Complicitats:

PSC i ERC tapen les vergonyes de CiU

Abans d’entrar en matèria voldria fer una critica i acte seguit unes preguntes.

La critica és referent a l’article que els socialistes de Cubelles han publicat a la revista del nostre Ajuntament Informa.

Personalment, penso que els seu escrit l’únic que fan és agitar i ressuscitar vells fantasmes. Qui sap, potser és que els enyoren. El ple del 20 de abril va evidenciar molt clarament que com a govern són molt lluny del que realment necessita Cubelles.

Senyors socialistes, Cubelles no necessita més polítics que tapin les vergonyes d’altres persones, encara que formin part d’un mateix govern. En clau política, deixi’m que els digui una cosa: si vostès haguessin après alguna cosa de la legislatura passada, el cap de llista de CiU no hauria de formar part ni un minut més d’aquest govern que diu treballar per Cubelles. Per cert, amb els vots de qui?

Com a ciutadà d’aquest tranquil poble, l’escrit publicat a la revista de l’Ajuntament es desmunta per si sol. Cubelles ja no protesta -per això dic que és tranquil- i són vostès mateixos els que es desacrediten com a grup al govern donant cobertura política a una persona que ha fet servir la política per treure’n un benefici personal. Aquest polític no ha defensat mai res més que no fossin els seus propis interessos i els dels seus amics. Això sí, amb el vist i plau en el seu dia de l’Entesa i ara amb el suport del PSC i ERC.

Alguns exclamaran que CiU també va governar amb ICV! Sí, tenen raó. Deu mesos que van desembocar en una moció de censura conjunta amb l’Entesa després que ICV es negués a donar la cobertura política que aquest persona buscava.

Les persones que segueixen la vida política de Cubelles i han fet un acte de reflexió al voltant del que va succeir en el punt 9 del Ple del 20 d’abril entendran el perquè de la moció de censura a ICV el 1999.

Aquesta persona està embolicat amb temes de construcció. No ha tingut pietat i ha incomplert el Pla de Patrimoni Cultural del nostre municipi enderrocant edificis catalogats, pensant només en la seva especulació. Són moltes les actuacions fora d’ordenances que hi ha executades per aquesta persona. I això ho pot fer amb més precisió si cal, en gaudir d’una informació privilegiada mercès a la seva condició de regidor al govern. Per tot plegat podia -i pot- fer i desfer al seu aire mitjançant l’empresa LIRALBE SL, amb domicili a l’Avinguda Catalunya 19 -12 de Cubelles. Qualsevol persona que conegui una mica Cubelles sap què i qui hi ha en aquesta adreça. O no?

Crec que no m’equivocaria gaire si pensés que aquest persona, cap de llista de CiU, no va dir la veritat quan va presentar la declaració d’activitats o bé d’incompatibilitats -si és que la va fer- obligatòria per prendre possessió del càrrec de regidor, independentment de si s’està al govern o a l’oposició.

Les preguntes que vull traslladar a l’opinió publica són clares: el PSC i ERC donaran durant més temps cobertura política perquè aquest senyor continuï amb les seves històries personals vinculades a l’especulació i el favoritisme dels seus amics?

En un futur 2011, tornaran els socialistes de Cubelles i els republicans a ser còmplices de cobrir les espatlles al cap de llista de CiU en cas de repetir a les pròximes eleccions?

Cada cop que CiU hagi de votar una proposta vinculada als seus amics i a l’empresa de la qual en forma part, permetran que s’absenti del Ple?

Com podem confiar en un govern on un dels seus membres no vota una sanció de 30.001,00€ imposada a un amic i marxa del Ple mentre la resta de regidors del grup s’abstenen per ordre del seu cap? Quants amics més com aquest te vostè, Sr. Primer tinent d’alcalde? Quan es varen incendiar els pneumàtics, vostè era regidor de Medi Ambient, no? Doncs si que estem arreglats si hem de confiar en vostè per recuperar el cost de la restitució del terreny.

Quan el seu amic diu que l’Ajuntament sabia de l’activitat i no va portar mai a terme les amenaces de sanció, vostè era alcalde. Deu ser per això que ara el seu amic s’ha estranyat per l’aplicació de la sanció.

No seria millor que l’equip de govern, fent ús de la seva tan expressada i tan poc practicada transparència, digués quines són les incompatibilitats que té el cap de llista de CiU i primer tinent d’alcalde del govern de Cubelles?

Quan de temps més haurà d’esperar Cubelles per no haver de suportar més persones que s’omplen la boca del molt que estimen el poble, ja que en són fills, i es dediquen a explotar-la i extorsionar-la econòmicament? Quan?

Hi ha alguna relació entre la sanció econòmica a l’amic del cap de llista de CiU i la dimissió del responsable de Dinamització Econòmica, el Sr. Besòs?

Cubelles no es mereix ni aquells cacics ni aquests regidors que davant la sanció a un amic prefereix abandonar el ple i les seves responsabilitats, no fos cas que els hi reclamessin el 50% del import. Què va jurar el cap de llista de CiU quan va prendre possessió de l’acta de regidor? Defensar els interessos de tot un poble, segur que no.

Cubelles abril del 2009.

Aliances polítiques i polítiques d’aliances

Que és primer: l’ou o la gallina? Aquesta és la pregunta que normalment ens fem tots plegats quan sabem del cert que no hi pot haver una cosa sense l’altre. I jo hem pregunto, què són primer: les polítiques o les aliances?

Segurament, per a alguns és imprescindible que primer existeixin els partits encarregats de dissenyar les polítiques i, com a conseqüència de les seves accions, a continuació ja es teixiran les oportunes aliances.

Per d’altres, primer ha d’existir un front comú que converteixi les seves demandes socials en accions polítiques, per tal que, un cop referendades democràticament pel poble mitjançant les urnes, puguin desplegar-se en benefici d’aquells iniciadors i la resta de la població.

Tanmateix, hem de ser conscients que no sempre les decisions preses van en la direcció correcta per a tothom, malgrat que cal esforçar-se perquè almenys beneficiïn la majoria de la societat.

Sota el meu punt de vista, diré que el descontent majoritari que últimament existeix en política és justament per dues raons.

La primera rau en el fet que tant és el resultat que obtingui a les urnes un grup polític si, encara que guanyi, després no hi ha cap respecte per la llista vencedora.

En segon lloc, el dubte creixent entre els ciutadans/es que fem política sobre qüestions que fins ara sempre han estat ben presents com la ideologia dels partits. Són iguals les polítiques d’esquerres i les de dretes? Són coincidents els interessos del PP i del PSOE, o bé els de CiU i el PSC? D’igual manera, també podem preguntar-nos si no hi ha diferències entre PSC, ERC i ICV.

Últimament, però, el missatge ha canviat, sempre, això sí, justificat en pro del bé i en nom de la democràcia. Personalment, penso que la democràcia no té res a veure a deixar a l’oposició el grup al qual la ciutadania ha atorgat més confiança a les urnes. Per tant, no ens queixem després que els electors han perdut la confiança en els polítics. Amb aquests pactes, com l’han de mantenir?

N’estic convençut que la diferència rau en la manera de prioritzar i canalitzar la política quan es fan uns pressupostos, unes inversions en mediambient, en ensenyament, en sanitat (com ara la llei de l’avortament)... En definitiva, en com enfoquem els continguts de les lleis a l’hora de legislar.

Si durant les campanyes electorals tots els partits i/o coalicions asseguren que són diferents de la resta, per què tenen tan pocs miraments a l’hora d’ajuntar-se i fer govern? Què uneix dos o tres grups que el seu únic objectiu és deixar fora el guanyador d’unes eleccions? Després no ens queixem que a les accions de govern tenim sorpreses!

Contestant-me la pregunta, suposo que poden ser moltes les coses que poden unir grups antagònics de dretes i/o d’esquerres, de centre, ecosocialistes, verds, etc... I, segurament, totes elles molt legítimes. Però coneixedor de com funcionen els intestins dels partits, les revenges i els odis dels seus representants, m’atreveixo a dir que difícilment els ajuntarà la prioritat d’establir politiques dirigides a millorar el benestar de les persones, de totes les persones.

L’ultima d’aquestes fusions serà la que es produirà en el País Basc. M’imagino que ja heu encertat què en penso. Confio que les conseqüències d’aquest acord legítim i legal entre dos partits tan diferents, pensat únicament per sumar més vots que la resta, no recaigui sobre les persones d’aquesta autonomia.

Espero que la decisió de no respectar la voluntat majoritària dels ciutadans/es per tal que els governi un grup nacionalista perifèric no posi en perill tots els avenços aconseguit fins ara i que de debò sigui per una estabilitat eterna en aquesta comunitat i, sobretot, que sigui per una democràcia real al país Basc, que tanta falta li fa. Jo, aleshores, hauré de rectificar els meus dubtes. I ho faré encantat. Del que n’estic segur, però, és que encara seguiré sense saber que va ser primer, si l’ou o la gallina.

Jordi Coch.