Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dilluns, 18 de maig del 2015

Masses dubtes per tan sols un dia de reflexió



Són ambigus els programes electorals dels grups polítics de Cubelles? Reflecteixen realment la voluntat d’acció dels partits per als quatre propers anys o bé hi ha por d’explicar les coses tal com realment són?

Sé que als mítings i als actes de campanya d’un poble com Cubelles s’hi ha d’anar amb una actitud poc exigent pel sol fet que gairebé tots ens coneixem i ja sabem de quin peu calça cadascú. Al marge de la confiança que et desperti cada alcaldable, un sempre mira d’interessar-se per com explica cada formació els punts dels seus programes i com pensa portar-los a bon port. I no sempre ho acabes d’entendre, sobretot quan et preguntes amb quins diners ho faran tot plegat.

Tot i així, val la pena d’assistir-hi. Per més d’una raó i, sobretot, perquè gairebé sempre et trobes amb coneguts amb qui fa dies que no parles i sempre va bé fer un intercanvi d’opinions més o menys ràpid. A voltes, és en aquests entorns en què et xiuxiuegen de manera crua i a cau d’orella allò que pensen sobre la vida política del nostre poble i que, segurament, en públic negarien.

Personalment, diré que en els vint anys que fa que segueixo la vida i l’actualitat política del nostre municipi hi ha moltes coses que cada quatre anys es repeteixen: claveguerams, neteja, manteniment dels carrers, Pla General, etc.. Allò que, tanmateix, els programes no reflecteixen ni els representants expliquen mai és com portaran a terme moltes d’aquestes propostes sense contribucions especials. I, pel que fa a l’aprovació del famós PGOUM, ja em diran com s’ho faran si tenim les mateixes persones en les llistes electorals de fa quatre anys i que, si votessin, estarien incomplint la Llei d’incompatibilitats pel seu grau de parentesc amb els propietaris dels terrenys! Estem en les mateixes. Espero que els que sí poden votar-lo a favor ho facin d’una vegada pel bé comú de Cubelles.

El que realment em preocupa dels programes electorals, però, és que no expliquen les renúncies que cada grup haurà de fer per poder arribar a acords amb altres formacions. Sóc conscient que, si incloguessin un apartat com aquest, estarien ensenyant les cartes abans de començar la partida. Això no obstant, crec que estareu d’acord en què, si tots s’omplen la boca parlant d’honestedat i transparència, aquest podria ser un bon principi per començar a fer-nos-ho creure. 

Tots parlen de predisposició al diàleg, però fins a quin punt estan disposats a llimar petites i grans diferencies? El més preocupant de tot plegat és que no són les formacions les que tenen aquestes desavinences sinó, com sempre sol passar, són els i les caps de llista, que no s’agraden i no pensen que, al final, és tot el grup qui pateix les conseqüències dels mals rotllos del passat i que acaben menyscabant quatre anys de prosperitat per al municipi. Cubelles no es mereix un bon pacte estable? N’estic convençut que sí.

Espero que les peticions que acostumo a fer a aquells que poden i tenen l’obligació de deixar les diferencies personals fora de la política -tot i que segur que son conseqüències d’ella mateixa- serveixin perquè tots estiguem satisfets d’aquells que han d’administrar els pròxims quatre anys els nostres serveis i no haguem d’admetre que ja sospitàvem que en el rerefons dels programes s’amagava quelcom més que bones intencions susceptibles de ser subscrites per qualsevol formació política.


Els programes no es poden fer tan sols pensant en la majoria absoluta, sobretot quan saps que hauràs de pactar a dues o tres bandes. Crec que aquesta fórmula de pensar que després ja mercadejarem no és començar amb honestedat davant dels vostres votants. Sort, democràcia i acords de partits, no de persones.