Un 2015 amb molts incògnits.

 Quan ha finalitzat un any i en comencem un de nou, no saps com posar negre sobre blanc, si fer pales tot allò que no hem sabut acabar de definir dintre d’un emblemàtic 2014, en el qual molts havíem posat totes les esperances per anar a una transició més accentuada, del que l’hem deixada, o be tornar a posar més esperances en aquest nou any, si cal, per reprendre un altre cop el que els nostres representants polítics no han estat a l’alçada per acabar-ho de rematar.

Ara que ja hem vist com reaccionen els nostres líders polítics -em refereixo als de Catalunya- crec que podem preguntar-nos, havíem esperat massa d’aquests perquè desprès del 9-N, i dels seus discursos definits com a conferencies, hi hagués un acord de País? Només puc dir que, el que en l’únic que hi hem guanyat tots plegats, es en el fet de que ens han explicat part de les seves futures intencions, amb tot el que comporta aquest procés de la independència, que ja es molt.

Estic davant del teclat i encara ha de passar l’home dels nassos, i no puc més que meditar com caram ens en sortirem d’aquest carreró, no dic sense sortida, per que confio en el poble català i crec que la societat civil organitzada no deixarem que el camí que hem fet entre tots acabi en no res. Es massa important el que nosaltres hem aconseguit per que uns quants no puguin posar-se d’acord per interessos partidistes. No ho hem de permetre.

Sempre he pensat que un polític s’ha de sentir recolzat i defensat per la ciutadania, i crec que en els nostres, siguem o no de la corda d’aquets cels hi ha demostrat i cels hi està demostrant amb escreix, tan amb els diferents Onzes de setembre, com la V baixa, i ara amb las inculpacions de molts ciutadans/es per la querella posada en el nostre president, i a les altres dues persones.

Aquesta mostra de recolzament per part del poble de Catalunya, cap als nostres dirigents crec que es per tenir en compte. Vull pensar que tot i la seva fredor, sereno, i fermesa, que han de demostrar constantment, per dintre els hi ha de ser difícil tenir que actuar i sense equivocació, no ha de ser fàcil moure fitxa i que el moviment agradi a tothom. Però be, això va amb el sou. 

Al contrari del que alguns pensen, jo soc dels que crec que el paper que han jugat i estan jugant les dues presidentes més reconegudes de la societat civil organitzada com la ANC i ÒMNIUM, de erigir-se com a portaveus dels que estem a favor de la independència es encertada, i crec que en aquet moment o es més que mai, atès que son aquestes dues dones que han de transmetre al president Mas el sentir de bona part dels catalans, ja que si ho féssim individualment seria un caos, al no poder exercir al dret a fer una consulta.

Sabíem que no seria fàcil el que a finals del 2013 va finalitzar amb una esperança plena de desig, amb data i pregunta, al finalitzar aquest ha estat estroncat, i per més inri l’estem acabant sense gaires esperances d’avançar. Tenint la sensació que tot el que hem estat fent aquest 2014 ha estat una mica inútil.

I no és així, em nego a admetre que tot l’esforç fet fins ara, ha estat en va, ens el contrari, ha servit per fer petits avanços molt importants i significatius, que ha tingut un gran raso, demostrant al Món del que som capaços els catalans. Volem emancipar-nos d’Espanya i no ens deixen, ho volem fer per tenir més recursos per derivar-los en els serveis més bàsics de la població, i no ens deixen. Tothom sap el real perquè no volen deixar-nos marxar, per que som un dels pals de paller de la economia de la resta de les comunitats autònomes, si no fos així algú es creu que ens retindrien com ho estan fent? Si per al govern central som tan dolents i problemàtics com ens volen fer creure, perquè no ens deixen marxar d’Espanya?

Només hi ha un fet que políticament em preocupa aquest nou any, i és el següent: crec que estem posant masses esperances en un partit que ningú sap d’on ha sortit, que s’està nodrint de les tertúlies de ràdios i teles, que alguns diuen que son els emprenyats del 15-M, etc. no voldria que la  desafecció que estem patint per els partits que ens han desil·lusionat ens porti a posar-li el llisto massa alt en aquesta formació de PODEM. Hem de menjar poc i pair be.

Desitjo que el 2015 sigui un any ple de canvis, però que siguin per millora, i no el que s’ha fet sempre, canvi de cartell.

Salut.