Des de
fa dies, els presidents d’Espanya i de Catalunya ens estaven posant en alerta
respecte a les bones xifres de l’atur que sortirien el mes de juny. El primer
en pronosticar-ho va ser el de la Generalitat i uns dies desprès el del govern
central en el tancament de les jornades econòmiques de Sitges, no obstant les
dades oficials varen ser el dia quatre d’aquest mes, tal i com deia el Sr.
Rajoy.
No es
que sigui una mala noticia que baixi l’atur, es molt bona, però aquest no es el
tema. El tema és que els qui interpreten aquestes xifres ho fan perquè porten
l’aigua al seu propi moli, d’igual manera que quan ho fan al tancament de
l’any, quan el deute el passen el mes de gener perquè l’inflació no sigui tan
negativa, per així poder reduir l’
IPC i no tenir que abonar uns diners a pensionistes i jubilats per la pèrdua de
poder adquisitiu. En definitiva, maquillen les xifres per poder estafar els
ciutadans legalment.
Però
bé, centrem-nos amb l’atur. Els que hem tingut l’habilitat o no, de ser
autònoms per experiència, sabem que en la temporada d’estiu sempre s’ha hagut
de menester més mà d’obra, però també es cert que quan l’estiu s’acaba, aquest
llocs de treball s’han acabat, i que amb els anys aquesta temporada d’estiu
cada cop ha estat més curta.
Per
tan, rebenta molt que aquests polítics que ens han demostrat abastament que no
saben crear llocs de treball, tot el contrari, es facin seva les dades de
creixement de treball d’aquest mes de maig, quan la realitat es que, un cop més
son els propis autònoms els que per si sols, son els que donen treball i els
que aguanten el país. Els pocs que queden.
Com es
pot sortir i dir que les dades de l’atur son bones gracies a les polítiques
dels nostres governs? Quins collo..... El que han de dir es que gracies a les
seves polítiques tenim tant d’atur, i estem tant desencantats i tenim la moral
per terra. Gracies a les seves polítiques, no generem confiança a ningú, ni
entre nosaltres mateixos.
Ser
autònom no es fàcil, per els greuges comparatius que sempre hem tingut amb vers
els treballadors del règim general, ni convenis, ni atur, fa pocs anys ni
prestació social, davant de l’empresa sempre responíem amb el nostre patrimoni,
i tot i axó, encara som la possibilitat del nostre país de treure’l d’aquest
forat que polítics i banquers ens han posat.
Esta
clar que som un país majoritàriament de serveis, però no ens enganyem, la
majoria dels que tenim que donar aquest servei som en els propis europeus, i si
aquests no tenim poder adquisitiu per fer vacances o viatja per plaer, tampoc
podem crear llocs de treball, es per el que entenem tots com el peix que es
mossega la cua.
Com a
ex autònom que he estat amb més de quaranta-cinc anys, proposo als futurs
emprenedors, com ara s’anomenen (a mi no m’agrada), que no confieu en aquells
polítics que diuen que volen ajudar, heu de fer aquelles coses que voleu fer,
teniu que creure en vosaltres mateixos, res d’estudis de viabilitat, de mercat,
ajudes als projectes, etc. que prediquen les administracions, tot son
collonades per guanyar vots i poder recuperar aquells diners que
l’administració a prestat en forma de molts conceptes que amaguen la realitat.
Així
que endavant futurs autònoms, no emprenedors, les coses per el seu nom, i per
la vostre intuïció no per la d’aquells tècnics ni polítics que mai s’han hagut
de guanyar les garrofes amb el seu propi esforç, ni posant en risc el seu
patrimoni, si no que viuen a costa dels problemes dels demés. Com poden
assessorar de coses que no han exercit. Això em fa pensar en aquells capellans
que uns dies abans de casar-te et donaven lliçons de com tenies que afrontar al
matrimoni. Com podien fer-ho, si ells tenien prohibit de casar-se, o no? Tot
teoria. Siguem més pràctics.
