No és
gens fàcil, viure els temps que ens està tocant, amb aquestes anades i vingudes
que no duren ni una setmana, sempre pendents del divendres de les reunions dels
ministres.
No és
gens fàcil, tenir que acceptar les decisions que ens tornen a reviure coses de
fa quaranta anys enrere, en matèries que ens afecten, tant directament com
indirectament com ara, cultura, llengua, ensenyament, econòmica, etc...
No és
gens fàcil, tenir que admetre que tot allò que molts ciutadans i ciutadanes vàrem
lluitar per tenir millor qualitat de vida, ara no es vàlid, perquè no tenim
diners per mantenir-ho, però si que en tenim per rescatar empreses privades com
han estat caixes i bancs. Això s’ha fet en contra de la nostra voluntat o
perquè tampoc ningú ens ha preguntat, i ara són públiques.
No és
gens fàcil, que la majoria de persones tinguem que viure amb restriccions,
retallades, etc.. quan no hem tingut res a veure amb el saqueig d’Espanya, que
han protagonitzat polítics i banquers.
No és
gens fàcil, veure com les modificacions que es fan en diverses matèries només
estan dirigides a retallar sectors que són necessaris de mantenir i altres, a
fer desaparèixer la nostre llengua començant per les franges del nostre
territori. No seria més lògic que primer es fessin les reformes dels
aprimaments de les administracions públiques i dels sous dels polítics que no
les que malmeten el benestar social i el futur dels nostres joves?.
No és
gens fàcil, tenir que acatar un govern central amb majoria absoluta, que actua
amb premeditació, nocturnitat i traïció, en contra de tot allò que en el seu
programa va dir que faria, això si, amagant moltes més coses que el que deia,
ja que no va dir que aniria en contra de sectors i de la voluntat d’un poble,
com a Catalunya.
No és
gens fàcil, mirar de programar-te un futur proper, i menys a llarg termini, atès
que les coses estan en tant moviment una setmana que no te res a veure amb
l’altre. Com es pot tenir la barra de demanar-nos paciència.
No és
gens fàcil, mantenir la calma quan estàs patint la devaluació, per dir-ho
finament, dels diners que tenies previstos per la teva jubilació, amb la
baixada d’interessos a percebre, els co-pagaments sanitaris, pujada de l’ IVA, dels
carburants, la pèrdua de poder adquisitiu amb l’ IPC anual.
No és
gens fàcil, no fer els “escraches” a tanta i tanta gent que ens han pres el pèl
intentant vendre’t preferents. Sé per experiència que les coses no han estat
mai fàcils, et pots equivocar i molt, però que sàpigues que t’estan robant els
diners i la dignitat, amb el vist i plau dels nostres representants. Crec que
això no passa ni a les repúbliques “bananeres”. O potser es que som un país,
presumptament, de lladres i “bananers”.
