23-F. El poder de la televisió.

Sembla com si el febrer esdevingués un dels mesos més assenyalats per aquells esdeveniments que han de ser tinguts en compte per plasmar dintre de l’historia de la nostre Espanya. No vull dir que la resta de mesos que completen l’anuari no tinguin el seu protagonisme no, i tan que el tenen, per una cosa u altre, no cada mes, si no que malauradament les males notícies son a diari.

Ara, que no hem negareu que aquest mes i justament aquella nit del 23-F ara fa 33 anys ens va deixar a tots amb el cor encongit, d’aquell crit amb tricorni d’un tal Senyor Tegero cridant “todos al suelo”, que desprès es va convertir en un èxit musical de la nostre Trinca.

Tot i que en el seu trenta-tresè aniversari, en un programa de la Sexta, el brillant Jordi Evole em va fer enfadar molt respecte al seu experiment de vendre’ns que aquell cop d’estat fallit, tot va ser un muntatge, per tan, una mentida muntada amb guionista i tot, amb el conegut Jose Luis Garci, titulat “Operación Palace” i que els actors principals estaven d’acord a fer un cop d’estat, i que segons el reportatge es va fer aquest cop d’estat fals per evitar-ne un d’autèntic.

Mentre va durar el reportatge m’estirava dels cabells, i juntament amb la meva parella ens preguntàvem com ens havien pogut prendre tant el pèl i tants anys? No podia donar credibilitat al que estava veient. He de confessar que a casa nostre l’experiment va donar resultat. Sort que l’explicació final donada per el senyor Iñaki Gabilondo i el responsable de l’experiment va desvetllar l’entramat del muntatge, amb una frase brillant, com no podia ser d’un altre manera, va dir:   “Nosotros hemos reconocido que es mentira lo que hemos contado y que seguramente ha habido otras veces que también les han contado mentiras y nadie se lo ha dicho.”

Com diu la dita catalana, aquest noi te més raó que un Sant. Ai! El poder de la televisió!. Com diu la majoria. Si surt per la “tele” es que és veritat, i això ho saben els polítics, i just d’això se n’aprofiten.

Ara no se quina serà la lectura que en farà el Senyor Jordi Evole del seu experiment. Tampoc ser en quines estadístiques es mourà per determinar la reacció de la gent respecte al seu reportatge, no se si tothom farà públic la seva reacció com aquest que escriu.

El que si he de dir es que, amb un bon muntatge ens poden vendre el que vulguin, també hi ha un altre manera de veure les coses. Amb tot el que hem vist als últims temps, personalment també penso que els que actualment ens governen poden ser capaços de tot. I crec que quan afirmo això, no és un tema personal, si no que per les estadístiques que s’han fet sobre la confiança en els polítics, aquest sentiment esta en la majoria de la gent d’aquesta Espanya.

Ara som el compte enrere de tres comissis: la europea, municipals i generals. Ara veurem la regeneració democràtica de polítics que tindrem en cada una de les llistes que faran els partits polítics, aquí tornarem a desafectar-nos encara més si cal de la política. Entre tots hem de forçar la màquina perquè hi hagi una il·lusió per un futur que és demà, i això s'ha vist ara que mai ho faran els polítics per ells mateixos, ni tampoc hem de deixar que ho facin els colpistes, ho ha de fer el poble, democràticament i pacíficament.     

La justícia millor que també fos independent. Tal com és ara és una injustícia

Que la justícia es un “cachondeo” ja fa temps que algú ho va dir, el qual va tenir una estirada d’orelles al ser un personatge com Bertin Osborne, molt conegut per les seves diferents dedicacions a la vida.

Que la justícia no és igual per a tothom, des de que tinc coneixement ho he sentit ha dir, tot i que en els últims temps és una dita tan certa i tan estesa que fa por tenir qualsevol entrebanc en la vida. Que tinguis que estar en mans de persones que cada dia ens demostren que la confiança amb la justícia es relativa, segons les xifres del desfalc.

Que la justícia es sega, és el que sempre tots hem tingut de la imatge que la representa juntament amb les seves balances, però caram! Es cega per quina raó? Per tenir que mirar cap a un altre costat? Per estar enlluernada fruit de la seva complicitat? Per permetre el espoli, perquè és cega? Perquè les balances que la representen en un costat no hi ha el signe del dòlar?.

Se que les meves capacitats per escriure de justícia son tan limitades que confesso que no hi entenc, és per això que em faig tantes preguntes; per tant no puc discutir ni de codi penal ni de codi civil, però si que tinc criteri per opinar al menys de codi ètic, i com a ciutadà del carrer estic segur que moltes persones opinaran en la mateixa línia que ho estic fent jo.

Son tants els casos dintre del nostre “Reino de España” que la UE ens ha dit que hi posem mesures per apaivagar-la, si no ho farà ella. I que hem dieu de l’enquesta que diu que el noranta-cinc per cent dels espanyols diu que Espanya és un país corrupte. Jo estic dintre d’aquests que ho pensen.

El més indignant i gens esperançador es el fet de que, els  jutges que estan disposats a lluitar en contra de les injustícies es troben pressionats per altres amb més poder (amiguisme), que fan que el jutge que vol jutjar, acabi sent el jutjat, inclús suspès de les seves funcions com ja ha passat amb algunes ocasions.  

No posaré exemples, però tothom sap de quins casos estem parlant, i no tan sols de casos de corrupció, si no que persones que opinen a favor de la independència de Catalunya, altres que volen fer justícia dels crims de guerra en temps del franquisme etc... es troben en molts pals a les rodes per persones de la mateixa professió, però en rang superior. Es desesperant que els jutges que encara creuen en la seva vocació, es tinguin que associar per poder defensar i defensar-se d’allò que altres miren de desmuntar. Fiscals que es converteixen en defensors de la causa etc... No hi ha dret. Mai millor dit.  

El cas més actual es el de la suspensió del jutge Elpidio Silva després que el també magistrat Jesús Gavilán li obris un judici oral per un delicte de prevaricació per el retard maliciós en el cas Blesa. Aquestes acusacions animen a la fiscalia  -dependent del ministre de justícia Alberto Ruiz Gallardón-, que és amic íntim de Blesa. Quina casualitat! El qual demana trenta anys de inhabilitació de Silva. Ens fem més preguntes? No cal, tots ho deduïm.

Quants retards maliciosos tenim a Catalunya de persones que tindrien que estar fa temps a la presó i sempre hi ha alguna escletxa jurídica que impedeix aquest últim pas?

Per finalitzar no vull passar sense llança un altre pregunta, quan tems podrà exercir el jutge que a imputat a la Infanta? Les pressions que deu aguantar aquest jutge es d’admirar.  

L’altre dia en un canal privat de televisió, crec que era la sexta, la heroïna Anna Pastor va fer un programa dedicat a les pressions que reben determinats jutges quan tenen casos de corrupció de polítics, banquers i d’administradors d’entitats més o menys vinculades a ex-polítics, i varen admetre que indirectament reben pressions fins i tot dels que estan en els Tribunals Superiors.

Personalment crec que en Espanya ens manca una justícia independent i sobre tot del poder polític, ja que el que tenim ara és tot el contrari, i si molt m’apureu diré que alguns Ministres des del seu púlpit  es mostren amenaçadors amb aquells que van en contra dels seus interessos com va passar amb el tema de la sementeres CEMEX.

Per finalitzar crec que és just admetre la tasca que fan alguns periodistes investigant i denunciant el que en més o menys mesura ja sabíem. Tot i que també cal admetre que la premsa també te molta mancança de independència, tota la premsa te les seves preferències polítiques que també fan servir els polítics per adoctrinar a les masses.

Però si dintre d’aquest enorme caos tenim professionals de la justícia, sobretot amb vocació, que en contra de tot volen fer justícia, els hi hem d’agrair i tenim que defensar-los, aquests no son gaires però son els que son.

Una de les mesures de pressió més eficaces que fa servir el govern o bé el departament de justícia de l’Estat Espanyol és, el no dotar als jutjats amb els mitjans necessaris per poder implantar justícia, aquests estafadors de coll emmidonat i guant blanc saben molt bé que, com més retallen en justícia més protegits estan ells i els seus interessos.

La pregunta que ens fem tots és, fins quan més tenim que aguantar els ciutadans que ens prengueu per ignorants? Que penseu que passarà si sortim tots al carrer per reclamar el que ens heu robat?. Les respostes a totes aquestes preguntes, crec que tampoc les tindrem amb la Independència. O si?