Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

diumenge, 16 de novembre del 2014

En política tot és conseqüència de temes personals


Cregui’m quan dic que lamento molt el que li passa al PSC de Cubelles. No en va, varen ser vuit anys de lluita per aconseguir implantar l’estabilitat dintre del partit (1995-2003). Després, però, la política em va ensenyar que en aquest món no tens amics, sinó que hi ha contrincants politics i oposició dins del propi partit.

Això que dic va dirigit a la persona que en els últims anys ha representat aquestes sigles a la vila mercès a les arts força barroeres amb què ho va aconseguir. Podria entrar en detalls, però no ho faré. I no pas per vostè, sinó per respecte a aquelles persones que, en no conèixer la seva actitud, no tinc perquè criticar, ans al contrari, mereixen tot el meu respecte.

He escoltat i he llegit molt atentament la roda de premsa que ha fet aquest dies passats i crec, amb tota rotunditat, que no té cap mena de credibilitat el que vostè ha intentat justificar. Per començar, per la mania que té de posar exemples personals i que sempre acaba empitjorant allò que intenta minimitzar. Vostè, desenganyi’s, no sap ser, ni sap estar.

Estic convençut que ningú es creu les seves paraules quan diu que dimiteix de tots els seus càrrecs polítics i de tota responsabilitat de govern per motius personals. Ara, però, se sorprendrà perquè li diré que jo sí que me la crec! I sap per què? Doncs perquè servidor és d’aquelles persones que creuen que endinsar-se en el món de la política és prendre una decisió personal, ningú obliga ningú a formar part d’una llista electoral. Per tant, aquest és el principi i el final de tot.

Abans de les vacances d’estiu, vostè va ser escollida com a cap de llista per a les pròximes eleccions municipals. I ho va ser perquè s’hi va presentar. Decisió personal, doncs. I ara ens diu que feia temps que s’estava plantejant retirar-se! Una altra expolítica que es pensa que la gent del poble és curta de gambals.

En quant a les obres denunciades per l’oposició, diu que esdevenen de temps enrere i que han prescrit, la qual cosa –que està per veure- no nega que les hagi fet. Vostè ha tingut responsabilitat de govern des del 2003 i, per tant, no pot al·legar ignorància ja que en una legislatura va ser regidora d’Urbanisme i, en una altra, ostentava l’alcaldia. Darrerament, a més, era la regidora de Planejament, cartera adscrita a l’àrea d’Urbanisme.

Intentant trencar una llança a favor seu, diré que no tinc clar com, després de tant de temps, ara surten a la llum aquestes irregularitats urbanístiques. Quin ha estat l’interès dels regidors, ara a l’oposició, per fer públic aquest afer? Quan al principi d’aquesta legislatura, aquests que avui denuncien aquestes irregularitats eren al govern, per què no ho varen denunciar aleshores?

Sembla ser que en política les informacions es fan servir quan interessa al partit i/o determinades persones i no pas quan succeeixen els fets denunciables. Sota el meu punt de vista, es gasten més energies en intentar enfonsar l’adversari –o company de partit!-amb acusacions i denúncies diverses que no pas en intentar solucionar els problemes que el poble arrossega des de fa anys.

Hi ha un fet que a ningú se li escapa i que jo, com molta altra gent, em pregunto: com és que el tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament fa una inspecció a una regidora responsable d’aquesta àrea? Inaudit. Perquè aquest actuï hi ha d’haver prèviament una denúncia d’alguna persona o grup polític. Pot ser que algun grup que al principi d’aquesta legislatura ha estat al govern tenint accés a la documentació l’hagi retingut per utilitzar-la un temps després. Per exemple, ara.

D’això se’n diu joc brut, però està clar que en política no es tracta d’un recurs excepcional ja que, més aviat, ha esdevingut una pràctica habitual entre persones que es diuen servidores de la ciutadania. Tothom sap que, qui té la informació, té el poder, però sempre que se sàpiga utilitzar atès que, si no, pot passar que aquestes maneres de fer se’ls hi tornin en contra. Si no, temps al temps.

És per tot plegat que penso que allò que vostè va aconseguir amb joc brut, ara se li ha estat arrabassat de la mateixa manera. No sé de què s’estranya! Una cosa és certa, tindrà més temps per gaudir de la seva família. Però de la manera com vostè ha hagut de marxar de la política no sé si li serà massa profitós tenir tant de temps per pensar. És probable que a cada pas que doni pel poble sempre hi hagi algú que li demani explicacions.         

Per finalitzar, diré que la vida pot arribar a ser molt injusta, molt. Però també reconec que el temps, que forma part de la vida, sempre acaba posant la gent al seu lloc. I, sap que?, personalment jo crec en aquestes coses perquè tinc motius per creure-hi. Algunes amenaces que en el passat vàrem rebre la meva família i jo, finalment es varen tornar en contra d’aquells que les varen proferir. Segur que sap de què i de qui li parlo. Mentre d’altres, això sí, s’ho miraven de reüll.

Atentament.
Jordi Coch.