Quants Millets deuen quedar a Catalunya?

Un editorial de e-noticies deia que els errors -i fins i tot l’absència- de control en el cas Millet i les connexions amb altres institucions de l’expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, i del secretari de l’entitat, rellevat del seu càrrec quan va esclatar l’escàndol, l’advocat Raimon Bregós, creen un escenari preocupant.

Són nombroses les entitats en que tots dos -Fèlix Millet i Tusell i Raimon Bergós i Civit- ha exercit funcions de gestió. I el que s’està sabent sobre la fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana fa convenient prendre algunes mesures.

Fèlix Millet ha confessat públicament, encara que des d’un punt de vista judicial no és culpable, és a dir, que cal respectar la presumpció d’innocència. I molt més en el cas de l’advocat Bergós, que no està ni tan sols formalment acusat, al marge d’informacions periodístiques, que no tenen absolutament cap valor jurídic.

Però, en qualsevol cas, cal que les autoritats prenguin bona nota del que s’està descobrint en el cas Millet. Perquè, si en aquest assumpte s’ha produït una absoluta manca de control, es podria pensar que en d’altres entitats, en les que, a més, han intervingut els mateixos personatges, també podria haver-hi problemes.

És clar que els organismes de control han fallat de forma estrepitosa en l’assumpte del Palau de la Música, i caldria que es prenguessin les mesures necessàries per comprovar que no ha passat una cosa semblant en entitats que estan regulades per la mateixa normativa jurídica.

A més, aquest cas torna a posar la taula la necessitat que es abordin canvis profunds en la legislació sobre el funcionament de les fundacions, perquè aquesta regulació s’està demostrant ineficaç, poc operativa i de dubtosa utilitat per prevenir i evitar fraus. L’actua’l regulació propicia actuacions molt poc transparents.

Ara per ara, les autoritats responsables estan mirant a un altre costat i evitant donar la cara. Mal assumpte. Perquè és necessària una actitud absolutament contrària. Sobretot perquè d’altres entitats sotmeses al mateix règim jurídic, i en les que han intervingut persones que apareixen en el cas del Palau, podrien donar alguna sorpresa.

Per tant, caldria iniciar investigacions sobre la gestió realitzada en aquestes entitats, a més d’afrontar la reforma de la legislació sobre l’assumpte per aconseguir més transparència i menys opacitat. I sobretot, les autoritats polítiques han de donar la cara i determinar fins on arriben les responsabilitats. I jo amb pregunto, quans Millets encara queden?.

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir

Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir
Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.
Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:
Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.
El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.
I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per
articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.
Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.
Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:
Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.
El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania.
I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per
articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.
contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.
realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.
ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.
emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.