Carta oberta al grup polític EUIA de Cubelles.

 En primer lloc vull expressar el meu respecte a les persones que conformen aquesta coalició de EUIA juntament amb ICV dintre de l’àmbit de Catalunya, la qual es presenten a totes les eleccions d’àmbit català.

Dit això, crec que estic obligat a entrar en matèria de tot allò que els representants de EUIA a Cubelles han estat molt de temps, més de dues legislatures, al marge de la política, fins que ICV no va guanyar per segona vegada les eleccions a Cubelles, i això sota el meu punt de vista, és molt criticable.

Moltes persones vingudes de partits diferents ICb+PSC, varen tenir dificultats per posar en funcionament en pocs mesos d’unes eleccions municipals, un partit com ICV+EUIA en que aquestes persones que formen part de les segones sigles del parit, ja estaven a Cubelles, les quals en aquells moments de dificultats polítiques i econòmiques, per fer programa i campanya no varen aparèixer  per en lloc. La pregunta es: perquè aleshores no os vareu donar a conèixer?

Durant molt de temps he pogut llegir articles del grup EUIA en contra de les polítiques que a voltes a fet ICV al nostra municipi, en que personalment jo hi estic d’acord amb les seves crítiques, però crec que aquestes persones representants de EUIA en el nostre municipi, avui no tenen l’autoritat moral per reclamar criteri ètic i polític als demes, quan ells no han sigut honestos des de la creació del partit de ICV+EUIA a Cubelles, ni amb aquelles sigles que diuen que representen.

Com a anècdota i per acabar-ho de rematar, el passat setembre les mateixes persones que estan a la direcció de EUIA, que per cert, son més aviat escasses, varen presentar una plataforma amb el nom de “Front comú” i varen convidar a la seva presentació als grups polítics del municipi, als sindicats, associacions, etc..

Personalment vaig assistir a aquesta pobre presentació, que no vull desmerèixer els seus esforços, ja que se que és difícil partir de cero, però caram!!, no s’entén massa que un grup que esta dintre de ICV*EUIA presenti un moviment político-social desconfien dels grups polítics quan aquestes persones formen part del partit que esta al govern de Cubelles i que per cert la seva cap de llista aquesta legislatura n’és l’Alcaldessa. Inexplicable!!

Per arrodonir aquesta anècdota, els que no varen faltar a la cita varen ser alguns Partits polítics del municipi, i el més present va ser el grup polític al govern a la invitació feta des de EUIA de la presentació de “Front comú” que resulta que es també ICV, i que dintre de les seves argumentacions varen fer pales la seva desafecció per la política i per els polítics, però per més incomprensió, això es manifestava des de dintre d’un partit polític com és EUIA. No te ni credibilitat ni comprensió possible el seu comportament ni tampoc el seu discurs polític. 

Finalitzo aquests llargs despropòsits d’aquest grup polític que forma part de ICV*EUIA, en que malauradament aquestes persones no saben on son, ni on volen anar a parar. Ara segons la informació que hi ha a la premsa, aquestes persones que representen EUIA, s’han refugiat dintre de la Federació d’Associacions de Cubelles creada l’any 1995, des de la societat civil organitzada, com es diu ara.

Se del que parlo, i si la memòria no em falla, i si no s’han fet modificacions dels seus estatuts, aquests no contemplaven la entrada de grups polítics, atès que aquesta federació va ser creada per aglutinar totes les associacions de veïns i propietaris del municipi de Cubelles, per tan, EUIA no te aquest perfil per formar-ne part, ens el contrari. O si Sr. President?

Personalment crec que aquestes persones han d’escollir, ho estar en política dintre de ICV*EUIA, o be crear aquesta plataforma des de la societat, i no jugar amb dues bandes, no te credibilitat des del principi, i més quan  es critiquen als polítics que tenen més d’una cara. Aquest grup també demanen regeneració política, etc.. però que vulguin començar un projecte que des del seu inici ja neix viciat, no crec que tingui massa poder de convocatòria, tal i com es va poder comprovar les poques persones que érem presents. Sr, de EUIA, no es poden tenir tants barrets i demanar regeneració política. Personalment entenc que busquin altres alternatives atès que dintre d’ICV no son molt tinguts en compte. Ho sento, però algú ho havia de dir.

Atentament.

J. Coch. 

Dies històrics.

Dies històrics.

Quina paraula.  No se com classificar-la, tampoc se si, a dia d’avui, ha perdut valor, o pot ser es que, des de fa temps estem vivint un seguit de dies tan històrics que la paraula en si no te allò que la defineix com a tal, atès que per un motiu o altre ara ens sortim de la rutina quotidiana i del que marcaria el dia a dia  de lo que ha estat establert al llarg de trenta anys.

Però no ens enganyem, els dies històrics que estem mirant d’assimilar, a voltes he de dir que personalment em costen de pair, tan per be com per mal, encara que malauradament la majoria dels dies històrics son per noticies que ens deixen estorats, tot i que he de confessar que per alguns aquests dies els deuen celebrar.

No és que m’agradi massa recordar tot allò que ens pot fer mal, però per no escriure-ho no desapareixerà de la societat, i encara menys de la nostre memòria. Ja se que per algunes persones els dies històrics només compten aquells que fan historia políticament parlant, però per a mi també compten aquells que per un motiu o altre surten a la llum pública per robar, per desfalc, per mites que han caigut com un joc de cartes, per evasió de capital, per els que volen tornar  blanc els diners negres, per gastar diners sense mesura amb targetes B, que jo entenc que son diners de tots els ciutadans, d’aquells  que sense remei ens cobren els nostres impostos i un llarg i vergonyós etc...

També formen part d’aquests dies històrics aquells que cada dia que passa, encara gaudeixen de llibertat confessos de haver robat,  quan la societat ja els te condemnats i amb raó.

Son històrics, quan perdem llibertats d’expressió, quan hem de complir imposicions per modificacions a lleis que tornen a l’època més rància, aprovada per una democràcia dictatorial. Històric és aquell dia, que ens han impedit votar per saber si tenim majoria o no per caminar tots sols com a país que és Catalunya, tinguem o no els vist-i-plau de tercers. Molta gent ens sentim que ja som un país, però esta clar que no podem exercir-lo com a tal, i això és el que ens hem de guanyar.

Dies històrics son tots aquells que des de fa més de dos anys estem vivint en un ritme frenètic, i que amb tres-cents anys no havíem aconseguit arribà on estem ara, tot i que se perfectament que encara no hem aconseguit massa, però almenys ara ens prenen en serio, i no com fins ara, que sabien que desprès de rondinar, aniríem a buscar la nostre ració de peix al cove. Doncs ara ja no volem res, volem trencar amb aquells que tan sols ens valoren per el que aportem econòmicament, fent el repartiment de la manera que ells creguin convenient, com ara per pagar peonades, per anar a matar elefants, per tenir targetes negres, per fer autopistes gratuïtes i tants i tants etc..

També per a molts és històric el pla B del President Mas, aquesta votació inventada que si no rep el recolzament de la societat civil organitzada tampoc es farà, i llavors tindrem eleccions anticipades, amb llista conjunta o no.

En un article vaig agrair al President que donés la cara per tots aquells que ens manifestem, però ara amb aquesta decisió del dia 9N d’anar a votar no se sap que, sincerament crec que el Sr. Mas s’ha cagat a les calces. El president no tenia que intentar convèncer als grups independentistes de fer una llista conjunta per anar a unes eleccions, personalment penso que tenia que dissoldre el Parlament amb els dies de antelació i fer que les eleccions coincidissin amb el dia 9N. Aquesta hagués estat una bona jugada per Catalunya i els catalans haguéssim votat amb caràcter plebiscitari, tan els del si+si, com per els del si+no, com per els del no+no. Si el Sr. Mas hagués fet això, la majoria hagués estat aclaparadora, per el bloc independentista, i  desprès haguessin fet govern aquells grups que haguessin portat el seu programa la independència de Catalunya, que de ben segur haguessin estat el mateixos que ara han trencat la porcellana. I a tot això, no pensareu que els dies històrics s’acaben aquí oi? Els dies que realment faran història encara han de venir, i espero que no tingui que esperar tres-cents anys més.

 Salut i democràcia.

  

Es podria repetir la historia?

Dintre de la historia que esta emeten TV3, titulada 300 anys de historia de Catalunya, varen ensenyar unes imatges on desprès de la conquista de Barcelona per l’exèrcit borbònic es va ordenar enderrocar part de la seva muralla per la construcció de la fortalesa de la Ciutadella, el primer dia de maig de 1716, però no per la defensa dels barcelonins dels possibles atacs d’enemics, no, si no que es va construir per apuntar els canons en la direcció de la ciutat vençuda, per atemorir més si cal a la gent, i perquè no fessin res en contra d’allò que els hi havia set ordenat.

No se si te alguna cosa en comú, que des de fa dies tenim 70 furgonetes antidisturbis del Cos de Policia Nacional ocupant l’estacionament de l’Hotel Olímpic a Calella de la Costa, on uns tres-cents policies s’allotgen per reforçar l’operatiu de seguretat durant la diada de l’Onze de Setembre.

També a Malgrat de Mar ni han més agents per el que, per el cap, vaig poder superar el mig miler d’operatius en espera de ser activats.  

I a tot això jo hem pregunto: Pot ser una estratègia per part del govern central per intentar una provocació per que hagi aldarulls entre efectius i ciutadans? Seria una manera de cridar l’atenció internacional per fer propaganda política interessada i així mostrar al Món que els catalans no som tan pacífics com diem. Tot això fa pudor.

El comandament d’aquests unitats d’antidisturbis diu que la seva presencia a Catalunya, i en concret a Calella, es deu a la prevenció habitual d’edificis públics de cara al dia de “l’Hispanidad” del 12 d’octubre. Jo no m’ho crec. Més aviat correspon a una intimidació governamental que ens fa Madrid de cara a la consulta del 9N.

La majoria de la gent de Calella, i alguns dels seus comerços han posat cartells on se’ls fa saber que aquests efectius policials son persones no grates en aquell municipi. Tot i estar d’acord amb l’actuació dels vilatans, és un principi per pensar que en qualsevol moment pot encendres els ànims ja bastant caldejats. Això seria fatal.

Crec que els advertiments, i recomanacions del Govern de la Generalitat en mantenir la calma, i el no caure a les provocacions, crec que van en la direcció aquesta. Però crec que ja hem demostrat abastament de que els ciutadans/es a Catalunya no som gent que saltem a la primera, sinó que som gent amb molta memòria, que no oblidem, que persistim amb que no ens prenguin el que considerem que ens pertany,  i que la caiguda dels mites no afecta al procés per poder aconseguir la nostra independència. Alguns de la casta política madrilenya pensaven que el que tenien amagat des del principi de la democràcia, al fer-ho sortir ara a la llum, els catalans/es ens ensorraríem i claudicaríem, desistint amb el nostre intent d’emancipació d’Espanya.

Quin error tan garrafal han comés un altre cop, pensar eixís demostren el poc que ens coneixen com a poble, però millor eixís.

Per finalitzar crec que es obvi que aquest 12 d’octubre hi hauran més provocacions al carrer, però aquestes no vindran solament dels antidisturbis, si no que també seran presents les dretes més radicals, fins i tot amb aquelles banderes amb l’aguilot negra, que ens recordarà les imposicions de fa seixanta anys cantant el “cara el Sol” . També seran presents la dreta “Española” la de la Sra Camacho, la del Sr. Ribera, amb la Sra Diaz de UPD, la de la Chacon, que aquest 12 d’octubre no seran a Tarragona no, seran a Barcelona i segur que amb el desembarcament de tot el PP a Catalunya.

Si és eixís jo també recomano que ens ho mirem de lluny, hem de ser demòcrates i respectar el que diguin i facin altres persones que no pensen igual. Aquí és on es demostra la maduresa de un poble, tot i que a voltes l’estomac digui un altre cosa.

Per tan, les furgonetes dels avalots, que facin el que creguin més oportú, nosaltres a lo nostre que prou feina tenim i no caure al parany de la provocació, ara que amb tot això, tampoc ens hem de deixar intimidar eh!. Que nosaltres som i serem....

Salut i democràcia.

Parlem d’eleccions?

En aquest nou curs polític -i últim d’aquesta legislatura-, fent una ullada de l’actual panorama de partits, moviments civils i allò que pot esdevenir en un futur proper, sembla que cap dels grups polítics actualment establers obtindrà el suport de la majoria dels catalans per poder governar per si mateixos en cap dels municipis majors de vint mil habitants. Tot i que en aquelles viles més petites i més al nord de Catalunya podria passar que guanyés ERC.   

D’altra banda, un possible avançament a les eleccions catalanes al Parlament, amb caràcter plebiscitari o no, mereix una atenció especial que dependrà molt de com es desenvolupen els esdeveniments de la consulta del 9-N i de la manera com el govern estatal porti aquest afer. Podria passar que les esquerres més radicals unissin esforços per fer un govern molt més fort per a Catalunya.   

Tot i que en principi semblava que la marea de Podemos sorgida a les eleccions europees ho havia d’inundar tot, ara per ara no se sap si tan sols serà present en algunes de les capitals del nostre Regne.

Una altra força emergent nascuda també de la pròpia societat civil és la que encapçala Ada Colau, inicialment present només a Barcelona. Sembla que aquesta plaça és molt preuada per molts grups politics i per la societat civil organitzada. I jo em pregunto, per què un moviment social, sigui quin sigui, no pensa en tenir presència a les quatre capitals catalanes i se centra únicament en una? És que només hi ha desnonaments a Barcelona?

Tot plegat, són només unes mínimes pinzellades d’allò que penso que pot passar en general en el meu petit país. Però el que no puc, ni vull passar per alt, és el que preveig que pot succeir en el meu municipi de Cubelles.

Molts de vosaltres ja sabreu que encara manquen alguns noms de persones que encapçalaran els grups polítics que actualment tenim al nostre municipi. A la majoria encara no ha transcendit cap candidat, alguns perquè estan en trifulgues internes lògiques de partits i de persones que volen el seu protagonisme, i d’altres perquè tenen por que la persona que sigui elegida i/o imposada sigui criticada pels seus propis militants. Això sí, des de l’anonimat.

Això pel que fa a aquells grups que ja estan establerts. Però, i aquells que encara no estan presents en el nostre municipi? Penso que aquí és on rau el quid de la qüestió i els dubtes s’aniran desvetllant en aquests mesos que encara tenim per endavant.

No obstant, crec que alguns grups de nova creació poden estar presents al nostre municipi. Alguns pensem que la CUP podria posar la primera llavor en aquestes eleccions municipals que, de ben segur, vindran marcades per un indubtable caire independentista.

Una altra novetat podria ser la coalició que segurament configuraran Nova Esquerra Catalana amb Avancem, i que podria ser que fos present al nostre municipi. Tampoc es pot descartar una nova unió entre dos grups ja existents a Cubelles, com ERC i UC-Reagrupament. No seria una mala opció tant per a Cubelles com per als integrants de les dues formacions, ja que seria una coalició molt més que natural sabent d’on neix UC i, sobretot, Regrupament, una escissió de la mateixa ERC. El més fotut de negociar d’aquesta unió seria, sens dubte, el lideratge de la coalició. Atès que parlem de Cubelles, es fa complicat de desvetllar, ja que existeixen diversos factors a tenir en compte.

Per exemple, UC va aconseguir quatre regidors a les passades eleccions municipals i ERC es va quedar sense representació. En aquest sentit, té tota la legitimitat UC per a liderar aquesta coalició. Això no obstant, també és cert que ERC té la força del partit arreu de Catalunya que li manca a UC, a banda que, sota el meu punt de vista, UC té poc recorregut polític. En canvi, si parlem d’ERC, tot i no tenir representació municipal, en aquest moment polític que viu Catalunya disposa de molta més força i transcendència que no pas aquest soci virtual.

Per finalitzar, i per esvair suspicàcies, diré que aquesta reflexió és només un pensament escrit per aquest que ho signa. No està fet amb ànim de crear conflicte entre dos grups polítics, sinó que sóc partidari que hi hagi coalicions entre aquelles formacions que tinguin un mateix criteri i compromís polític per a Cubelles i, de retruc, per a Catalunya.

Es tracta, doncs, d’evitar pràctiques ideològicament fraudulentes ja executades per altres grups polítics les quals exerceixen la desobediència de partit, quan els convé, llençant per la borda tots els seus principis per pactar amb un PP que ens nega la democràcia pel sol fet de ser catalans. Això és enganyar aquells que votem. I no assenyalo ningú.

J. Coch.