Que la justícia es un “cachondeo” ja fa temps que algú ho va dir, el
qual va tenir una estirada d’orelles al ser un personatge com Bertin Osborne,
molt conegut per les seves diferents dedicacions a la vida.
Que la justícia no és igual per a tothom, des de que tinc coneixement
ho he sentit ha dir, tot i que en els últims temps és una dita tan certa i tan
estesa que fa por tenir qualsevol entrebanc en la vida. Que tinguis que estar
en mans de persones que cada dia ens demostren que la confiança amb la justícia
es relativa, segons les xifres del desfalc.
Que la justícia es sega, és el que sempre tots hem tingut de la imatge
que la representa juntament amb les seves balances, però caram! Es cega per
quina raó? Per tenir que mirar cap a un altre costat? Per estar enlluernada
fruit de la seva complicitat? Per permetre el espoli, perquè és cega? Perquè
les balances que la representen en un costat no hi ha el signe del dòlar?.
Se que les meves capacitats per escriure de justícia son tan limitades
que confesso que no hi entenc, és per això que em faig tantes preguntes; per
tant no puc discutir ni de codi penal ni de codi civil, però si que tinc
criteri per opinar al menys de codi ètic, i com a ciutadà del carrer estic
segur que moltes persones opinaran en la mateixa línia que ho estic fent jo.
Son tants els casos dintre del nostre “Reino de España” que la UE ens ha dit que hi posem
mesures per apaivagar-la, si no ho farà ella. I que hem dieu de l’enquesta que
diu que el noranta-cinc per cent dels espanyols diu que Espanya és un país
corrupte. Jo estic dintre d’aquests que ho pensen.
El més indignant i gens esperançador es el fet de que, els jutges
que estan disposats a lluitar en contra de les injustícies es troben
pressionats per altres amb més poder (amiguisme), que fan que el jutge que vol
jutjar, acabi sent el jutjat, inclús suspès de les seves funcions com ja ha
passat amb algunes ocasions.
No posaré exemples, però tothom sap de quins casos estem parlant, i no
tan sols de casos de corrupció, si no que persones que opinen a favor de la
independència de Catalunya, altres que volen fer justícia dels crims de guerra
en temps del franquisme etc... es troben en molts pals a les rodes per persones
de la mateixa professió, però en rang superior. Es desesperant que els jutges
que encara creuen en la seva vocació, es tinguin que associar per poder
defensar i defensar-se d’allò que altres miren de desmuntar. Fiscals que es
converteixen en defensors de la causa etc... No hi ha dret. Mai millor dit.
El cas més actual es el de la suspensió del jutge Elpidio Silva després
que el també magistrat Jesús Gavilán li obris un judici oral per un delicte de
prevaricació per el retard maliciós en el cas Blesa. Aquestes acusacions animen
a la fiscalia -dependent del ministre de
justícia Alberto Ruiz Gallardón-, que és amic íntim de Blesa. Quina casualitat!
El qual demana trenta anys de inhabilitació de Silva. Ens fem més preguntes? No
cal, tots ho deduïm.
Quants retards maliciosos tenim a Catalunya de persones que tindrien
que estar fa temps a la presó i sempre hi ha alguna escletxa jurídica que
impedeix aquest últim pas?
Per finalitzar no vull passar sense llança un altre pregunta, quan tems
podrà exercir el jutge que a imputat a la Infanta ? Les pressions que deu aguantar aquest
jutge es d’admirar.
L’altre dia en un canal privat de televisió, crec que era la sexta, la
heroïna Anna Pastor va fer un programa dedicat a les pressions que reben determinats
jutges quan tenen casos de corrupció de polítics, banquers i d’administradors
d’entitats més o menys vinculades a ex-polítics, i varen admetre que
indirectament reben pressions fins i tot dels que estan en els Tribunals
Superiors.
Personalment crec que en Espanya ens manca una justícia independent i
sobre tot del poder polític, ja que el que tenim ara és tot el contrari, i si
molt m’apureu diré que alguns Ministres des del seu púlpit es mostren
amenaçadors amb aquells que van en contra dels seus interessos com va passar
amb el tema de la sementeres CEMEX.
Per finalitzar crec que és just admetre la tasca que fan alguns
periodistes investigant i denunciant el que en més o menys mesura ja sabíem.
Tot i que també cal admetre que la premsa també te molta mancança de
independència, tota la premsa te les seves preferències polítiques que també
fan servir els polítics per adoctrinar a les masses.
Però si dintre d’aquest enorme caos tenim professionals de la justícia,
sobretot amb vocació, que en contra de tot volen fer justícia, els hi hem
d’agrair i tenim que defensar-los, aquests no son gaires però son els que son.
Una de les mesures de pressió més eficaces que fa servir el govern o bé
el departament de justícia de l’Estat Espanyol és, el no dotar als jutjats amb
els mitjans necessaris per poder implantar justícia, aquests estafadors de coll
emmidonat i guant blanc saben molt bé que, com més retallen en justícia més
protegits estan ells i els seus interessos.
La pregunta que ens fem tots és, fins quan més tenim que aguantar els
ciutadans que ens prengueu per ignorants? Que penseu que passarà si sortim tots
al carrer per reclamar el que ens heu robat?. Les respostes a totes aquestes
preguntes, crec que tampoc les tindrem amb la Independència. O
si?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada