Ara reben els nostres drets.

                                           De veritat el govern no té altra feina a fer que la de retallar?

No sé si podré explicar en poques paraules el que vull expressar ja que sóc el primer que, quan veig tanta lletra, a voltes se’m fa molt cansat llegir-la. Per tant, no perdem el temps.

Aquests dies, un cop més, el govern estatal ens ha brindat amb una nova retallada. Pel que dedueixo, sembla ser que, de moment, deixa de banda la qüestió econòmica i ara ha posat l’ull en els drets que moltes persones lluitadores havíem aconseguit per al conjunt de la població. Per cert, aquells que ara ens els retallen, també n’han gaudit.

No enumeraré les nombroses mutilacions fetes als nostres drets des que governa el PP, ni tampoc aquelles que, indirectament, molts en patim les conseqüències, ja que són excessives.

Com  que totes aquestes injustícies que patim fa que s’encenguin els ànims de la gent, ara resulta que ens han de fer callar. I com? Doncs amb una llei que permeti sotmetre la veu del poble.

El que més ens ha de fer tremolar les cames és la interpretació que algunes persones i/o magistrats en poden fer d’aquesta Llei quan sigui aprovada, perquè s’aprovarà, no en tinguem cap dubte. I és que per a alguns sortir al carrer és un exercici del dret democràtic de manifestació, mentre que per d’altres pot ser pertorbació de l’ordre públic.

Per tant, el que per a uns pot ser escridassar els nostres representants polítics davant de les nostres institucions, que no de les seves, per a altres pot ser ocupació il·legal de la via publica. La pregunta que ens hem de fer és com podem recriminar als nostres polítics aquelles accions que han tolerat mirant cap a un altre costat quan no han participat, presumptament, d’elles directament? Ens hem de refiar d’aquells que facin l’informe? Home!, molt imparcials no seran, tenim proves sobrades de com funcionen alguns agents de l’ordre públic.

Personalment, penso que els ciutadans d’aquest país anomenat España -amb ñ- encara som de massa bona pasta, tot i les moltíssimes raons que tenim per fer més soroll. Encara tenim temps de refer-nos i ressorgir d’aquestes cendres que polítics, banquers i gerents d’empreses ens han ficat. I el més prodigiós de tot plegat és que encara hem que mantenir molts expolítics, avui presidents d’empreses internacionals, que l’únic que fan és encarir els productes que tots consumim per tal de poder pagar els seus escandalosos salaris.

Ens toca tapar els forats que han provocat espoliadors i, per què no dir-ho, lladres confessats que mai tornaran els diners ni pagaran amb la presó. No creieu que encara estem massa callats davant de tantíssimes trepitjades als nostres drets fonamentals per persones que suposadament estan en política per protegir-nos? I a nosaltres, qui ens protegeix d’ells? 

Sé que no tinc dret de dir allò que ha de fer el polític de torn, però si que em veig amb l’obligació de fer-li una proposta. Facin-se, Senyories, una Llei per fer complir la Llei, ja que els que les dicten són els primers que les incompleixen. No cal posar ni exemples, tots en sabem més d’un. Saben el que més em dol de tot plegat? Que si avui hi haguessin eleccions, encara tornarien a sortir els mateixos partits amb les mateixes persones. Devem ser mesells.