23-F. El poder de la televisió.

Sembla com si el febrer esdevingués un dels mesos més assenyalats per aquells esdeveniments que han de ser tinguts en compte per plasmar dintre de l’historia de la nostre Espanya. No vull dir que la resta de mesos que completen l’anuari no tinguin el seu protagonisme no, i tan que el tenen, per una cosa u altre, no cada mes, si no que malauradament les males notícies son a diari.

Ara, que no hem negareu que aquest mes i justament aquella nit del 23-F ara fa 33 anys ens va deixar a tots amb el cor encongit, d’aquell crit amb tricorni d’un tal Senyor Tegero cridant “todos al suelo”, que desprès es va convertir en un èxit musical de la nostre Trinca.

Tot i que en el seu trenta-tresè aniversari, en un programa de la Sexta, el brillant Jordi Evole em va fer enfadar molt respecte al seu experiment de vendre’ns que aquell cop d’estat fallit, tot va ser un muntatge, per tan, una mentida muntada amb guionista i tot, amb el conegut Jose Luis Garci, titulat “Operación Palace” i que els actors principals estaven d’acord a fer un cop d’estat, i que segons el reportatge es va fer aquest cop d’estat fals per evitar-ne un d’autèntic.

Mentre va durar el reportatge m’estirava dels cabells, i juntament amb la meva parella ens preguntàvem com ens havien pogut prendre tant el pèl i tants anys? No podia donar credibilitat al que estava veient. He de confessar que a casa nostre l’experiment va donar resultat. Sort que l’explicació final donada per el senyor Iñaki Gabilondo i el responsable de l’experiment va desvetllar l’entramat del muntatge, amb una frase brillant, com no podia ser d’un altre manera, va dir:   “Nosotros hemos reconocido que es mentira lo que hemos contado y que seguramente ha habido otras veces que también les han contado mentiras y nadie se lo ha dicho.”

Com diu la dita catalana, aquest noi te més raó que un Sant. Ai! El poder de la televisió!. Com diu la majoria. Si surt per la “tele” es que és veritat, i això ho saben els polítics, i just d’això se n’aprofiten.

Ara no se quina serà la lectura que en farà el Senyor Jordi Evole del seu experiment. Tampoc ser en quines estadístiques es mourà per determinar la reacció de la gent respecte al seu reportatge, no se si tothom farà públic la seva reacció com aquest que escriu.

El que si he de dir es que, amb un bon muntatge ens poden vendre el que vulguin, també hi ha un altre manera de veure les coses. Amb tot el que hem vist als últims temps, personalment també penso que els que actualment ens governen poden ser capaços de tot. I crec que quan afirmo això, no és un tema personal, si no que per les estadístiques que s’han fet sobre la confiança en els polítics, aquest sentiment esta en la majoria de la gent d’aquesta Espanya.

Ara som el compte enrere de tres comissis: la europea, municipals i generals. Ara veurem la regeneració democràtica de polítics que tindrem en cada una de les llistes que faran els partits polítics, aquí tornarem a desafectar-nos encara més si cal de la política. Entre tots hem de forçar la màquina perquè hi hagi una il·lusió per un futur que és demà, i això s'ha vist ara que mai ho faran els polítics per ells mateixos, ni tampoc hem de deixar que ho facin els colpistes, ho ha de fer el poble, democràticament i pacíficament.