Hem de Tornar a parlar de Cubelles

Quan encara no han passat tres dies de les eleccions municipals, crec que he de dir quelcom respecte als resultats que s’han produït a la nostra vila. El primer que crida l’atenció és que s’assemblen més a una quiniela de futbol que no pas a la resposta d’uns comicis electorals.

Les eleccions d’aquest any presenten uns components molt diferenciats respecte als de fa quatre anys. Un de molt evident és que han transcorregut ja tres dies i no tenim encara cap indici de com poden anar les aliances entre els grups polítics, tot i que alguns intuïm cap a on es pot decantar el possible acord.

El 2011, tal dia com avui, ja sabíem que ICV pactava amb el PP i UC Reagrupament, sent la primera formació qui tenia la legitimitat de cridar a govern a la resta de grups atès el seu triomf a les urnes. Mal inici per a ICV, que va enganyar aquells que varen dipositar el seu vot d’esquerres i que no ho varen fer perquè fos utilitzat i manipulat amb acords amb el PP. Segurament, la seva cap de llista ho va fer perquè sabia que, si trigava massa a tancar acords, podia ser que acabés la seva carrera política sense governar. Personalment, penso que el més honest per part seva hagués estat respectar els principis de la seva formació i els dels seus militants i no pas acabar com finalment ho ha fet. Tothom sap que el temps posa cadascú al seu lloc.

Però bé, millor que no ens perdem en qüestions banals que no porten enlloc. O potser sí, ja que l'ombra de l’ex cap de llista d’ICV continua sent allargada i, qui sap, si no tindrà molt a veure en com acaben confluint les futures aliances per formar el govern de Cubelles. Segons la rumorologia del poble, diuen, diuen, diuen que estava fent campanya al costat del cap de llista del PSC, antic company de files d’ICb (Iniciativa per Cubelles) els anys 1995-2000 i amb qui, posteriorment, havia mantingut sonores enganxades i picabaralles públiques als plens i altres fòrums polítics.

Des d’aquest article diré a tots aquells que han governat durant aquesta passada legislatura que es tornarien a equivocar –i molt- si pactessin amb aquell grup que té el suport de l’alcaldessa en funcions de Cubelles. Ja ens ha demostrat amb escreix de què és capaç per aconseguir els seus objectius personals, passant sense mirament per sobre dels col·lectius i, encara més, els del poble.   

Ho sento molt pels meus excompanys socialistes de Cubelles. El fet és que ells, però, havien de saber que, si jugaven la carta de tenir al seu costat la cap de llista d’ICV -i ja exmilitant roig i verda, per cert- per soscavar Iniciativa, podria passar que es produís un efecte bumerang i que no els servís de res. Com s’ha vist, a ICV li ha succeït el mateix que a ERC fa quatre anys arreu del país, i és per això que crec que els estrategs dels PSC de Cubelles s’han equivocat de totes, totes. Aquest jugada planificada per destruir i fagocitar l’adversari ara els acabarà jugant en contra.

Per finalitzar, vull felicitar públicament la guanyadora de les eleccions municipals 2015 de Cubelles, UC-11 Reagrupament, la qual, per a mi, moralment ja ho va ser de les passades atès que partia de cero i d’un trencament amb CiU i, malgrat tot, també va obtenir quatre regidors. També vull estendre el meu reconeixement als nous regidors de les formacions sorgides del descontent de les polítiques dels partits tradicionals i que han provocat sense vergonya que moltes famílies s’ho estiguin passant d’allò més malament. Felicitats i bona feina, i, si pot ser des del govern, millor ja que el vostre treball podrà recollir un millor fruit.

Ja sé que sempre he estat una persona incòmoda en els grups on he estat per dir el que penso, però seria absurd demanar perdó per la meva sinceritat i, per tant, així seguiré expressant-ho. 

Proposo, doncs, que UC-11 Reagrupament aposti per un govern netament d’esquerres: UC + ERC + Cubelles sí es pot + ICV, els quals sumen els nou regidors que atorguen la majoria absoluta al plenari. Una altra opció és governar en minoria: UC + ERC + ICV sumen set i esdevé una possibilitat estable i assumible ja que la fragmentació de forces fa gairebé impossible que es creï un front comú alternatiu. Però bé, qui és creu que Cubelles es fàcil de governar i més quan hi ha persones fotent brega per obtenir un lloc de confiança o la plaça d’interventor/a. Sort per a tothom, però sobretot per a Cubelles.    

Masses dubtes per tan sols un dia de reflexió

Són ambigus els programes electorals dels grups polítics de Cubelles? Reflecteixen realment la voluntat d’acció dels partits per als quatre propers anys o bé hi ha por d’explicar les coses tal com realment són?

Sé que als mítings i als actes de campanya d’un poble com Cubelles s’hi ha d’anar amb una actitud poc exigent pel sol fet que gairebé tots ens coneixem i ja sabem de quin peu calça cadascú. Al marge de la confiança que et desperti cada alcaldable, un sempre mira d’interessar-se per com explica cada formació els punts dels seus programes i com pensa portar-los a bon port. I no sempre ho acabes d’entendre, sobretot quan et preguntes amb quins diners ho faran tot plegat.

Tot i així, val la pena d’assistir-hi. Per més d’una raó i, sobretot, perquè gairebé sempre et trobes amb coneguts amb qui fa dies que no parles i sempre va bé fer un intercanvi d’opinions més o menys ràpid. A voltes, és en aquests entorns en què et xiuxiuegen de manera crua i a cau d’orella allò que pensen sobre la vida política del nostre poble i que, segurament, en públic negarien.

Personalment, diré que en els vint anys que fa que segueixo la vida i l’actualitat política del nostre municipi hi ha moltes coses que cada quatre anys es repeteixen: claveguerams, neteja, manteniment dels carrers, Pla General, etc.. Allò que, tanmateix, els programes no reflecteixen ni els representants expliquen mai és com portaran a terme moltes d’aquestes propostes sense contribucions especials. I, pel que fa a l’aprovació del famós PGOUM, ja em diran com s’ho faran si tenim les mateixes persones en les llistes electorals de fa quatre anys i que, si votessin, estarien incomplint la Llei d’incompatibilitats pel seu grau de parentesc amb els propietaris dels terrenys! Estem en les mateixes. Espero que els que sí poden votar-lo a favor ho facin d’una vegada pel bé comú de Cubelles.

El que realment em preocupa dels programes electorals, però, és que no expliquen les renúncies que cada grup haurà de fer per poder arribar a acords amb altres formacions. Sóc conscient que, si incloguessin un apartat com aquest, estarien ensenyant les cartes abans de començar la partida. Això no obstant, crec que estareu d’acord en què, si tots s’omplen la boca parlant d’honestedat i transparència, aquest podria ser un bon principi per començar a fer-nos-ho creure. 

Tots parlen de predisposició al diàleg, però fins a quin punt estan disposats a llimar petites i grans diferencies? El més preocupant de tot plegat és que no són les formacions les que tenen aquestes desavinences sinó, com sempre sol passar, són els i les caps de llista, que no s’agraden i no pensen que, al final, és tot el grup qui pateix les conseqüències dels mals rotllos del passat i que acaben menyscabant quatre anys de prosperitat per al municipi. Cubelles no es mereix un bon pacte estable? N’estic convençut que sí.

Espero que les peticions que acostumo a fer a aquells que poden i tenen l’obligació de deixar les diferencies personals fora de la política -tot i que segur que son conseqüències d’ella mateixa- serveixin perquè tots estiguem satisfets d’aquells que han d’administrar els pròxims quatre anys els nostres serveis i no haguem d’admetre que ja sospitàvem que en el rerefons dels programes s’amagava quelcom més que bones intencions susceptibles de ser subscrites per qualsevol formació política.

Els programes no es poden fer tan sols pensant en la majoria absoluta, sobretot quan saps que hauràs de pactar a dues o tres bandes. Crec que aquesta fórmula de pensar que després ja mercadejarem no és començar amb honestedat davant dels vostres votants. Sort, democràcia i acords de partits, no de persones. 

Polítics i banquers.

Perquè ens serveixen els polítics?

Per començar admetré que m'he posat en un carreró sense sortida al formular-me aquesta pregunta, però crec que moltes persones s’ha l’han feta igual que jo, i més en els últims temps.

Segur que estareu d’acord amb mi, que moltes propostes que han fet els polítics, per l’únic que han servit és per destrossar la vida de molts ciutadans/es que han cregut que el que es proposava era el millor per nosaltres, sense pensar que el que es feia era especular amb les persones, els seus estalvis, i la nòmina a percebre al llarg dels seus anys, tot per inflar més si cal la bombolla, sense importar massa quines conseqüències això tindria.

Personalment crec que aquest ha estat el detonant de tot el que en aquest moment ens esta passant a tot humà vivent que ha tingut ganes de prosperar confiant amb aquells que ens pensàvem que vetllarien per nosaltres, el posar-nos les coses una mica massa fàcils alhora de demanar crèdits, tot i sabent que en les fulles salarials dels contractes temporals i/o precaris com a molt son de sis mesos, ens donaven crèdits a tornar ha trenta anys, això si, amb l’aval dels pares i avis.

Quina enganyifa tan gran ens varen fer. Molts ens varen fer creure que seriem propietaris del nostre habitatge al preu de un lloguer, però caram! quan els hi ha interessat que les coses canviïn, han fet tot el que els ha calgut perquè les tornes anessin a favor dels poderosos especuladors i usures de coll blanc.

Aquells que varen deixar diners que no tenien, axó si, aquests no varen tenir que presentar garanties ni avals, son els mateixos que ara ens demanen confiança, quina ironia, per no dir cara dura, intenten convèncer-nos de que tindrem que pagar per tenir diners en dipòsit, i que encara els hi tenim que donar les gracies.

Aquesta política monetària que ens estan inculcant, només respon a voler beneficiar, un cop més, aquells que varen rebre diners del FROP, puguin tornar-los, però no amb els seus guanys no, si no amb aquells interessos que els que tenen dipòsits tindrien que percebre, així ells poden obtenir cada any els mateixos guanys o més. Un altre cop hem de pagar nosaltres. I ens demanen confiança! Quina barra.

Hi els consells d’administració d’entitats els quals també estan composats per polítics que els varem votar i que ara demanen un cop més que els hi donem confiança? Quines penques, on eren aquests mentre directius de sucursals es repartien el pastís en forma de jubilacions milionàries? O potser ja es sentien recompensats amb les dietes que aquests percebien de formes diferents.    

De que ens serveixen els polítics? Per aprovar lleis que ells mai no compliran? Per administrar tot allò que els hi dona diners sense produir. Intervenir entre empreses que al final el que fa es encarir el producte que també ho acabem pagant tots. Perquè no es dediquen tan sols a fer política. Pot ser que aquesta paraula, política, es massa amplia per poder gestionar-la des de una administració.

Pocs polítics es miren una administració com una empresa, la qual aquesta ha de respondre davant d’aquells que som inversors, i que esperem que tinguin beneficis convertits en serveis. Personalment això és el que son les administracions públiques, empreses de serveis, però per el que conec al cap davant de una administració, gairebé sempre hi trobem persones que venen de l’administració pública, però no per saber administrar, i que mai han tingut que exposar cap risc per obtenir resultats i a sobre ho fan amb diners que no son seus, potser és per aquest motiu que la majoria de pressupostos estan inflats.

Crec que no és de rebut que puguin marxar deixant pèrdues, mentre aquests han cobrat cada mes el que no esta escrit en cap conveni de treball. El que tindria que ser és com qualsevol autònom, respondre amb el seu patrimoni, d’aquesta manera estic convençut de que no hi haurien tantes candidatures. No és just que aquells que han portat la ruïna en aquest país, tan sols se’ls hi demanin responsabilitats polítiques, no és just.