Polítics i banquers.

Perquè ens serveixen els polítics?

Per començar admetré que m'he posat en un carreró sense sortida al formular-me aquesta pregunta, però crec que moltes persones s’ha l’han feta igual que jo, i més en els últims temps.

Segur que estareu d’acord amb mi, que moltes propostes que han fet els polítics, per l’únic que han servit és per destrossar la vida de molts ciutadans/es que han cregut que el que es proposava era el millor per nosaltres, sense pensar que el que es feia era especular amb les persones, els seus estalvis, i la nòmina a percebre al llarg dels seus anys, tot per inflar més si cal la bombolla, sense importar massa quines conseqüències això tindria.

Personalment crec que aquest ha estat el detonant de tot el que en aquest moment ens esta passant a tot humà vivent que ha tingut ganes de prosperar confiant amb aquells que ens pensàvem que vetllarien per nosaltres, el posar-nos les coses una mica massa fàcils alhora de demanar crèdits, tot i sabent que en les fulles salarials dels contractes temporals i/o precaris com a molt son de sis mesos, ens donaven crèdits a tornar ha trenta anys, això si, amb l’aval dels pares i avis.

Quina enganyifa tan gran ens varen fer. Molts ens varen fer creure que seriem propietaris del nostre habitatge al preu de un lloguer, però caram! quan els hi ha interessat que les coses canviïn, han fet tot el que els ha calgut perquè les tornes anessin a favor dels poderosos especuladors i usures de coll blanc.

Aquells que varen deixar diners que no tenien, axó si, aquests no varen tenir que presentar garanties ni avals, son els mateixos que ara ens demanen confiança, quina ironia, per no dir cara dura, intenten convèncer-nos de que tindrem que pagar per tenir diners en dipòsit, i que encara els hi tenim que donar les gracies.

Aquesta política monetària que ens estan inculcant, només respon a voler beneficiar, un cop més, aquells que varen rebre diners del FROP, puguin tornar-los, però no amb els seus guanys no, si no amb aquells interessos que els que tenen dipòsits tindrien que percebre, així ells poden obtenir cada any els mateixos guanys o més. Un altre cop hem de pagar nosaltres. I ens demanen confiança! Quina barra.

Hi els consells d’administració d’entitats els quals també estan composats per polítics que els varem votar i que ara demanen un cop més que els hi donem confiança? Quines penques, on eren aquests mentre directius de sucursals es repartien el pastís en forma de jubilacions milionàries? O potser ja es sentien recompensats amb les dietes que aquests percebien de formes diferents.    

De que ens serveixen els polítics? Per aprovar lleis que ells mai no compliran? Per administrar tot allò que els hi dona diners sense produir. Intervenir entre empreses que al final el que fa es encarir el producte que també ho acabem pagant tots. Perquè no es dediquen tan sols a fer política. Pot ser que aquesta paraula, política, es massa amplia per poder gestionar-la des de una administració.

Pocs polítics es miren una administració com una empresa, la qual aquesta ha de respondre davant d’aquells que som inversors, i que esperem que tinguin beneficis convertits en serveis. Personalment això és el que son les administracions públiques, empreses de serveis, però per el que conec al cap davant de una administració, gairebé sempre hi trobem persones que venen de l’administració pública, però no per saber administrar, i que mai han tingut que exposar cap risc per obtenir resultats i a sobre ho fan amb diners que no son seus, potser és per aquest motiu que la majoria de pressupostos estan inflats.

Crec que no és de rebut que puguin marxar deixant pèrdues, mentre aquests han cobrat cada mes el que no esta escrit en cap conveni de treball. El que tindria que ser és com qualsevol autònom, respondre amb el seu patrimoni, d’aquesta manera estic convençut de que no hi haurien tantes candidatures. No és just que aquells que han portat la ruïna en aquest país, tan sols se’ls hi demanin responsabilitats polítiques, no és just.