Credibilitat, transparència i dignitat.

Aquestes tres paraules son molt utilitzades en diferents àmbits però encara més en política i sobre tot en diferents campanyes, no importa quines, encara ressonen més fort.

Tots el grups politics les utilitzen, però malauradament perd tota la força quan es diu massa sovint i sobre tot perd tot el sentit si aquells que les fan serví no les posen a la practica en ells mateixos.

Aquestes paraules, també poden tenir diferents valors depenen del punt de vista d’aquell que les utilitzà i fins hi tot diferents significat, ates que els politics que les fan servir es per denuncia ha l’altra allò que ells es pensen que son integres. També pot passar a la vida social, no tan sols a la política.

Atès que les meves opinions tenen un àmbit proper, les plasmaré en clau local del meu municipi que és Cubelles. Coneixedor de la seva vida política, i també conscient del que jo pensi, o be, posi negra sobre blanc, estic segur que serà un element de critica per uns o altres. Si això és eixís, que ho serà, no es més que confirmà la meva teoria que he expressat anteriorment.

Credibilitat: és una paraula buida en boca de algun dirigent polític que tan sols va a la direcció de acontentar a uns moviments socials molt concrets i que canvien el seu vot en funció de si volen quedar be amb aquests, creient que així esgarraparan algun vot per las pròximes municipals.

La credibilitat es perd quan en unes eleccions as guanyat, i no tens la capacitat de arriba acords amb altres formacions polítiques per forma govern, i sabedors que els hi pot tornar passa, no es canvia la cara del cartell. Aleshores ja no és cosa de grup, si no que es converteix en una tema laboral. Podria posar molts més exemples, però el lector del nostre municipi, més o menys coneixedor de la vida política - social de Cubelles, es prou intel·ligent per posar-hi el seu propí.

Transparència. No tan sols l’has de exigir en els demés, si no que l’has de posar a la practica dintre de cada una de les organitzacions, ja que sinó es corre el risc de que no la practiquis alhora de governar.

La transparència també perd força quan una persona la llença contra l’altre, amenaçant el seu incompliment i desprès només es queda amb allò, amb una amenaça, i res més.

Dignitat: segons la definició del LC diu; Respecte que mereix algú. Quina és la persona que no mereix respecte? Sens dubte tota persona és mereixedor/a de respecte. Tan sols i a títol personal crec que en un moment determinat també es pot perdre al respecte a una persona, per molts motius, però el més evident es aquell que una persona sap que no és respectada per l’altre, per tant, hem de dir que el que no mostra respecte hem vers l’altre, per aquest a perdut tota dignitat.

La dignitat és una cosa que es guanya dintre d’entorns, no és una cosa que pugui ser compartida per a tothom, ja que cada persona percep aquesta dignitat diferent. Tan mateix crec que la dignitat es perd, quan una persona es sotmet als desitjos de altre, i no es capaç de revelar-se i dir prou, aquesta persona ja no te dignitat, ni credibilitat.

Segur que hi ha moltes més definicions que es podrien utilitzar sobre aquestes tres paraules dintre del marc de la política – social, però només he volgut exposar aquelles que sonen més dintre de l’argot polític, tot i que ni una que ha mi personalment m’agrada molt, des que la vaig descobrí, i que la vaig associar molt ràpidament en una persona en concret,la paraula és, narcisista.

Segons la etimologia de narcisista, una de les seves definicions diu aixis: “la palabra narcisista se refiere a alguien que se preocupa demasiado por si mismo, considerandose superior a todos incluyendo sus amistades y su pareja”.

En Wikipedia es troba una altre definició encara molt més complerta.
Transtorno narcisista de la persona:
El trastorno narcisista de la personalidad es un trastorno de la personalitat del grupo B (desórdenes dramáticos, emocionales, o erráticos). Poseen un patrón de grandiosidad, fantasías de éxito, tienen necesidad de admiración, falta de empatía. Esperan reconocimiento, poder, brillantez, belleza o amor. Exigen admiración excesiva. Debe darse en diversos contextos y cumplir con cinco o más de los siguientes ítemes: etc.. etc..

Sense paraules, i amb quedo aquí.
Novembre 2010.

Per a qui l’interessi

Sempre he defensat que els articles d’opinió vagin signats per aquelles persones que l’escriuen i que ningú s’escudi darrere d’unes sigles, tot i defensar les tesis d’un partit. No hem d’oblidar que les opinions són personals i que, per tant, hem de ser valents i signar allò que escrivim. Jo ho faig.

Aquest principi és el primer escull que vaig haver d’afrontar al començament d’aquesta legislatura amb la responsable de comunicació del meu grup -ICV Cubelles-, donat que volien que firmés com a Comissió Política Local (CPL). Ateses les indecisions de l’àrea i les constants intromissions, vaig decidir crear el meu propi bloc: http://elblocdecoch.blogspot.com.%20%20/

El primer escrit va anar dedicat a la regidora de l’Entesa per Cubelles i es titulava: ¿Por qué no te callas? La responsable de comunicació d’ICV, Ana Márquez, va deixar clara la seva postura personal i no oficial amb un comentari al Vilanova Digital on assegurava públicament que la CPL desautoritzava les meves reflexions; afirmació que era, de totes, totes, falsa, ates que jo mateix en formava part de la mateixa.

Des d’aleshores, són molts articles, moltes opinions, criteris, prediccions i propostes de com veig tot el que envolta la política en aquest complicat municipi que és Cubelles. Això sí, signant sempre amb el meu nom. Això comporta que no a tothom li agradi el que jo opini de la seva formació, atès que una persona pot estar molt propera a unes sigles però molt lluny de qui les representa a Cubelles, una desafecció més de la política.

Entenc que les diferents maneres de veure les coses dintre d’un grup polític pot generar discrepàncies. Fins i tot, poden arribar a ser incòmodes per a aquells submisos que ja els hi va bé que una sola persona tiri del carro. Tanmateix, crec que és un fre important per al creixement d’un partit que només hi hagi una sola veu, i més tractant-se de grups que es confessen assemblearis. Això sí, només en la teoria ja que a la pràctica actuen com un grup presidencialista. Una altra desafecció política.

En el moment de confegir aquest article encara ens trobem en campanya electoral al Parlament. Els sondejos donen guanyador CiU, a només cinc escons de la majoria absoluta. Espero que aquest cop es respecti la llista més votada i que les majories es facin al voltant del partit que ha guanyat. Demano que no passi com a les municipals de Cubelles del 2007, quan, tot i saber que el cap de llista de CiU al nostre municipi és una persona poc desitjada, la resta de formacions, al govern la van preferir per davant d’ICV. La mala utilització del vot forma part, també, de la desafecció política.

Tot i la decepció de molts que ens varen donar confiança en aquelles eleccions del 2007, cal deixar clar el motiu pel qual ICV ha estat a l’oposició durant aquesta legislatura. La raó és que CiU no va amenaçar a les altres formacions, com ho va fer la cap de llista d’ICV a pocs dies de les eleccions municipals del 2007 en una comissió de treball assegurant que, si governava, “faria responsables a títol personal i responent amb els seus bens aquells regidors que votessin a favor de l’adjudicació de l’obra de l’hotel dels Russos. Després de guanyar les eleccions, en una reunió mantinguda al local d’ICV a Cubelles, el primer que va demanar el PSC abans de parlar de govern va ser la retirada de les acusacions. Algú les va retirar? Ans el contrari, durant aquesta legislatura encara s’ha mostrat ufanosa refregant-nos per la cara les seves formes amenaçadores i s’ha instal·lat en la constant queixa gratuïta de qui té clar que no és una autèntica opció de govern.

A ningú li passa per alt que d’aquí a pocs mesos entrarem en campanya per les municipals i que el futur polític de Cubelles no sembla gaire engrescador, atesos els caps de cartell que cada grup pot presentar. Proposo una reflexió per a aquells partits que dubten sobre si canviar d’una vegada per totes de cares: val la pena mantenir-se encara que sigui a costa de perpetuar l’agitació política del nostre municipi? Molts dels caps de llista són, precisament, els causants de la inestabilitat de Cubelles. Aquesta és la meva opinió i la signo.

Regidor no adscrit a l’Ajuntament de Cubelles.
Jordi Coch