Desprès de que els plens de investidura de
tot l’Estat hagin triat els seus alcaldes, ara estem en un altre dels
moments més crucials de la legislatura, que és la presentació i aprovació del
cartipàs, el qual es fa en funció de les pretensions del govern que ens
administrarà els nostres impostos, les ordenances, els tempos, etc.. durant els
pròxims quatre anys.
Fruit d’aquest cartipàs que també ha d’anar
en funció de les voluntats polítiques dels que integraran el govern de
Cubelles, i/o formacions que aquestes siguin de dretes o be d’esquerres, tot i
que cada cop és menys la distància que separa aquestes dues ideologies, així
ens anirà, però fins passats aquest temps no podrem fer un balanç del mandat
d’aquells que ens han governat.
El cartipàs per mi esta dividit en dues
parts, una molt determinant que son les responsabilitats que tindran les
persones i les dedicacions d’aquestes durant els propers quatre anys i un altre
de molt oberta, que poden ser modificades, suprimides, o be ampliades depenent
de com es desenvolupen les polítiques municipals.
No se si es pot definir amb una sola paraula
el cartipàs, potser un desig polític, intentant complir-lo al màxim possible, o
també pot ser només, una declaració d’intencions que es posa a disposició pública
per quedar be davant l’electorat, i en funció de les circumstàncies aquestes
podran ser complides o no.
La segona part del cartipàs és on hi ha tota
l’acció política-social dels gestos, voluntats i actes que satisfacin els
ciutadans/es els quals siguin més o menys participatius. Encara que desprès
molts dels que protesten no assisteixen ni en les audiències públiques, tot
s’ha de dir.
Però el govern de torn no ha de entrar a
valorar si les persones son més o menys participatives, tot i que es fa, el que
ha de fer un govern és, donar eines de participació menys enfarragosses, que
siguin fàcils de ser utilitzades per a tothom, atès que moltes de les que tenim
en aquest moment semblen fetes, més perquè la gent no les faci servir de
enrevessades que aquestes son.
Crec que el govern entrant ha de prendre nota
de moltes accions de la passada legislatura, ja que també en va formar part com
és UC-11 i ICV i modificar moltes coses, començant per aquelles que no els
varen satisfer, i que no van pogué modificar per no tenir l’Alcaldia, crec que
amb accions com aquestes ja es notarà un canvi real, més que no pas
mirar de inventar-se quelcom per semblar ocurrents davant dels Cubellencs/as.
En aquest cartipàs el que no hi ha de constar
es la paraula estabilitat, ja que desprès de les diverses trencadisses de
diferents governs d’aquests passats quatre anys, és una obligació mantenir-la
de totes, totes.
Un altre paraula que tampoc tindria que
sortir es, transparència. Aquesta acció també s’ha de donar per suposada tot i
que cal millorar-la. Podrien començar fent-ho, publicant el document de
l’arqueig que l’Alcaldessa entrant va firmar a l’hora de fer el jurament. O
perquè no, l’estat de les comptes, que
han rebut del govern sortint, d’aquesta manera podrien fer balanç quan
finalitzi el mandat.
Dintre d’aquestes paraules n’hi ha una que és
la més potent, però a la vegada la més decebedora per tots els ciutadans,
aquesta es: participació. Fins al moment crec que en puc atrevir a dir que
poques, per no dir cap, de les accions de participació ciutadana que s’han fet
al municipi de Cubelles, son realment decidides per els que varen participar,
atès que desprès de les discutides propostes sempre hi ha les valoracions
tècniques les quals la majoria dels casos son dirigides per els polítics, que
son els caps de les diferents departaments del nostre Ajuntament.
Aquesta no és la participació manipulada que
el ciutadà desitja del seu govern, no ens poden donar a les audiències públiques
fets consumats, la participació real només es pot fer des de un referèndum, és aleshores
quan les opinions transformades amb vots que tenen la mateixa validesa
els de Mar, els del poble, i les urbanitzacions, atès que tot el que es
fa en un poble en pateix o be en gaudeix tot ciutadà del municipi. Això es
participació tot lo demés es fer política.
El que vull dir amb tot això és que calen més
fets i menys paraules, les quals gairebé sempre son buides de contingut. Ja
n'hem tingut prou amb retòriques i discursos per lluir la seva dialèctica més
com a parlamentaris per escoltar-se ells mateixos, que no pas com un servidor
públic que és tot aquell que es presenta a unes eleccions municipals. Doneu-nos
noves maneres de fer i tindreu aportacions sinceres i lleials.
