dir alguna cosa amb tota claredat va ser al ex President Maragall quan va fe
referència en un Ple al Parlament, va dir textualment, vostès tenen un problema,
i quest problema es diu 3%. Referint-se a CIU. Aquesta frase vista ara en el
temps, crec que el Sr. Maragall sàvia el que es deia i per això, ara un jutge demanarà
l’acte d’aquell Ple, i mirarà d’esbrinar que volia dir el Sr. Maragall.
Crec que per tothom
es fàcil interpreta el que va dir el Sr. Maragall, la pregunta que jo en faig i
crec que tothom s’ha l’ha de fer és, si el Sr. Maragall sàvia que CIU estava
cobra’n comissions per adjudicacions d’obra pública perquè no ho va denunciar?
Per allò que tots sabem el que hi ha entre els grups majoritaris, pactes de
silenci? Oma doncs crec que es fàcil que amb aquestes actituds politiques mirant
capa un altre banda, existeixin Millets,
directors de caixes, directors del que sigui, administradors de institucions,
de les que sigui etc.. a cada cantonada, si tenim a Pujols des de fa una pila
d’anys fen allò que feien les màfies.
Qui queda que no
hagi fotut ma a la caixa? Qui no s’ha muntat el seu “xeringuito”? Qui son els
que no s’han fet el pla de pensions milionària acosta dels ciutadans del carrer?
Qui...qui..qui... gairebé ni ha per donar l’esquena a tot i ha tothom, i fotrà
el camp de Catalunya, i que els bombin i vagin a roba..... no se a on ja que no
queda res per saqueja. Antigament quan algú t’estafava es deia, bes a roba al
banc, però ara només tenim que deute creada per els politics i els banquers
especuladors.
Estic molt
emprenyat. No saps en qui tens que demanar responsabilitats, com a ciutadà.
Tampoc saps de qui et pots refiar, ja que les estructures politiques,
financeres, del ben estar, etc totes han caigut, i altres van en retrocés. En
tot i això bull contestar a una pregunta que el Jordi Pujol i Soley feia a la
seva entrevistadora, l’i va preguntar, això
de la UDEF , que carai
és això. Jo l’i desglosso. Les sigles UDEF vol dir. Unitat de Delinqüència,
Econòmica, i Fiscal, que l’exerceix la Policia Nacional.
Hi ha un fet que no
tenim que passar per alt, i es el que perquè hi hagin corruptes hi ha d’haver
corruptors, el que no podria dir en aquest cas, és que es primer si l’ou o la
gallina. Jo penso que les dues parts tenen la culpa de tot, l’únic que si tinc
clar és qui acaba paga’n tots aquests despropòsits. Però els empresaris que
proposen inflà i carrega al pressupost un 3 % per l’obre a executar no tenen
cap culpa? No tenen que respondre davant de la justícia. Pot ser Abertis, pot
ser Ferrovila, pot ser el grup COPISA, pot ser FOCIO i un llarg etc... Ja se
que la majoria d’empreses d’aquest calibre no tenen un amo, si no que tenen el
seu administrador doncs que sigui aquest el que carregui amb les culpes.
Això és un terrabastall
que just acaba de començar, espero que tots siguem capaços de poder passar
pagina i no oblidar que Catalunya és de tota la gent, al fet que una persona
sola ens faci perdre la il·lusió no seria ni just ni raonable davant de la
força que tenim que és la voluntat de tenir un futur millor que el que tenim
ara. No ens podem acoquinar ara que és quan més ens necessitem davant de dos esdeveniments
tant importants com son l’Onze de setembre, i el nou de novembre. Tenim que demostra
davant del Mon i principalment d’Europa. I com
no d’Espanya que els catalans no ens fem enrere per el que hagi pogut
fer un ja ex Pujol. Que la nostre força ens ha portat fins a qui, passant per
fets mes horrorosos que el cobrament de comissions, i encara estem lluita’n.
Però no voldria ser
pessimista, tot i el que esta passant en tots els partits politics és molt gros
i desmotiva a moltísim gent, però tal com deia de voler ser positiu estic
veient que ara hi ha molts casos de corrupció que estan surtin, que el menys el
de la família Pujol ara al sabem, i segur que encara ni han que no se saben. El
que si demanaria és justícia, la qual també esta qüestionada per la societat.
Molts lladres, pocs a la presó, i els diners en paradisos fiscals. Quan tindrem
una reforma d’això?.
