Sóc un d’aquells indignats que, en els anys 90, vàrem saltar a la primera línea de la política per les imposicions d’un govern, de majoria absoluta, de l’Entesa-FIC, que no volia defensar el sector comercial i empresarial de la vila. L’únic que volíem era projectar el nostre esforç fora del propi municipi i, sobretot, fer poble. Sense perdre la perspectiva de la promoció individual i col•lectiva, com Associació d’Hostaleria i Comerç de Cubelles també ens vàrem defensar de les especulacions d’instal•lació de grans superfícies comercials, fruit d’un Pla General dissenyat més per donar valors a uns terrenys agrícoles de pagesos i, a la vegada, polítics de la vila, que no pas a defensar les PIMES de la nostra població.
Diuen que, per sistema, sempre es juga en contra del govern de torn, tot i que he de confessar que el de l’Entesa s’ho va guanyar a pols. La seva manera de menysprear aquells que teníem iniciatives va fer que moltes persones ens aixequéssim per intentar trencar aquella majoria absoluta, la qual no defensava per igual els interessos de tots els vilatans.
En les municipals de 1995, l’Entesa ja va perdre la majoria absoluta. Tot plegat els va obligar a buscar suports i tancar un acord amb el PP. Sempre m’he preguntat com hauria anat la historia política de Cubelles si jo no m’hagués negat a pactar amb aquells que em van fer saltar al camp de la batalla política. Està clar que no he traït mai els meus principis: treballar pel meu municipi posant-hi molt de temps i, sovint, també diners.
És en aquest sentit que vull expressar la meva satisfacció política perquè en aquesta legislatura l’Entesa per Cubelles-FIC es desintegri difinitivament dintre d’un partit com CiU, decisió, d’altra banda, del tot lògica.
També vull aprofitar per reconèixer la capacitat que ha tingut la cap de llista actual de CiU a Cubelles per la seva voluntat de sumar esforços i suports. De ben segur que la seva manera de fer política municipal l’ha ajudat per tal que aquesta fusió hagi estat una realitat.
Cal recalcar que, per poder sumar i unir esforços, s’ha de tenir humilitat personal, virtut reconeguda d’aquesta persona. No vull deixar passar l’oportunitat d’expressar la meva opinió respecte al possible pacte de govern de CiU, juntament amb ICV i PPC. És evident que s’han de buscar majories per aprovar algunes coses, malgrat que tampoc gaires, atès que a base de Decrets d’Alcaldia gairebé una persona pot governar en solitari. El que vull dir és que un govern en minoria es veu obligat a pactar aquelles coses que han de passar per ple. Si CiU entrés al govern, encara que fos de la mà de l’Entesa, seguiria en minoria davant la suma de regidors d’ICV i el PPC.
Crec, sincerament, que no cal menjar-se els marrons que s’hagin pogut covar dins d’aquest any i mig que portem de legislatura.
Per finalitzar voldria plantejar obertament una pregunta: si CiU formés part del govern, el resultat no seria una cosa així com ICV-EUiA+PPC+CiU+ExC-FIC? Caram! Quin goig, sembla més la fórmula d’un medicament estrany que jo mai no em prendria més que no pas les sigles d’un govern de coalició.
Salut.
J. C. Cubelles 18/10/12.
