Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

divendres, 27 de març del 2015

Les cagades no resoltes del passat que ara hem de pagar nosaltres

A qui hi han els 425.00€

Sé que la meva actitud crítica no sempre és del tot agraïda per les persones que lideren les principals formacions polítiques de Cubelles. Però, caram, és que no em deixen cap altra sortida. Aquestes persones creuen que les meves opinions són fruit de ressentiments envers els partits dels quals vaig formar part. Sincerament, estic molt satisfet d’haver estat actor d’un canvi real al meu municipi i d’haver estat en contra de partits al govern que utilitzaven la força política legítima que tenien per atacar les persones que els molestaven i no endegar accions de millora per al nostre poble.

Aclarit aquest punt, avui malauradament tenim una prova més de les nefastes polítiques prepotents de partits que varen ser al govern; a voltes en solitari i d’altres en coalició amb altres formacions purament per interessos personals.

Tenim una petita nota informativa a Radio Cubelles, amb data, dia 20 d’aquest mes de  març i poca cosa més, d’un fet escruixidor que ve del passat i que ens comportarà als ciutadans/es de Cubelles una despesa valorada en 425.000 euros. I aquesta és tota l’explicació que el regidor d’Hisenda ha volgut donar a la població. Penso que en aquesta nota hi manquen moltes més coses, més enllà de comunicar el cost que implicarà per a les arques municipals.

Tots els partits, els quals presumeixen d’actuar amb transparència i claredat -paraules buides de contingut com es pot comprovar en el comunicat del responsable d’Hisenda-, el que han de fer és explicar el perquè el nostre Ajuntament ha de desemborsar aquesta quantitat de diners i per quin motiu.

No crec que hagi de ser jo qui hagi d’explicar als ciutadans/es de Cubelles tot el que va  passar quan es construïa l’Hotel d’Entitats i, posteriorment, amb el propietari de la casa del passeig Bardají, que fa cantonada amb la C-32. Els desacords entre el propietari i el govern d’aleshores va posar en marxa un procés judicial que, finalment, ha acabat perden el nostre Ajuntament. Jo tan sols diré que és qüestió de delimitacions entre construccions. L’única casa que no és, ni era propietat del consistori, era la que fa cantonada amb la C-32.

El que no puc explicar és de qui va ser la idea de no deixar els metres corresponents entre construccions que recull el nostre Pla General. Ni tampoc si algun dirigent polític prepotent es va saltar aquesta ordenança. Ni tampoc si hi hauria responsabilitats per a aquells que no varen fer complir el que la llei estableix. No sé si m’equivocaria gaire al dir que el govern de torn es devia pensar que les obres que es fan des del Ajuntament no han de complir les ordenances aprovades.

Apel·lant a la transparència obligada, però mai exercida per cap polític que ha estat al govern, no seria mala idea que a partir d’ara, en el traspàs de poders que es produeix en el corresponent Ple d’investidura, es faci pública una llista de tots els litigis que té l’Ajuntament i els noms de les empreses amb què s’han contractat serveis.

No hi ha dret que la gent del poble de Cubelles amb prou feines estigui informada d’un litigi que finalment ha perdut l’Ajuntament i que, ara, haguem de pagar gairebé mig milió d’euros. No hi ha dret que la gent no sàpiga els lloguers que paga l’Ajuntament, en concepte de què i a qui. Tampoc no hi ha dret que la gent de Cubelles no sapiguem si les persones responsables d’aquestes àrees han informat o no d’aquestes cagades.



Crec que ja és hora que el poble demani al govern la convocatòria d’una audiència pública perquè expliqui a tota la ciutadania aquesta gran inoperància d’aquells que se suposa que han d’administrar, defensar i vetllar per nosaltres. No espereu que quedi així. Manquen dos mesos per a les eleccions, tots han estat al govern i, per tant, tots haurien de donar la cara. Després, ja no hi serem a temps.
No hi ha excusa.        
                                                                





dilluns, 16 de març del 2015

El projecte del Passeig Marítim de Cubelles.



A ningú se li escapa que estem a la recta final de una legislatura la qual finalitza molt avanç del 24 de maig, i és en aquest context que cada un dels partits polítics posa la seva maquinària electoral en funcionament i ho fa coneixedor de les seves possibilitats de credibilitat en funció de si estan el govern o be a la oposició.

Fa dies que estava pensant en el fet que es va posar en marxa com una necessitat d’organitzar unes jornades de participació ciutadana al voltant de un projecte que fa anys que demana una intervenció urgent, però a la vegada dificultós, per la seves competències compartides que té el nostre passeig marítim de Cubelles.

Fa temps que vaig descobrir aquestes competències compartides entre el nostre Ajuntament i Costes, la qual gestiona tot el litoral i part  del nostre passeig fins a dintre de la línia de domini públic marítim terrestre, per tant la administració central.

Dit això no entraré a qüestionar les converses que els responsables d’aquesta matèria del nostre govern municipal hagin tingut amb els responsables de Costes, tan de bo no siguin aquelles que en vaig sentir en un despatx de Barcelona. Si toqueu alguna cosa d’aquest passeig no demaneu permís a Costes, ja que serà denegat. “Moraleja”, estava construït en terrenys marítim terrestre.

Un cop establertes les competències compartides del passeig, hi ha un fet que em preocupa, i és el següent: qui promociona aquest projecte de intervenció integral que necessita el nostre passeig marítim, el PSC o be ICV? No es que sigui una cosa greu, però si que crec que ha de quedar clar en el moment que estem de propaganda electoral dels partits, que si desprès del 24 de maig queda en un calaix, les persones crec que han de saber en quina porta han d’anar a trucar.

Perquè dic això? Aquests dies hi ha una promoció en premsa, xarxes, i radio que el cap de llista del PSC ho intenta rendivilitzar com un fet de participació ciutadana, i crec que esta be ja que ho es, però a la vegada no sento a cap responsable de urbanisme, ni d’obres i serveis o projectes competències d’ICV  que diguin quelcom d’aquest projecte el qual si es fes seria l’estrella de la formació que el portes a terme.

Personalment no recrimino a les persones que treballen per Cubelles i de pas fan motivar a la gent amb la seva participació, si no que tot el contrari, es el que s’ha de fer  i no pensar com alguns caps de llista que pensen que en els quinze dies de campanya ja n’hi ha prou, que el resultat serà al mateix, personalment crec que estan del tot equivocats.

La participació es fonamental per que un governant es senti legitimat, i si de pas les urnes ho ratifiquen, encara més, i si no, almenys ha de tenir la consciència tranquil·la de haver fet la seva feina. El que s’ha fet ara amb el passeig es el que es va fer ja en temps passats, escoltant a les associacions de Cubelles i les seves necessitats, i aixecant acte de les reunions, jo en tinc unes quantes, i em sento satisfet al sentir algunes de les idees proposades fa temps per l’associació del sector marítim, i ara plasmades en la proposta de passeig. 

Crec que no és gens descabellat reclamar en el PSC o be a ICV que ens diguin quin dels dos partits és el promotor i responsable d’aquest projecte, atès que ara si que estan junts al govern, però a ningú se li escapa que Cubelles és tot un món de conflictes polítics, i en un futur encara es pot agreujar, depenent del mapa que quedi desprès del recompte de vots.

Se que ara potser és demanar massa, però sempre he pensat que les coses com més clares millor; tot i així, encara hi ha coses que es passen d’uns als altres i el fotut el poble, si no mireu en que ha quedat el Pla General i la seva participació ciutadana de la passada legislatura, moltes esperances posades en ell, i alguns partits ho varen fer servir tan sols per fer la punyeta. Espero que amb el passeig marítim no passi igual, seria una pena i una presa de pèl un cop més.
Salut.



L’Entesa per Cubelles ha plegat.


Aquesta setmana he vist la notícia i he pogut llegir les declaracions de la seva cap de llista, filla d’un dels seus dirigents històrics i que diu que ha treballat per seguir el llegat del seu pare.
També ens volen fer creure que ara que la Tèrmica ha deixat de funcionar -però no d’existir-, no hi ha motius per continuar com a grup polític, atès que varen néixer per anar en contra de la seva instal·lació imposada.

Personalment, discrepo d’aquestes afirmacions, ja que potser sí que varen néixer per mirar que aquesta empresa no s’ubiqués a Cubelles, però també he de dir que durant molts anys han demostrat estar-hi a favor. I no és una apreciació personal, no, hi ha fets que així ens ho demostren.

Només hi afegiré unes pinzellades, sense necessitat de donar dates. Alguns dirigents històrics han treballat durant molts anys a la Tèrmica compaginant la seva tasca de regidors. L’última és la signatura de l’acceptació de la implantació d’una nova central de cicle combinat. I, per no entrar en més detalls, diré que en aquelles comissions que es varen fer, el president de les mateixes era un alcalde de l’Entesa que exercia de portantveu i defensor de les propostes de l’empresa energètica. Per tant, que no ens facin creure el que no és.

Hi ha molts factors que, sota el meu punt de vista, han provocat que aquesta formació municipalista hagi plegat. És evident que la meva opinió pot esdevenir interessada, però no deixa d’estar fonamentada en anys d’experiència i treball. Un dels factors possiblement sigui que no hagi sabut reinventar-se o, tal com es diu en política, refundar-se sobre noves persones i noves propostes. Tanmateix, està clar que una formació que no té representació mes enllà del municipi –i Cubelles també és Europa- avui no té cap sentit.

Tampoc té lògica existir únicament per beneficiar una determinada clientela, que és el que aquesta formació municipalista ha fet al llarg d’aquests anys. Hi ha molta gent a la que ja li anava bé aquesta fórmula, però a mesura que el municipi ha anat creixent, la seva clientela ha anat minvant.

Encara avui podem trobar treballs inacabats fruit d’una feina molt personalitzada com, per exemple, un tema tan important com el cobrament dels impostos a càrrec de l’empresa Molina. Hi ha molta gent que té a les mans documents que diuen que la voluntat d’aquesta formació, l’Entesa, era allargar el contracte fins a l’any 2018, tot i saber que la recaptació per part d’aquesta empresa era il·legal.

Ara tampoc hem solucionat aquest problema, que ve de lluny, atès que els que han governat -i governen- deuen haver acordat que passi el temps esperant que les presumptes irregularitats d’aquells que durant molts anys varen rebre un tracte de favor de la hisenda municipal prescriguin i així no hagin d’assumir cap responsabilitat. Tot, gràcies a l’Entesa.

Podria continuar i parlar del traçat de l’autopista Pau Casal i la casualitat de la ubicació de la seva àrea de servei en els terrenys de l’històric fundacional, líder polític i alcalde durant molts anys d’aquesta formació. Recordar que també deien que estaven en contra del seu traçat, mentre que el que en realitat estaven fent era defensar-lo en benefici dels seus mateixos interessos urbanístics i especulatius i el dels seus clients.

Som molts els que vàrem saltar a l’arena de la política gràcies a les polítiques de l’Entesa. Potser sí que els hauríem d’agrair això, ja que molts vàrem viure en les pròpies carns la manera de actuar de l’Entesa per Cubelles. Hi ha persones en la majoria de formacions polítiques avui a Cubelles que encara tenim fresques les ferides que ens varen produir els comportaments caciquils dels seus dirigents. Potser en els últims anys els tics eren diferents, però en tots aquells mandats en què varen tenir majories, el seu concepte de democràcia i participació era fer callar aquells que es revelaven en contra de les seves polítiques.

No m’estendré més, tot i que podria escriure un llibre amb les actituds dictatorials d’aquesta formació. M’ho pensaré, però mentrestant crec que molta gent estarà d’acord amb mi en el fet que, si un projecte no té la capacitat de renovar-se, és evident que ha de morir. Ja ho diu la dita.

No vull finalitzar sense plasmar una pregunta que segurament no té resposta: Com és que ara que surten noves formacions municipalismes, independents, agrupacions d’electors, etc..., una formació amb l’experiència que té l’Entesa plega? Podria ser que les rèmores del passat no li hagin permès d’anar cap a endavant. Ara que, per mi, després que hagi plegat l’Entesa, com deia un dirigent polític de CiU, ara toca cava i pastes.
Salut. 


dilluns, 9 de març del 2015

I ja van dos



Abans de començar vull demanar disculpes d’antuvi per si alguna paraula pugui ferir alguna persona. No posaré noms ni cognoms, tot i que els tenen, però com sempre miro de parlar de partits i no de persones, encara que els que ens hem dedicat a la política sabem molt abastament que els partits els fan les persones.
Que aquestes properes eleccions municipals del mes de maig seran complicades! tots ens en poden fer una idea, encara que la realitat ens la trobarem el dia després. Que els pactes per formar govern seran complicats! això ja ho venim constatant des de fa algunes legislatures. Que no fa cap gracia i poca il·lusió encapçalar un projecte polític avui, tot i l’entusiasme per fer-nos creure el contrari! però aquesta és una realitat palpable ateses les persones que no s’han aferrat al numero u que ja tenien.
Estic concretant en els dos caps de llista que ja eren nomenats i ratificats per les seves assemblees com PSC i ERC de Cubelles, que s’han fet enrere al no voler ser caps de llista d’aquestes formacions. Evidentment no tinc que obviar els fets que envolten cada un d’ells per decidir fer marxa enrere, son totalment diferents, però el fet és que si els mateixos fets s’haguessin produït tres legislatures enrere, aquestes persones segur que el seu posicionament i la seva decisió hagués estat diferent, i seguirien de primers.
Però tal com he dit anteriorment, no estic errat al dir que avui els líders polítics, no estan sobrats de ganes, i d’il·lusió per anar de primers, i tenir que rebre les bufetades que cauran el mateix dia del 24 de maig. Tanmateix per no generalitzar i no posar les dues formacions en el mateix sac matisarem les bufetades.
Si parlem del PSC, el qual va ser el primer que va dir que no es presentaria pel tema pendent de solució d’urbanisme, és evident que les bufetades aniran en la direcció que els seus contrincants polítics podran afegir a les seves crítiques, no donaré idees per no guanyar-me més amics, però aquest cas pot donar molt de si, encara que jo diria ull!! Que tots heu estat al govern, per tan no podeu al·legar ignorància.
A l’altre costat tenim els d’ERC que per sort o desgracia parteixen de zero, pel que fa a responsabilitat política al nostre Ajuntament de Cubelles, però n’obstant com a formació política tenen el compromís davant dels seus electors de fer quelcom més que el que han fet fins ara. Son moltes les preguntes que envolten a l’actitud activa desapareguda d’ERC al nostre municipi, però avui m’atreveixo a dir que, el dubte que ha tingut interiorment el seu cap de llista segur que ha ajudat i molt, al fet de que la presència d’aquesta formació al nostre municipi hagi estat molt deficient i escassa.
Ja en alguna ocasió he criticat el comportament inexplicable dels dirigents d’ERC a Cubelles al no aprofitar les polítiques que ha liderat ha Catalunya aquesta formació, i no diguem ja en el tema de la independència. Ara ja es tard. La partida esta ja per finalitzar.
Arrodonint la jugada política, ara entenem una mica més si cal l’emprenyamenta i el trencament posterior entre CIU i Entesa per Cubelles d’aquell pacte de treball que tenien, el que va fer que sortís del govern l’Entesa. Que s’estava coent una candidatura conjunta Entesa amb ERC? La pregunta no tindrà mai resposta però no negareu que esta feta amb una mica de malicia, atès que ara el primer de la llista d’ERC a Cubelles, és el numero dos de les passades eleccions municipals de l’Entesa per Cubelles FIC.
Tos sabem el interès que CIU tenia per absorbir políticament a l’Entesa, era el més natural, atesa la independència de d’aquesta, i que després la seva cap de llista entres en converses amb ERC esta clar que la seva cap de llista de l’Entesa tenia més possibilitats dintre d’ERC, atès el buit de poder, que no de CIU. Però la pregunta és, on queda la cap de llista de l’Entesa? O bé, on queda l’Entesa, dintre d’ERC? Temps el temps.
No hem negareu que tot plegat es molt inexplicable, però la política ja ho és per ella mateixa, i encara ho fa més, depenent els comportaments personals de les persones, les quals no acaben de entendre que quan s’agafa un compromís d’encapçalar un projecte polític, aquest compromís es el que ha de primar davant dels personals, encara que la decisió sempre he dit que és personal. No se si m’explico?