La desaparició d’ICV-

Dies enrere apuntava en un escrit titulat Llista unitària a Cubelles la possibilitat que diferents col·lectius amb aspiracions a entrar a la batalla política de les pròximes eleccions municipals formessin una candidatura conjunta.

Per què faig aquesta introducció? Doncs perquè el dia 19 de gener, en una reunió a les Cotxeres de Sants, el moviment Guanyem Barcelona d’Ada Colau va tancar un acord per a la construcció d’una candidatura encapçalada per la mateixa Colau a la capital del país on hi confluiran amb ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo-Catalunya.

També a Vilafranca, diferents moviments polítics i socials  han iniciat el  mateix procés que a Barcelona. Guanyem Vilafranca integrarà ICV, Podem, Procés Constituent, el Partit Pirata i Avancem de cara a les pròximes eleccions municipals. Les cinc formacions van manifestar davant l’assemblea local la seva voluntat de confluir dins la plataforma.

Ara, sobre el procés per configurar les llistes, cada un d’aquests moviments decidirà internament quines seran les persones proposades per formar-ne part.  El que personalment m’han sorprès gratament és que ICV-EUiA hagi renunciat a encapçalar la seva pròpia candidatura en favor d’Ada Colau. Aquesta decisió protagonitzada per qui ja era alcaldable d’ICV-EUiA pot tenir moltes lectures a favor i en contra. El que està clar, però, és que aquest partit, tal com el coneixem fins ara, desapareixerà.

Aquesta fórmula, la qual he de confessar que no s’ha donat mai fins ara en política, almenys que jo conegui, és impensable que es reprodueixi a Cubelles. Difícilment, un grup de nova creació pot absorbir un partit com Iniciativa a la nostra vila, ans al contrari, en tot cas podria ser que l’alcaldable pels ecosocialistes mirés d’integrar els nous moviments dintre d’ICV amb una proposta similar però a la inversa i així, de pas, anular la competència. Bé, podria ser, però ho veig poc provable.

El que a cap persona que segueixi mínimament la política a Cubelles se li pot escapar és que les formacions que aniran juntes a les municipals a Barcelona també són, amb alguna excepció, presents a la vila. I això crec que mereix una pregunta: el candidat d’ICV de Cubelles serà tan generós com el de Barcelona?

Estem cansats d’escoltar que sumar és millor que restar, però si els candidats no són capaços de fer un esforç per integrar aquells moviments progressistes en una sola llista des de molt abans de configurar la pròpia, vol dir que anem malament. Després, no ens queixem de la dispersió de vots si som incapaços d’integrar aquests moviments socials.

Encara hi ha una possibilitat en tota aquesta fórmula i combinacions de sigles i de formacions, i és que la direcció nacional del partit ordeni a tots els municipis on hi hagi present el moviment de Guanyem que s’integri dintre del grup inspirat per l’Ada Colau. Malauradament, tots recordem la independència amb què va actuar ICV a Cubelles quan a principis de legislatura va pactar amb el PP malgrat que la direcció del partit des de Barcelona va ordenar que no es fes l’acord. Tothom sap que no va passar res tot i la desobediència del grup a Cubelles. Espero que en les properes eleccions municipals els votants no siguin tan benèvols amb aquesta formació.  

El palauet de Cubelles: Can Travé

No cal dir que les notícies en positiu fan que el dia sigui un xic millor. I quan es tracta del teu municipi, encara és més agradable. Tot plegat sembla com si el cafè amb llet i l’entrepà que fas cada matí amb el diari al davant tingui un millor regustet i l’assaboreixis de més bona gana. Estic parlant de tot el que envolta el ja nostre palauet de Can Travé, que divendres passat dia 17 treia com a notícia el Diari de Vilanova.

Aquella remesa de polítics de diferents partits que vàrem emergir l’any 1995 ja estàvem convençuts que l’edifici de Can Travé havia de formar part del patrimoni de Cubelles. Això no obstant, sabíem que era un tema delicat i que així s’havia de tractar.

Han hagut de passar moltes coses perquè avui puguem parlar ja d’una propietat municipal. Per cert, que hauria de formar part del Pla del Patrimoni Històric i Cultural el més urgent possible i blindar-lo així de rares especulacions. Sé del que parlo.

Deia que han hagut de passar gairebé vint anys per finalitzar aquest procés i que a ningú se li escapa tampoc 

les dificultats econòmiques per les que podria passar la propietat. Presumptament, aquesta va ser la causa que va originar la venta de la seva importantíssima col·lecció mitològica. Tot plegat ha fet que aquella vella proposta rebutjada més de una vegada ara s’hagi pogut completar a iniciativa de la propietat, que ha hagut de desprendre’s d’un edifici tan emblemàtic i important, almenys per al Garraf.

Pel que he detectat dins de la notícia, hi ha moltes idees però, sobretot, ganes que aquest espai esdevingui un punt de referència a Catalunya. En aquest sentit, crec que la responsable de Cultura va per bon camí en crear una comissió d’experts de diferents sensibilitats per recopilar un conjunt de propostes per a cada espai de la finca.

Hi ha moltes persones de Cubelles que no hem vist Can Travé per dintre, però a ningú se li escapa que estem parlant d’un lloc amb moltes possibilitats per fer volar la imaginació sense tenir en compte el cost: el manteniment, els jardins, la dificultat del seu accés per la C-31 Avinguda Catalunya, pel carrer Sant Antoni, la manca de zona de trànsit rodat, etc.

Personalment, he de dir que no és la primera vegada que escric sobre Can Travé i espero que no sigui l’última, com també desitjo que sempre pugui ser en positiu i no m’hagi de referir pas a un cas més manca de participació ciutadana, la qual demano des d’aquí a la responsable de Cultura. Que aquesta no es limiti tan sols a la comissió creada i sigui realment un exemple d’aquella participació tan aclamada i sempre tan poc exercida pels polítics.

Per anar finalitzant, diré que aquesta participació ciutadana no ha d’acabar en una mera i gens profitosa audiència pública, sinó que ha de ser real i oberta de bat a bat a aquelles persones que tinguin interès en participar-hi, atès que l’espai dóna per molt de si. Hi ha fórmules que permeten recollir idees dels ciutadans/es. 

No ens emparem, doncs, en un reglament de participació que finalitza amb una audiència i ja està, ja hem complert. No és això el que la gent espera dels seus representants polítics, la gent no vol anar a escoltar decisions ja consumades i pactades. Guanyeu-vos la confiança del poble. Feu que el poble digui la seva, la gent ho agrairà.  

Parlem del patrimoni de Cubelles?

 L’Ajuntament de Cubelles va aprovar el 31 de desembre del 2003 el text refós del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental. Hi van donar suport els grups de l’equip de govern (EC-FIC, PSC, ICB i ERC), mentre que els de l’oposició es van abstenir (CiU, ICV i PP). 

Amb aquesta catalogació es va intentar protegir els edificis emblemàtics, al igual que un conjunt d’habitatges, el qual feia un conjunt històric difícil de mantenir la seva protecció si s’hagués fet per separat. Tot i així, els que coneixem Cubelles podem dir que alguns especuladors amb l’ajut d’algun polític han fet que el conjunt protegit esdevingués malmès.

Hi ha molts elements protegits, però crec que hi manca alguna peça més en la llista que hi ha en el catàleg, per exemple els safarejos, el búnquer, i algun altre que segurament trobaríem. Es per això que crec que manca una aprovació d’ampliació d’aquest catàleg, i de pas una millor definició dels elements a utilitzar en aquells arranjaments, principalment en façanes.

Els edificis que tenim catalogats oficialment, com elements d’interès històric i artístic a Cubelles, son els següents: Capella de Sant Antoni de Pàdua. Castell dels Marquesos d’Alfarràs. Església parroquial de Santa Maria. Mas Cucurella. Rocacrespa. L’Ajuntament. Capella de Sant Pau i Santa Llúcia. Fita del terme. Can Travé. Gallifa. Les fonts de Joan Pedro. Carrer de Sant Antoni. L’Aliança. La Rectoria. Monument a Charlie Rivel.

Vist des de la distància, crec que l’abstenció d’ICV no va se gens encertada, atès que l’abstenció és una manera de defugir la responsabilitat que implica al saber que tens que vetllar per la conservació d’aquest patrimoni. Els altres dos grups coneixen els interessos que els movia. Al estar en política és fàcil deduir el seu vot, tot i que un vot en contra del PP i CIU en aquest tema hagués estat difícil d’explicar al poble.

En aquests onze anys, han passat moltes coses pel que fa al patrimoni històric del nostre municipi. En primer lloc crec que hi manquen algunes legalitats que defineixin millor la seva protecció, hi ha certes escletxes que dóna peu a que aquesta protecció sigui vulnerada. Alguns elements s’han perdut per l’especulació, altres s’han deteriorat per manca de partida pressupostaria i/o per manca de voluntat política. L’únic que ha rebut atencions és el Castell, -gracies al compromís de la Diputació de Barcelona- els demès edificis poc s’ha fet, i per posar un  d’exemple, l’Aliança és una mostra, tots els governs l’han desitjada, hi tots l’hi ha donat l’esquena.

Dintre del nucli antic hi ha algunes de les cases que han patit modificacions -totes les que s’han reformat- tot i que en principi estaven catalogades, i altres estan en les seves runes, però quan el desig d’obtenir guanys en poc esforç, es més fort que el respecte per preservar un be comú i cultural d’un poble, passa que, es fan informes poc clars que posin en dubte la protecció individual, quan aquest protegeix un conjunt d’edificis.

He estat en molts pobles més petits que Cubelles arreu d’Europa, i puc dir que el que atrau a visitar la majoria d’ells, és la seva historia i els seus conjunts d’edificis conservats de l’època medieval. El temps ha donat la raó a aquelles persones que varem apostar per la conservació i millora d’uns pobles amb edificis plens de historia, i avui podem afirmar que son aquests els que tenen més ingressos econòmics gracies al turisme cultural, que es tot l’any.

Uns dels inconvenients que te Cubelles avui, es el fet que no ha tingut mai clar per cap mandatari el que es volia que esdevingués com a municipi. Tampoc ha tingut mai clar el com es tenia que desenvolupar per mantenir el seu encant perdut ja fa molt de temps. Jo diria que molt avanç de 1993, que és quan va ser aprovat el últim Pla General. Aquest ja es va fer tan sols per especular amb el sòl, i no per preservar i sobre tot conservar el que es tenia. Cubelles te troballes enterrades que no se’ls hi va donar la importància i es varen tornar a enterrar, com les franqueres trobades quan es va arranjar el Carrer Major. Les tombes trobades a la Solana quan es va fer l’autopista etc...

Se que el que dic pot ferir a aquells que si varen apostar per que els seus representants polítics defensessin els seus interessos, que pot ser legítim, però crec que no és el que la majoria esperem dels nostres governants.

Fa pocs dies que Cubelles ha incrementat el seu patrimoni, amb la compra de Can Travé. Però crec que no esta del tot clar el que realment el poble ha comprat, i des d’aquest escrit espero que les persones que ho han preguntat els hi sigui aclarit. La compra que ha fet el nostre ajuntament de Can Travé en que consisteix? En tan sols l’edifici? L’edifici i els jardins? O be tots els béns que te Can Travé, terres incloses?

En tots els casos, es molt important que en aquest edifici pogués encabir-hi la biblioteca tan demandada per el poble, seria un gran estalvi per el poble, tan en la seva construcció com per el seu manteniment a posteriori, i els terrenys que es tenia que construir la biblioteca que es mirin de vendre, així obtenir uns recursos per adequar les instal·lacions de Can Travé, per que esdevingui la futura biblioteca de Cubelles.

Gener 2015.

J. Coch   

Llista unitària a Cubelles

Potser només agafant el titular tot plegat pot semblar un despropòsit tenint en compte la resta de la lectura, però és evident que no vull dir que tots els partits polítics i agrupacions d’electors hagin de fer una llista única per concórrer a les eleccions municipals del mes de maig, sinó tots aquells que avui no tenen representació, que no són pocs.

Però segur que molts es podrien preguntar, i per què no? Tots aquells grups que pensen entrar en la batalla d’unes eleccions, inclosos alguns que mai no han tingut representació municipal, i la resta que apareixeran aquest 2015 haurien d’unificar criteris i esforços per elaborar una candidatura unitària: Junts per Cubelles.

Sé que pot semblar una utopia posar negre sobre blanc una idea tan complicada com la que estic plantejant, però el que sí és cert és que, si poguéssim agafar el tant per cent dels seus resultats i sumar-los tots, almenys assegurarien representació.

Perquè, vejam, quans partits tenim actualment a Cubelles que estiguin representats al consistori? Si els comptes no em fallen són sis Unitat Cubellenca (UC), ICV, CiU, PSC, PP i Entesa per Cubelles (EC). I de grups que, a més, sapiguem que es presentaran? No els posaré com he fet amb els tradicionals, però pel cap baix seran tants o més que els que hi ha ara.

Doncs, per què no poden aquests presentar una llista única de poble? La resposta suposo que és la mateixa que allò que passa en el Parlament. Qui lidera aquesta llista i qui està disposat a perdre protagonisme?

No seria just que ignorés que una proposta semblant la va fer el cap de llista d’ICV de Cubelles en la seva presentació com a candidat, però crec que, de la manera que la va plantejar, el que va aconseguir més aviat va ser allunyar aquells grups més propers a la seva coalició, com EUiA. Però be, al cap i la fi, ja sabem que es va dir bàsicament per fer el paperot, per quedar bé de cara a la galeria.

No sé si l’oferta del candidat d’ICV anava dirigida al PSC, UC i ERC com a grups d’esquerra o bé s’adreçava a aquelles formacions de nova creació que volen presentar-se a les futures eleccions municipals, ja que la cosa és diferent sobretot si l’objectiu és que hi hagi una voluntat ferma de mirar que el nostre municipi sigui més governable políticament que no pas el que ha estat fins ara. Portem quatre legislatures consecutives trencant-se tots els equips de govern, des de l’any 99!

Però bé!, en definitiva, aquesta és l’essència de la democràcia. Tothom vota en conseqüència, per tant, el que un poble sigui ingovernable per la dispersió del vot és perquè els ciutadans/es ho han decidit d’aquesta manera, així doncs, no és culpa d’aquells que hagin optat per presentar-s’hi, sinó d’aquells que els han votat.

Aquests plantejaments poden semblar una obvietat, però llavors no ens queixem de les combinacions que aquests han de confegir per fer majories i garantir una estabilitat de quatre anys. Espero que, per una sola vegada, alguns d’aquests grups hagin après la lliçó dels cops que s’han presentat i no han tret representació i es quedin a casa. Segur que tots en tenim algun en ment.

Tornem a la llista unitària. Alguns podran pensar que la marca Podem és de nova creació i, ara per ara, cavall guanyador. El mateix es pot dir de les marques blanques que representin aquest sector i que poden creure que obtindran un bon resultat. No vull desanimar la gent d’aquests grups però crec que hem de ser realistes i tenir clar que Cubelles no és rendible per segons quines formacions polítiques. Si no, vist l’enrenou que aquest municipi ve patint des de fa anys, alguns com la CUP ja s’hi haurien instal·lat.

Sé que la proposta no serà assumida, però almenys havia d’intentar-ho pel bé del meu municipi. No és bo que hi hagi tants daltabaixos en la vida política d’un municipi, no és allò que desitgem els que hi vivim. Encara que hem de reconèixer que la realitat política d’avui no és aquella del passat, la d’una Cubelles amb sis mil habitants. Per sort, avui la gent és mes anònima i no es nota perseguida, tot i que algunes persones puguin estar judicialitzades. En això hi hem guanyat.

J. Coch.

Gener 2015.

   

Símils amb propòsits culinaris

 Ja hem començat a caminar per aquest any 2015 amb un peu més aviat insegur pel que fa a la independència de Catalunya. Ara, en aquest moment, a totes les cuines dels partits sense excepció s’està pensant en quin plat elaborar per oferir i entusiasmar la gent del nostre país per tal que apostin pel millor equip cuiner.

Crec que, per molt que aquests equips s’esforcin en la guarnició, els hi serà difícil entusiasmar els seus propis clients, encara que segur que hi esmerçaran molts esforços. A les cuines catalanes hi destacaran els ingredients de proximitat, el que segur que no hi mancarà és l’independent, en major o menor textura.

Altres s’esforçaran a preparar un plat amb regust del passat, amb un aroma un tant florit, mirant de ser conservadors i no perdre aquell plat centralitzat que, per a aquests, és el millor i que tants bons resultats els ha donat a tots els espanyols. Bé!, diguem que hi ha gustos per tots.

Però, vet aquí, que els que han d’elaborar primer les cartes per servir més aviat el plat a taula són els municipis de Catalunya. Això, si el gran xef català no proposa avançar les eleccions plebiscitàries. És per això que són les petites -i no tant petites- cuines dels pobles i ciutats de Catalunya les que han de recórrer a l’enginy per poder servir el millor per als seus comensals. Difícil ho tenen per la seva gran dificultat per aconseguir els recursos bàsics per fer front a les necessitats a les que bona part dels seus comensals han de fer front.

El temps que tenen els municipis per a l’elaboració d’una carta renovada però sense poder deixar encara la que tenen actualment al menú, és de quatre mesos mal comptats. Personalment, crec que és temps suficient si els equips de les cuines han sabut prendre nota al llarg d’aquest ja emblemàtic i històric 2014.

Tothom sap, i crec que és conscient, que per a l’elaboració de la nova carta no hi ha suficients recursos per incloure tot allò que el poble demanda. Però, caram, crec que alguna cosa no va bé quant, després de tantes retallades, encara hi ha més deute públic. Penso que molts xefs de les principals cuines espanyoles i catalanes no s’han aplicat les retallades i fan servir els recursos per allò que més els convé. Castigar el poble per haver viscut per sobre de les seves possibilitats, quina barra!

Espero que aquells nous dirigents dels equips d’aquests cuines, responsables d’elaborar nous plats per als pròxims quatre anys, siguin imaginatius però, a la vegada, realistes; que utilitzin ingredients autèntics i no ficticis perquè tots aquells que podem llegir les noves propostes les entenguem. Espero que no facin servir massa l’alta cuina, sofisticada, aquella que els que no la necessitem també puguem trobar gustos, textures i poques floritures, només les bàsiques, per no ser massa convencionals.

Uns dels propòsits que vaig fer-me en aquest nou any va ser el de mirar d’incloure en cada un dels escrits unes propostes dirigides als ciutadans. Està clar que segurament moltes aniran molt dirigides al meu municipi, Cubelles, i espero que siguin ben acollides per aquells que creguin que les poden incloure dins l’elaboració de la seva carta.

Sóc conscient que no seran recollides literalment, però ja fa molt de temps que he descobert que hi ha moltes maneres de fer política i que la millor és no tenir cap lligam amb cap formació. Aquesta opció fa que puguis dir i plasmar les coses tal com les penses, sense haver de buscar l’expressió adequada i en consonància amb aquella estructura amb què estàs vinculat.

Tots sabem que no tot allò que reflecteixen les cartes que es fabriquen és bo per a tothom ni tot és dolent. Sempre hi ha una cosa o altra dintre que és bona per a algun ciutadà/na. Per això crec que la millor via és fer propostes públiques i que cada un dels equips agafi la part que més els convingui en funció de la seva ideologia, però evidentment sabent don vénen i deduint, per tant, a quina part de la població anirà millor.

Molt bon any i que aquest 2015 porti a tothom allò que desitgem per a nosaltres mateixos.

Salut.

J. Coch.

Un 2015 amb molts incògnits.

 Quan ha finalitzat un any i en comencem un de nou, no saps com posar negre sobre blanc, si fer pales tot allò que no hem sabut acabar de definir dintre d’un emblemàtic 2014, en el qual molts havíem posat totes les esperances per anar a una transició més accentuada, del que l’hem deixada, o be tornar a posar més esperances en aquest nou any, si cal, per reprendre un altre cop el que els nostres representants polítics no han estat a l’alçada per acabar-ho de rematar.

Ara que ja hem vist com reaccionen els nostres líders polítics -em refereixo als de Catalunya- crec que podem preguntar-nos, havíem esperat massa d’aquests perquè desprès del 9-N, i dels seus discursos definits com a conferencies, hi hagués un acord de País? Només puc dir que, el que en l’únic que hi hem guanyat tots plegats, es en el fet de que ens han explicat part de les seves futures intencions, amb tot el que comporta aquest procés de la independència, que ja es molt.

Estic davant del teclat i encara ha de passar l’home dels nassos, i no puc més que meditar com caram ens en sortirem d’aquest carreró, no dic sense sortida, per que confio en el poble català i crec que la societat civil organitzada no deixarem que el camí que hem fet entre tots acabi en no res. Es massa important el que nosaltres hem aconseguit per que uns quants no puguin posar-se d’acord per interessos partidistes. No ho hem de permetre.

Sempre he pensat que un polític s’ha de sentir recolzat i defensat per la ciutadania, i crec que en els nostres, siguem o no de la corda d’aquets cels hi ha demostrat i cels hi està demostrant amb escreix, tan amb els diferents Onzes de setembre, com la V baixa, i ara amb las inculpacions de molts ciutadans/es per la querella posada en el nostre president, i a les altres dues persones.

Aquesta mostra de recolzament per part del poble de Catalunya, cap als nostres dirigents crec que es per tenir en compte. Vull pensar que tot i la seva fredor, sereno, i fermesa, que han de demostrar constantment, per dintre els hi ha de ser difícil tenir que actuar i sense equivocació, no ha de ser fàcil moure fitxa i que el moviment agradi a tothom. Però be, això va amb el sou. 

Al contrari del que alguns pensen, jo soc dels que crec que el paper que han jugat i estan jugant les dues presidentes més reconegudes de la societat civil organitzada com la ANC i ÒMNIUM, de erigir-se com a portaveus dels que estem a favor de la independència es encertada, i crec que en aquet moment o es més que mai, atès que son aquestes dues dones que han de transmetre al president Mas el sentir de bona part dels catalans, ja que si ho féssim individualment seria un caos, al no poder exercir al dret a fer una consulta.

Sabíem que no seria fàcil el que a finals del 2013 va finalitzar amb una esperança plena de desig, amb data i pregunta, al finalitzar aquest ha estat estroncat, i per més inri l’estem acabant sense gaires esperances d’avançar. Tenint la sensació que tot el que hem estat fent aquest 2014 ha estat una mica inútil.

I no és així, em nego a admetre que tot l’esforç fet fins ara, ha estat en va, ens el contrari, ha servit per fer petits avanços molt importants i significatius, que ha tingut un gran raso, demostrant al Món del que som capaços els catalans. Volem emancipar-nos d’Espanya i no ens deixen, ho volem fer per tenir més recursos per derivar-los en els serveis més bàsics de la població, i no ens deixen. Tothom sap el real perquè no volen deixar-nos marxar, per que som un dels pals de paller de la economia de la resta de les comunitats autònomes, si no fos així algú es creu que ens retindrien com ho estan fent? Si per al govern central som tan dolents i problemàtics com ens volen fer creure, perquè no ens deixen marxar d’Espanya?

Només hi ha un fet que políticament em preocupa aquest nou any, i és el següent: crec que estem posant masses esperances en un partit que ningú sap d’on ha sortit, que s’està nodrint de les tertúlies de ràdios i teles, que alguns diuen que son els emprenyats del 15-M, etc. no voldria que la  desafecció que estem patint per els partits que ens han desil·lusionat ens porti a posar-li el llisto massa alt en aquesta formació de PODEM. Hem de menjar poc i pair be.

Desitjo que el 2015 sigui un any ple de canvis, però que siguin per millora, i no el que s’ha fet sempre, canvi de cartell.

Salut.