Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dilluns, 22 de desembre del 2014

Molt bones festes!

D’aquí a quinze dies serem ja a l’últim dia d’aquest 2014 tan significatiu per a la majoria dels habitants d’aquest petit país. Uns, perquè han avançat un xic més cap a la independència, i d’altres, per haver intentat fer-nos acotar el cap brandant el llibre de la constitució i amenaçant amb querelles per haver votat el 9N.

A finals d’any, molta gent acostuma a fer un resum del fets més destacats, però jo vull fugir d’aquesta manera de dir adéu a un 2014 carregat d’esdeveniments polítics i socials arreu de Catalunya. També miraré de tancar més el cercle i ho faré donant les gràcies a moltes persones de la comarca del Garraf per diferents raons. I deixar enrere, així, fets que no són massa bonics.

Primer, he de donar les gràcies -crec que els hi dec- a totes les formacions polítiques de Cubelles –totes!- per posar-me extremadament fàcil la feina d’omplir fulls i fulls de lletres mercès a la manca d’estabilitat política que han demostrat tots plegats.

Potser, els que han sabut defensar més el seu paper merament polític són els del grup d’ICV, atès que són els únics que han defensat a capa i espasa la cadira mirant sempre de posar en evidencia la resta de formacions polítiques amb què han compartit govern, que també són tots. Almenys, que els hagi servit per prendre bona nota de cara a un futur proper, ja que segur que la representació municipal al consistori serà més fragmentada que no pas la d’aquesta legislatura. Però, malauradament, en política la memòria es tan i tan curta!

També he de donar les gràcies molt especialment a un col·lectiu molt reduït de veïns i coneguts que m’han fet arribar les seves queixes o el seu desacord amb els meus escrits. Em diuen que són massa crítics, molt punyents, i que no destaco res de les moltes bondats que tenen els nostres polítics de Cubelles.

Allò que ràpidament els contesto és que jo no ressalto en els meus articles les persones com a tals, sinó que jo només critico les seves accions i assenyalo les obligacions que tenen envers els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, els quals crec que no esdevenen la màxima prioritat a les agendes de les formacions per molt que aquestes ho repeteixin. Hauríem d’aprendre a destriar el polític de la persona, de la mateixa manera que se’ns demana que sapiguem comprendre quan un polític parla com a ciutadà o bé s’ha posat el barret de qualsevol de les seves responsabilitats.

Per finalitzar, donar les gràcies a aquells que segueixen amb la seva lectura la meva manera d’entendre la política, des del vessant públic de qui ha estat a les petites cuines on es creen els plats per, acte seguit, servir-lo al poble.

Els que em coneixen saben que no sóc persona que digui sempre que sí per mirar de quedar bé amb tothom. Els que no em coneixen també poden deduir fàcilment el perquè del meu desacord tan pronunciat envers aquelles formacions que més conec, ICV i PSC, tant per haver format part de les seves direccions del municipi i comarcal, com ara que parlo des de fora amb tota la llibertat de expressió que un ex pot desitjar.

Tant de bo els partits amb els anys milloressin, però tots tenim constància que no és així, ans al contrari, ens surten nans per tot arreu. Sempre havia defensat la necessitat que als ajuntament predominessin les polítiques d’un partit fort amb representació nacional, però actualment he de confessar que la millora de la qualitat de vida dels ciutadans passa per grups que no tinguin vicis ocults o bé adquirits al llarg dels anys. Millor, doncs, dipositar la confiança en formacions que apostin fort per la innovació i la seva regeneració interna.

Només em resta desitjar a totes les persones del món pau, un feliç Nadal i un gran 2015 que, per poc que millori, segur que estarà més bé que no pas aquest 2014.

Salut.