Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Ara toca a Catalunya.



Diuen els entesos que a cop calen no és recomanable fer accions, atès que actuar en acció-reacció es contraproduent i pots corre el perill de no ser prou objectiu en vers l’acció. Però per contra, personalment crec que en aquest moment és quan una persona diu realment el que pensa.

Tot i vagi per endavant, que sempre hi ha una excepció en tot, i en aquest cas n’hi ha una que en responc personalment ja que es la meva, sempre he dit el que pensava, pot ser per això que en el món de la política m’he guanyat més enemics que no amics.

Per altre banda al llarg de més de quinze anys, que de una manera o altre estic implicat en política municipal, he pogut comprovar que hi ha moltes persones que agraeixen molt que hi hagi gent que diu i escriu el que pensem, encara que en aquests denotes un punt d’estranyesa, perquè no hi estan acostumats.

Aquests últims mesos he pogut comprovar, perquè així m’ho han fet saber, i m’han preguntat, el perquè els espais cada dia son més entre els articles, i pensen que ho he de tornar fer com fa dos anys enrere.
En primer lloc dir-los, gracies per el seu interès, ja que aquest es l’objectiu de qualsevol persona que l’únic que intenta és, transmetre el que realment pensa de quelcom política-social del seu municipi.

Un dels motius del perquè no escric tan seguit es que els objectius que pretenia per el meu municipi, Cubelles, es la renovació política, d’aquells que varem sortir en el 1995. Un altre dels objectius complerts és la desaparició d’un grup independent que va governar molts anys a Cubelles pensant que el municipi els hi pertanyia, i tractaven a les persones en funció si eres del poble o un nou vingut.

Soc conscient que en aquesta tasca hi ha moltes persones que varen dedicar temps i esforços per trencar aquell caciquisme establert, i que ara en aquest moment Cubelles es molt més demòcrata i diversa, però molt més complicada per ser governada, fruit d’aquesta diversitat i de la seva democràcia.

Un altre motiu es el fet que hem de deixar fer sense pressions, al nou govern en minoria sorgit de les últimes eleccions municipals, ja que ho te molt més complicat la governabilitat del municipi. Un per estar en minoria. Dos per la seva baixada de recursos econòmics per diversos sectors. Tres, per que el grup majoritari del govern es independent i no te representació ni suport més enllà del propi municipi, tot i que el tomb que està donant avui la política  a les institucions, aquesta importància es relativa amb vers aquella que tenia fa deu anys.

Un altre dels motius que més a pesat en la meva actitud de espaià els meus articles es, que la política més emocionant i a la vegada molt més perillosa és la que es viu avui al nostre País, i crec que els meus esforços per petits que siguin han d’anar dirigits a Catalunya, i de pas en aquells que han posat la cara per tots aquells que volem un País nou. I se de que parlo, quan dic posar la cara per els altres.

Amb això no dic que no estigui pendent del que passa dia a dia a Cubelles, però tal com he dit anteriorment cal donar temps aquells que estan al cap davant del govern del nostre Ajuntament. Salud i encerts.