Sempre he defensat que els articles d’opinió vagin signats per aquelles persones que l’escriuen i que ningú s’escudi darrere d’unes sigles, tot i defensar les tesis d’un partit. No hem d’oblidar que les opinions són personals i que, per tant, hem de ser valents i signar allò que escrivim. Jo ho faig.
Aquest principi és el primer escull que vaig haver d’afrontar al començament d’aquesta legislatura amb la responsable de comunicació del meu grup -ICV Cubelles-, donat que volien que firmés com a Comissió Política Local (CPL). Ateses les indecisions de l’àrea i les constants intromissions, vaig decidir crear el meu propi bloc: http://elblocdecoch.blogspot.com.%20%20/
El primer escrit va anar dedicat a la regidora de l’Entesa per Cubelles i es titulava: ¿Por qué no te callas? La responsable de comunicació d’ICV, Ana Márquez, va deixar clara la seva postura personal i no oficial amb un comentari al Vilanova Digital on assegurava públicament que la CPL desautoritzava les meves reflexions; afirmació que era, de totes, totes, falsa, ates que jo mateix en formava part de la mateixa.
Des d’aleshores, són molts articles, moltes opinions, criteris, prediccions i propostes de com veig tot el que envolta la política en aquest complicat municipi que és Cubelles. Això sí, signant sempre amb el meu nom. Això comporta que no a tothom li agradi el que jo opini de la seva formació, atès que una persona pot estar molt propera a unes sigles però molt lluny de qui les representa a Cubelles, una desafecció més de la política.
Entenc que les diferents maneres de veure les coses dintre d’un grup polític pot generar discrepàncies. Fins i tot, poden arribar a ser incòmodes per a aquells submisos que ja els hi va bé que una sola persona tiri del carro. Tanmateix, crec que és un fre important per al creixement d’un partit que només hi hagi una sola veu, i més tractant-se de grups que es confessen assemblearis. Això sí, només en la teoria ja que a la pràctica actuen com un grup presidencialista. Una altra desafecció política.
En el moment de confegir aquest article encara ens trobem en campanya electoral al Parlament. Els sondejos donen guanyador CiU, a només cinc escons de la majoria absoluta. Espero que aquest cop es respecti la llista més votada i que les majories es facin al voltant del partit que ha guanyat. Demano que no passi com a les municipals de Cubelles del 2007, quan, tot i saber que el cap de llista de CiU al nostre municipi és una persona poc desitjada, la resta de formacions, al govern la van preferir per davant d’ICV. La mala utilització del vot forma part, també, de la desafecció política.
Tot i la decepció de molts que ens varen donar confiança en aquelles eleccions del 2007, cal deixar clar el motiu pel qual ICV ha estat a l’oposició durant aquesta legislatura. La raó és que CiU no va amenaçar a les altres formacions, com ho va fer la cap de llista d’ICV a pocs dies de les eleccions municipals del 2007 en una comissió de treball assegurant que, si governava, “faria responsables a títol personal i responent amb els seus bens aquells regidors que votessin a favor de l’adjudicació de l’obra de l’hotel dels Russos. Després de guanyar les eleccions, en una reunió mantinguda al local d’ICV a Cubelles, el primer que va demanar el PSC abans de parlar de govern va ser la retirada de les acusacions. Algú les va retirar? Ans el contrari, durant aquesta legislatura encara s’ha mostrat ufanosa refregant-nos per la cara les seves formes amenaçadores i s’ha instal·lat en la constant queixa gratuïta de qui té clar que no és una autèntica opció de govern.
A ningú li passa per alt que d’aquí a pocs mesos entrarem en campanya per les municipals i que el futur polític de Cubelles no sembla gaire engrescador, atesos els caps de cartell que cada grup pot presentar. Proposo una reflexió per a aquells partits que dubten sobre si canviar d’una vegada per totes de cares: val la pena mantenir-se encara que sigui a costa de perpetuar l’agitació política del nostre municipi? Molts dels caps de llista són, precisament, els causants de la inestabilitat de Cubelles. Aquesta és la meva opinió i la signo.
Regidor no adscrit a l’Ajuntament de Cubelles.
Jordi Coch
Aquest principi és el primer escull que vaig haver d’afrontar al començament d’aquesta legislatura amb la responsable de comunicació del meu grup -ICV Cubelles-, donat que volien que firmés com a Comissió Política Local (CPL). Ateses les indecisions de l’àrea i les constants intromissions, vaig decidir crear el meu propi bloc: http://elblocdecoch.blogspot.com.%20%20/
El primer escrit va anar dedicat a la regidora de l’Entesa per Cubelles i es titulava: ¿Por qué no te callas? La responsable de comunicació d’ICV, Ana Márquez, va deixar clara la seva postura personal i no oficial amb un comentari al Vilanova Digital on assegurava públicament que la CPL desautoritzava les meves reflexions; afirmació que era, de totes, totes, falsa, ates que jo mateix en formava part de la mateixa.
Des d’aleshores, són molts articles, moltes opinions, criteris, prediccions i propostes de com veig tot el que envolta la política en aquest complicat municipi que és Cubelles. Això sí, signant sempre amb el meu nom. Això comporta que no a tothom li agradi el que jo opini de la seva formació, atès que una persona pot estar molt propera a unes sigles però molt lluny de qui les representa a Cubelles, una desafecció més de la política.
Entenc que les diferents maneres de veure les coses dintre d’un grup polític pot generar discrepàncies. Fins i tot, poden arribar a ser incòmodes per a aquells submisos que ja els hi va bé que una sola persona tiri del carro. Tanmateix, crec que és un fre important per al creixement d’un partit que només hi hagi una sola veu, i més tractant-se de grups que es confessen assemblearis. Això sí, només en la teoria ja que a la pràctica actuen com un grup presidencialista. Una altra desafecció política.
En el moment de confegir aquest article encara ens trobem en campanya electoral al Parlament. Els sondejos donen guanyador CiU, a només cinc escons de la majoria absoluta. Espero que aquest cop es respecti la llista més votada i que les majories es facin al voltant del partit que ha guanyat. Demano que no passi com a les municipals de Cubelles del 2007, quan, tot i saber que el cap de llista de CiU al nostre municipi és una persona poc desitjada, la resta de formacions, al govern la van preferir per davant d’ICV. La mala utilització del vot forma part, també, de la desafecció política.
Tot i la decepció de molts que ens varen donar confiança en aquelles eleccions del 2007, cal deixar clar el motiu pel qual ICV ha estat a l’oposició durant aquesta legislatura. La raó és que CiU no va amenaçar a les altres formacions, com ho va fer la cap de llista d’ICV a pocs dies de les eleccions municipals del 2007 en una comissió de treball assegurant que, si governava, “faria responsables a títol personal i responent amb els seus bens aquells regidors que votessin a favor de l’adjudicació de l’obra de l’hotel dels Russos. Després de guanyar les eleccions, en una reunió mantinguda al local d’ICV a Cubelles, el primer que va demanar el PSC abans de parlar de govern va ser la retirada de les acusacions. Algú les va retirar? Ans el contrari, durant aquesta legislatura encara s’ha mostrat ufanosa refregant-nos per la cara les seves formes amenaçadores i s’ha instal·lat en la constant queixa gratuïta de qui té clar que no és una autèntica opció de govern.
A ningú li passa per alt que d’aquí a pocs mesos entrarem en campanya per les municipals i que el futur polític de Cubelles no sembla gaire engrescador, atesos els caps de cartell que cada grup pot presentar. Proposo una reflexió per a aquells partits que dubten sobre si canviar d’una vegada per totes de cares: val la pena mantenir-se encara que sigui a costa de perpetuar l’agitació política del nostre municipi? Molts dels caps de llista són, precisament, els causants de la inestabilitat de Cubelles. Aquesta és la meva opinió i la signo.
Regidor no adscrit a l’Ajuntament de Cubelles.
Jordi Coch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada