Junts pel SI a Cubelles?.

A Cubelles gairebé mai hem anat en consonància amb els governs supremunicipals, ni amb el comarcal, ni amb la Diputació, ni quan a la Generalitat confluïen governs d’esquerra, en el meu poble, els governs eren barreges amb els nacionalistes.

Ara que es fa un front comú independentista, es fan governs amb ICV que son el moviment de si es pot, i deixen la formació nacionalista de CDC fora del govern de Cubelles, tot i que encara no sabem si la cap de llista es de Unió, això seria encara més enrevessat.

Tampoc sabria on ubicar exactament el grup majoritari del govern que és UC-11, atès que en el passat va ser una escissió d’ERC  (Reagrupament) podríem dir que  es una esquerra ampliada, posant un matís no menys important, de que gairebé tots els seus components son ex militants de CIU. Quina escudella més barrejada.  

Destaco totes aquestes  confluències amb el major respecte per a tothom, però no hem direu que no és un ingredient tan rebuscat que si tinguéssim que definir-lo com coherent diguem que en te ben poc, ara que això no treu que en un futur  puguin entendres, al menys tota la legislatura.

Però, tots sabem que la política no es tan sols cosa de la formació del municipi, a voltes hi ha ordres de partit que fan que aquella estabilitat tan necessària i volguda esdevingui tan sols un desig.

Tot dependrà de com quedin les formacions que es presenten a les eleccions d’aquest 27S. Suposem que els guanyadors sigui la llista de Junts pel SI, i se suposa que els que formin el govern de la Generalitat son les forces d’aquesta candidatura, CDC+ERC i tots els moviments que si han volgut integrar de escissions d’altres formacions polítiques com les del PSC, Avancem, Nova Esquerra, etc..

Aquest govern de la Generalitat no te res veure amb el del meu poble. Ser que per molts no és un problema, també ser aquella retòrica que sempre es posa per justificar pactes de govern inexplicables de molts dels municipis com el que es va fer el principi de la passada legislatura a Cubelles, ICV amb PPC. Sempre es diu. “Cada poble es diferent cada un d’aquets te la seva problemàtica”. Tenen raó, però sempre hi ha alguna acció de govern que els impedeix mantenir la unitat personal desitjada, com els temes d’Estat i/o de partit que fan que tinguin que prendre posicionament.   

No penseu que estic cridant el mal temps, ni molt menys, però hi ha una cosa que no m’esperava d’una formació compromesa amb el nostre municipi, personalment esperava quelcom més de CIU de Cubelles, que és, entrar al govern per seguir la bona tasca que va fer el temps que va estar al govern, i com no, preveien el que esta passant en la concentració de forces del junts pel SÌ la qual ja s’ha estava cuinant. Això també tenia que tenir pes en la decisió, de entrar o no en el govern municipal. 

Però no, resulta que des de l’oposició, posició legítima triada per CIU, presenten una moció conjunta amb ERC soci de govern, de UC-11 Reagrupament, i ICV, en el Ple Ordinari del 15 de setembre demanant la adhesió a l’AMI, (Adhesió, Municipis, Independents) amb el agreujament de que estem immersos en plena campanya de les eleccions catalanes. Serà que no hi ha hagut prou temps amb quatre anys per presentar aquestes mocions que ho tinguin que fer ara!

No se qui va ser l’artificier de la idea de la moció en qüestió. Tampoc ser si es va fer amb la intenció de desestabilitzar un govern ja feble de per si, o si la acceptació d’ERC de Cubelles correspon a la seva immaduresa política, en tot els àmbits, i sentits.

Tampoc es que UC-11 hagi estat gaire intel·ligent, per no dir un altre cosa, per acceptar en l’ordre del dia aquesta moció, al no ser d’urgència. No saben ja el partits tradicionals de Cubelles que les postures partidistes son les que propicien la inestabilitat política i el desgovern?.

Llavors per rematar una possible desunió política a Cubelles surt el PSC demanant la dimissió del cap de llista d’ERC de Cubelles, per les histories de repartiment de propaganda electoral amb un acte con el Onze de setembre. Home senyors Socialistes, no es pot complir les ordres de partit referent a la Diada de Catalunya amb un conflicte d’àmbit municipal, en un municipi que ja n’ha patit prou de manipulacions polítiques que no porten en lloc. Però be, cada un fa política com sap, la pot fer constructiva, o be destructiva.

En definitiva si els grups polítics que formen el govern de Cubelles no posen les diferencies ideològiques en el calaix dels projectes podrits, poden córrer en un perill que no hi havien comptat, i que personalment no voldria que fos així, i és la candidatura de junts pel Sí.

Jordi Coch.

 

No ens fem trampes al solitari

Hola  lectors. Salut.

Des de un xic abans de les eleccions municipals que no m’he posat davant del teclat per posar negre sobre blanc al meu humil parer de moltes de les coses que ens envolten, encara que malauradament pesen més les que no ens agraden que no aquelles que tindrien que fer-nos saltar d’alegria.

Quan m’he assegut davant de l’ordinador he tingut un dilema, i m’he preguntat, de què puc escriure? Son tants els temes, tant locals com comarcals, però al final m’he decantat per l’autonòmic.  

Que al Onze de setembre comença oficialment la campanya per les eleccions del 27S, es obvi, ens en parlen cada minut del dia, però entre tots que ens expliquen, de qui ens hem podem refiar? Crec que estareu d’acord amb mi que ja portem masses enganys de mentides i mitges veritats  de tots els polítics, de tots els colors, i es en aquest sentit que penso que en aquestes eleccions catalanes ens tornaran  a enganyar a tots, sense diferència.  El més fort per molts va ser aquella frase de un ex president Zapatero. Aprovaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya!

Tot i que fa tres-cents anys que portem de lluita, crec que aquest incompliment per part dels Socialistes  va ser el principi de un ressorgir del “avé Fenis” per els catalans. El més fotut es que en aquest xoc de  fer política tan uns com els altres fan trampes, i aquell que es creu el més fort, es permet canviar les regles del joc quan l’hi sembla, fen lleis a mida per invalidar mesures legislatives d’un Parlament català el qual te tota la legitimitat de la autonomia que l’ha triat.

No hi ha respecte, hi ha intimidació, quedarem fora de l’UE, les pensions no es pagaran, fora del Regne d’Espanya tindríem benefici, bla...bla..  qui te raó? Crec que tot això s’anirà esbrinant a mesura que passin els mesos, i perquè no dir-ho, els anys.

Hi ha alguna persona que es cregui que en divuit mesos s’haurà acabat la lluita entre Espanya i Catalunya? Ni que fos negociada, aquesta duraria molt més que això. Penso que desprès del 27S hi haurà un abans i un desprès, el qual serà diferent, i espero que aquesta diferència sigui de més respecte cap a Catalunya.

Personalment entenc els governs de Madrid. S’han passat més de trenta anys posant peix el cove, fins que hi han hagut majories absolutes del PP, i si no ja s’han entès amb els Socialistes quan ha calgut fer modificacions en aquesta Constitució tan exhibida per anar en contra de Catalunya.

Per això han calgut gestos i accions més contundents perquè el govern central ens prengués més en serio. També entenc el govern català que ha tingut que prendre decisions incòmodes forçades per la societat civil organitzada, la qual  ha anat donant voltes al cargol  i ha condicionat el govern a fer coses, que tal vegada no les hagués fet. 

Aquesta és la gran diferència entre Espanya i Catalunya. Jo no m’atreveixo a dir que la majoria dels catalans hem sortit al carrer per demanar la independència però si diré que moltíssims ho han fet. Quines persones s’han manifestat a Espanya per dir-nos que no ens marxem? Només aquella part dels que se senten espanyols a Catalunya, els quals son ells sols en tot cas que es discriminen.

Vagi per endavant el meu respecte per a tothom, tan sols demano respecte per aquelles que busquem un altre manera de fer les coses, que el repartiment dels impostos sigui molt més just, i això va per tots els governs, i que no ens enganyin més i sobre tot que no facin trampes amb nosaltres. Una persona un vot, un altre cosa seria fer-nos trampes el solitari.