Cubelles. El camí més fàcil

Em poso a escriure aquest article tan sols unes hores després que es varen tancar les urnes, i sembla que a Cubelles ja tenim pacte de govern.

Vagi per endavant la meva felicitació pública a ICV per haver guanyat aquestes eleccions, encara que hagi estat amb un resultat per sota del que va aconseguir el 2007 i que enguany hagi crescut en dos punts la participació. El grup, doncs, ha assolit menys vots i menys percentatge, tot i que, estadístiques a banda, reitero la meva enhorabona als meus excompanys de política.

Tampoc vull passar per alt la felicitació als excompanys d’oposició del PPC per haver millorat el seus resultats i haver sumat un regidor més dels dos que ja tenien. Vagi també per ells el meu reconeixement.

I, com no, crec que és de justícia reconèixer a tota la gent d’UC l’aposta tan valenta que va fer en el seu dia trencant amb CiU i, tot i així, haver aconseguit aquests resultats aclaparadors que crec que han desbordat les previsions dels més optimistes. Val a dir, almenys, que ha superat les que jo personalment li vaig transmetre a la seva cap de llista, la Sra. Rosa Fonoll.

Una altra sorpresa ha estat la rapidesa amb què s’ha tancat aquest pacte de govern a tres bandes, un acord lluny dels preceptes de l’esquerra clàssica i que s’acosta més a l’espai del centre-dreta. Suposo que les prioritats i les ganes de fer pagar a aquells grups que en el 2007 van deixar ICV fora d’un govern tripartit a la catalana ha provocat que aquesta vegada s’hagi passat forçosament per davant de les ideologies dels partits. Això és bo o dolent? Bé, si funciona -que espero que sí- serà molt bo per a Cubelles, i, si no, tothom dirà que ja es veia venir.

Els discursos polítics d’aquestes tres forces s’han caracteritzat per un missatge unitari d’il·lusió, compromís i esforç. Tanmateix, Sra. Fonoll, en política també s’ha de tenir ambició. Renunciar a aquest afany per ostentar un poder que permeti desenvolupar tot el seu projecte polític és encallar-se a deu metres de la meta. I això es el que ha fet vostè, aturar-se quan era a tocar de l’arribada. En definitiva, penso que li ha mancat a vostè i al seu grup una ambició sana i legítimament guanyada per liderar el seu projecte de Cubelles i no deixar que siguin altres els que li defensin. S’ha optat, doncs, per la solució més fàcil.

El que no ha de fer mai un grup polític de bones a primeres és el que, precisament, ha fet UC, acceptar l’abraçada del os i entregar-se sense lluitar com si fos una presa indefensa. UC ha lliurat el que tot partit busca i tot cap de llista defensa i anhela: l’alcaldia. I tot plegat, per què? Si tenim en compte que en aquestes eleccions ICV ha baixat 2,18 punts el seu percentatge de vot i que tan sols hi ha deu vots de diferència entre ICV i UC -a banda del fet que UC fa dos mesos ni tan sols existia- moralment i davant del poble és UC l’autèntica guanyadora de les eleccions municipals de Cubelles 2011. Amb tots els meus respectes, penso que, políticament, s’havia d’haver valorat bastant més els resultats d’UC.

Personalment, penso que amb les dades a la mà hauria d’haver aconseguit, almenys, dos anys d’alcaldia. Aquesta és la meva critica, no cal que en busqui cap altra. L’opció que vostè ha triat és la mes còmoda, la menys complicada i la que, de moment, no comporta cap risc fins el 2015. Això no obstant, no em negarà que també serà la mes criticada. Si aquest era el seu objectiu, el respecto, però n’estic segur que molts no el comparteixen.

Desitjo de tot cor, per bé de tots els cubellencs i cubellenques, que aquesta vegada sigui, com diu ICV, de debò un govern estable durant els quatre anys de legislatura. Aritmèticament, almenys, ja ho és atès que suma onze de disset regidors. També desitjo que tingueu molts encerts i, sobretot, demano que feu tot el que sigui possible perquè Fiscalia ajudi Cubelles aclarint els seus comptes i tornant a les arques del poble aquells tributs que alguns mai varen pagar.

Cubelles Maig 2011.
Jordi Coch Regidor de l’Ajuntament de Cubelles.

Eleccions municipals: Democràcia i/o divisió.

Començar un article dient que estem en eleccions municipals no és gaire original. Així i tot, cal recordar que el dia 22 de maig també se celebren comicis autonòmics a bona part de l’Estat espanyol, circumstància que permetria elaborar un anàlisi molt més ampli, malgrat que no és l’objectiu d’aquest escrit.

Avui, però, em centraré en allò que passa a casa nostra, al meu país petit, a Cubelles, el municipi del qual he tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà tots els seus enrenous polítics, que no han estat pocs. Personalment, he patit a la meva carn algunes disputes que, tanmateix, m’han servit per esperonar-me a seguir defensant els interessos dels nostres vilatans i vilatanes. És per això que sempre m’ha interessat molt més la política municipal, per la seva proximitat a les persones que fa que aquesta es visqui més intensament en tots els sentits.

Pel que fa als partits que es presenten a Cubelles per obtenir representació, fa temps que m’he mullat. El que haig de reconèixer que no m’esperava és el trencament tan brutal que ha patit CiU. Després de la trencadissa, uns s’han quedat amb les sigles i els altres amb les persones. I no oblidem que els partits, per sort, els fan les persones.

Tots aquells membres amb pedigrí dintre de Convergència de Cubelles han creat un grup polític encapçalat per una pròpia regidora de CiU, que ara, aquest 22 de maig, es presenta amb les sigles d’UC (Unitat Cubellenca). Especulacions, versions i opinions sobre el que ha passat n’hi ha per donar i per vendre, sobretot depenent de qui les faci córrer. Malgrat tot, només ells saben què ha succeït i n’estic segur que hi ha més d’una veritat. Tanmateix, en allò que estic convençut que no erro és en l’origen del conflicte.

Tinc la certesa que aquest trencament de CiU dóna més possibilitats de creixement als socialistes de Cubelles. I, a més, deixa el camí molt més planer per a un possible pacte entre el PSC i aquesta nova formació, entenent que abans era impossible un acostament per la dificultat d’entesa que comportava el fins ara cap de llista de CiU. Cal afegir també, com a element distorsionador, el trencament del govern amb la federació nacionalista que va deixar en minoria socialistes i ERC. La veritat és que la sortida de CiU ha estat un descans de cara a aquests últims mesos de legislatura i, pel que diuen al carrer, no ho han fet tan malament malgrat les dificultats de ser en minoria. En aquest darrer punt també m’agradaria afegir que l’aprovació de la modificació de pressupost per a les inversions amb els vots del PPC, ICb i el regidor no adscrit ha estat de gran ajuda.

Tots els partits són conscients que s’han d’entendre després del 22 de maig. Però, d’igual manera, els caps de llista també saben amb qui se senten més còmodes per anar del bracet durant quatre anys. A ningú se li escapa les dificultats que hi ha hagut entre els caps de llista dels grups majoritaris en aquesta legislatura. Per això crec que no és del tot dolent el trencament de CiU; és més, personalment penso que l’aparició d’Unitat Cubellenca pot afavorir una estabilitat política a Cubelles que difícilment es podria produir amb CiU, malgrat el seu canvi de cap de llista.

No vull dir que l’aritmètica política per fer govern només permeti l’opció PSC + CiU, ni molt menys. Existeixen moltes més combinacions, tot i que sempre he dit que dos dels tres més votats a les eleccions del 2007 (ICV, PSC i CiU, per aquest ordre) havien d’entendre’s el 2011.

La meva opinió és que un dels tres –CiU- ha quedat rellevat de la cursa per poder ser el més votat aquest 22 de maig arran del seu trencament. No podem obviar que la llista d’UC són els que han cultivat més arrels polítiques a Cubelles; sense oblidar tampoc el suport que poden obtenir de gent d’Unió Democràtica i, fins i tot, alguns de la vella Entesa per Cubelles. Tot plegat podria fer relegar les sigles de CiU a un quart lloc, per sota del PPC.

Existeixen factors, però, que hem de tenir en compte en aquestes eleccions i que farà que un dels tres grups més votats el 2007 obtingui ara més distancia que els altres dos, fins i tot guanyant dos regidors més que no pas els que tenen fins ara. Ja he dit anteriorment que CiU no serà a causa del seu trencament. ICV va tocar sostre a les eleccions del 2007. ICb no es presenta i l’Entesa per Cubelles no traurà cap representació, de manera que hi ha dos regidors que ballen. Tenint en compte que els votants d’ICb i l’Entesa no apostaran pels meus excompanys d’ICV, ni tampoc pel PPC i, encara menys, per CiU; jo crec que aquests vots poden beneficiar UC (Unitat Cubellenca).

Hi ha un altre factor important a considerar i que, de retruc, també pot beneficiar el més votat, i no és cap altre que la participació. Quant més gran sigui l’abstenció, més vots costa obtenir el primer regidor. Per tant, els més petits, que són molts, es quedaran amb la il·lusió d’haver participat i res més, atès que aquest dia tothom fa el balanç positiu dels seus resultats.

Per aclarir aquest ball de sigles i dates, vull fer pública la meva porra tot i saber que un cop més seré criticat per uns i altres, malgrat que això és el que té opinar de manera oberta i per a tothom. Trauran representació PSC, ICV, PPC, UC, CiU i ERC, tot i que aquest últim pels pèls. Tota la resta quedaran fora de la cursa. Aquesta és la meva opinió i la signo.

Jordi Coch. Regidor de l’Ajuntament de Cubelles. 2007-2011.