Aquestes tres paraules son molt utilitzades en diferents àmbits però encara més en política i sobre tot en diferents campanyes, no importa quines, encara ressonen més fort.
Tots el grups politics les utilitzen, però malauradament perd tota la força quan es diu massa sovint i sobre tot perd tot el sentit si aquells que les fan serví no les posen a la practica en ells mateixos.
Aquestes paraules, també poden tenir diferents valors depenen del punt de vista d’aquell que les utilitzà i fins hi tot diferents significat, ates que els politics que les fan servir es per denuncia ha l’altra allò que ells es pensen que son integres. També pot passar a la vida social, no tan sols a la política.
Atès que les meves opinions tenen un àmbit proper, les plasmaré en clau local del meu municipi que és Cubelles. Coneixedor de la seva vida política, i també conscient del que jo pensi, o be, posi negra sobre blanc, estic segur que serà un element de critica per uns o altres. Si això és eixís, que ho serà, no es més que confirmà la meva teoria que he expressat anteriorment.
Credibilitat: és una paraula buida en boca de algun dirigent polític que tan sols va a la direcció de acontentar a uns moviments socials molt concrets i que canvien el seu vot en funció de si volen quedar be amb aquests, creient que així esgarraparan algun vot per las pròximes municipals.
La credibilitat es perd quan en unes eleccions as guanyat, i no tens la capacitat de arriba acords amb altres formacions polítiques per forma govern, i sabedors que els hi pot tornar passa, no es canvia la cara del cartell. Aleshores ja no és cosa de grup, si no que es converteix en una tema laboral. Podria posar molts més exemples, però el lector del nostre municipi, més o menys coneixedor de la vida política - social de Cubelles, es prou intel·ligent per posar-hi el seu propí.
Transparència. No tan sols l’has de exigir en els demés, si no que l’has de posar a la practica dintre de cada una de les organitzacions, ja que sinó es corre el risc de que no la practiquis alhora de governar.
La transparència també perd força quan una persona la llença contra l’altre, amenaçant el seu incompliment i desprès només es queda amb allò, amb una amenaça, i res més.
Dignitat: segons la definició del LC diu; Respecte que mereix algú. Quina és la persona que no mereix respecte? Sens dubte tota persona és mereixedor/a de respecte. Tan sols i a títol personal crec que en un moment determinat també es pot perdre al respecte a una persona, per molts motius, però el més evident es aquell que una persona sap que no és respectada per l’altre, per tant, hem de dir que el que no mostra respecte hem vers l’altre, per aquest a perdut tota dignitat.
La dignitat és una cosa que es guanya dintre d’entorns, no és una cosa que pugui ser compartida per a tothom, ja que cada persona percep aquesta dignitat diferent. Tan mateix crec que la dignitat es perd, quan una persona es sotmet als desitjos de altre, i no es capaç de revelar-se i dir prou, aquesta persona ja no te dignitat, ni credibilitat.
Segur que hi ha moltes més definicions que es podrien utilitzar sobre aquestes tres paraules dintre del marc de la política – social, però només he volgut exposar aquelles que sonen més dintre de l’argot polític, tot i que ni una que ha mi personalment m’agrada molt, des que la vaig descobrí, i que la vaig associar molt ràpidament en una persona en concret,la paraula és, narcisista.
Segons la etimologia de narcisista, una de les seves definicions diu aixis: “la palabra narcisista se refiere a alguien que se preocupa demasiado por si mismo, considerandose superior a todos incluyendo sus amistades y su pareja”.
En Wikipedia es troba una altre definició encara molt més complerta.
Transtorno narcisista de la persona:
El trastorno narcisista de la personalidad es un trastorno de la personalitat del grupo B (desórdenes dramáticos, emocionales, o erráticos). Poseen un patrón de grandiosidad, fantasías de éxito, tienen necesidad de admiración, falta de empatía. Esperan reconocimiento, poder, brillantez, belleza o amor. Exigen admiración excesiva. Debe darse en diversos contextos y cumplir con cinco o más de los siguientes ítemes: etc.. etc..
Sense paraules, i amb quedo aquí.
Novembre 2010.
Tots el grups politics les utilitzen, però malauradament perd tota la força quan es diu massa sovint i sobre tot perd tot el sentit si aquells que les fan serví no les posen a la practica en ells mateixos.
Aquestes paraules, també poden tenir diferents valors depenen del punt de vista d’aquell que les utilitzà i fins hi tot diferents significat, ates que els politics que les fan servir es per denuncia ha l’altra allò que ells es pensen que son integres. També pot passar a la vida social, no tan sols a la política.
Atès que les meves opinions tenen un àmbit proper, les plasmaré en clau local del meu municipi que és Cubelles. Coneixedor de la seva vida política, i també conscient del que jo pensi, o be, posi negra sobre blanc, estic segur que serà un element de critica per uns o altres. Si això és eixís, que ho serà, no es més que confirmà la meva teoria que he expressat anteriorment.
Credibilitat: és una paraula buida en boca de algun dirigent polític que tan sols va a la direcció de acontentar a uns moviments socials molt concrets i que canvien el seu vot en funció de si volen quedar be amb aquests, creient que així esgarraparan algun vot per las pròximes municipals.
La credibilitat es perd quan en unes eleccions as guanyat, i no tens la capacitat de arriba acords amb altres formacions polítiques per forma govern, i sabedors que els hi pot tornar passa, no es canvia la cara del cartell. Aleshores ja no és cosa de grup, si no que es converteix en una tema laboral. Podria posar molts més exemples, però el lector del nostre municipi, més o menys coneixedor de la vida política - social de Cubelles, es prou intel·ligent per posar-hi el seu propí.
Transparència. No tan sols l’has de exigir en els demés, si no que l’has de posar a la practica dintre de cada una de les organitzacions, ja que sinó es corre el risc de que no la practiquis alhora de governar.
La transparència també perd força quan una persona la llença contra l’altre, amenaçant el seu incompliment i desprès només es queda amb allò, amb una amenaça, i res més.
Dignitat: segons la definició del LC diu; Respecte que mereix algú. Quina és la persona que no mereix respecte? Sens dubte tota persona és mereixedor/a de respecte. Tan sols i a títol personal crec que en un moment determinat també es pot perdre al respecte a una persona, per molts motius, però el més evident es aquell que una persona sap que no és respectada per l’altre, per tant, hem de dir que el que no mostra respecte hem vers l’altre, per aquest a perdut tota dignitat.
La dignitat és una cosa que es guanya dintre d’entorns, no és una cosa que pugui ser compartida per a tothom, ja que cada persona percep aquesta dignitat diferent. Tan mateix crec que la dignitat es perd, quan una persona es sotmet als desitjos de altre, i no es capaç de revelar-se i dir prou, aquesta persona ja no te dignitat, ni credibilitat.
Segur que hi ha moltes més definicions que es podrien utilitzar sobre aquestes tres paraules dintre del marc de la política – social, però només he volgut exposar aquelles que sonen més dintre de l’argot polític, tot i que ni una que ha mi personalment m’agrada molt, des que la vaig descobrí, i que la vaig associar molt ràpidament en una persona en concret,la paraula és, narcisista.
Segons la etimologia de narcisista, una de les seves definicions diu aixis: “la palabra narcisista se refiere a alguien que se preocupa demasiado por si mismo, considerandose superior a todos incluyendo sus amistades y su pareja”.
En Wikipedia es troba una altre definició encara molt més complerta.
Transtorno narcisista de la persona:
El trastorno narcisista de la personalidad es un trastorno de la personalitat del grupo B (desórdenes dramáticos, emocionales, o erráticos). Poseen un patrón de grandiosidad, fantasías de éxito, tienen necesidad de admiración, falta de empatía. Esperan reconocimiento, poder, brillantez, belleza o amor. Exigen admiración excesiva. Debe darse en diversos contextos y cumplir con cinco o más de los siguientes ítemes: etc.. etc..
Sense paraules, i amb quedo aquí.
Novembre 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada