Que quedarà del PSC.?

No se si en aquest article diré alguna novetat o no, atès que en altres anteriors, i dintre de la desfeta del PSC he comentat algunes vegades la meva opinió de com tindria que actuar aquell partit que un dia vaig defensar davant de ciutadans la necessitat de votar-lo, un partit de centreesquerra que va servir per millorar la política social del meu poble per acabar amb aquell caciquisme imposat que teníem, però que avui per avui el desconec ateses les seves incomprensibles postures i tics que no agraden a molta més gent. 

A plogut molt des d’aleshores i el fet important en aquest moment, és que crec que ara tenim que opinar és, d’aquest PSC que ha esdevingut dintre d’aquests últims mesos, però no de les contradiccions ja sabudes de les seves postures polítiques, i de les seves votacions en el Congrés i al Parlament, si no dels trencaments de executives de  federacions i de diferents municipis.

Segur que en totes aquestes desavinences hi ha components de tota mena, amb un calat polític però també molt personal de cada una de les histories que fan que aquest partit es vagi esmicolant, amb el perill que pugui esdevenir un partit residual en els propers comicis, siguin generals o municipals, però la que més notarà una davallada serà en les autonòmiques, i això Catalunya no s’ho pot permetre.

Desprès de la meva sortida del PSC sempre he manifestat el meu respecte per haver liderat aquell partit que va ajudar a millorar la política per a tothom del meu municipi, Cubelles, igual que des de un altre formació d’esquerres defensava els pactes entre forces d’esquerres, però sempre trobàvem els xocs dels temes personals i les diferències dels seus caps de llista.

En altres escrits similars també he opinat que, un PSC a la catalana seria millor per aquelles persones que volem sentir-nos representats políticament per un partit de centreesquerra que sigui independent d’un PSOE, al menys a Catalunya, i que els diputats socialistes catalans que representin al nostre país a Madrid ho facin sense embuts i sense complexos. Això ara no es així.

Però personalment el que em temo que passarà és com sempre sol passar en aquests casos, que es discutirà molt, no es definirà res, i el temps avui juga en contra del PSC, i s’ha de tenir en compte una cosa important, es el fet de que, les persones amb una maduresa política descontentes del seu partit, s’aniran posicionant dintre d’altres formacions, cosa que ja està passant. Aquest fet és el que no ha de passar, no s’ha de tenir por de ser creatius, la marca d’un partit avui no és garantia de bon resultats, ens el contrari, i més si aquest està contaminat.

Tampoc s’ha de tenir por a no poder fer majories de govern a Madrid, personalment crec que seria una manera de tenir las mans més lliures que no es tenen ara, i potser així es trobaria amb altres formacions més respecte, fet que ara el company de viatge a Espanya del PSC no te, potser seria la millor opció i formula per poder pactar amb aquells que ens garanteixin i ens respectin les posicions de Catalunya, cosa que el PSOE ha demostrat sobradament que no te cap respecte per les aprovacions del nostre Parlament.

Tornant a les persones descontentes del PSC que ja han desmuntat l’estructura política no tan sols de institucions del nostre territori, sinó que també la seva pròpia, fruit de les seves baixes del partit, aquest  PSC no pot llençar la  maduresa dels seus polítics en tanta lleugeresa ja que la experiència ha de anar de la mà juntament amb la renovació política.

Crec fermament que si només hi ha renovació de persones amb joventut, però per altre banda perdem l’experiència, es una mala fórmula, ja que aquesta combinació aniria de dret al fracàs, per la desconfiança que generaria en aquells votants que busquem estar representats en les institucions, almenys a les catalanes.

Per finalitzar m’atreviré a fer uns pronòstics d’uns hipotètics resultats d’unes eleccions plebiscitàries, ja que soc dels que penso que la sortida d’aquesta transició catalana per el dret a decidir només es pot fer des de una dissolució del Parlament i anar a unes eleccions per poder votar el 9-N. El resultat podria ser molt be aquest: 1er ERC. 2n CIU. 3er PPC. 4rt ICV. 5è PSC. 6è CUP. Ciutadans aniran junt amb el PPC.

El Passeig Vilanova de Cubelles per definir.

Desprès que l’Ajuntament de Cubelles asfaltes diferents carrers de la nostre vila, la meva opinió és que es podia haver fet una mica millor, atès que en el lloc on hi ha els registres de clavegueram i en alguns llocs, el desguàs de les aigües pluvials han deixat un forat considerable. Suposo que és causa de les retallades.

Tan mateix cal dir a favor dels que han cursat l’ordre d’asfaltar, que encara han tingut en compte de fresar alguns centímetres l’asfalt vell per poder-hi encabir el just asfalt perquè no sembli que només hagin pintat de negre els carrers, que això és el que feien governs anteriors quan venien eleccions. Primer pintar tot el terra de negre amb asfalt, acte seguit les ratlles blanques i grogues, i esperar tres anys més per tornar a repetir la mateixa acció.

En data d’avui, 1 d’abril d’aquest 2014, el Passeig Vilanova de Cubelles està per definir, al menys aquesta és la meva impressió i opinió, atès que tenim pintades moltes ratlles blanques les quals estan marcant els passos de vianants, però per aquells que no tenim problemes de mobilitat.

Sembla ser que l’únic que te clar el responsable de via pública, es el fet de posar pals, i no pocs, per impedir els aparcaments dels vehicles, el que no se és perquè tants, penso que amb unes bones senyals, verticals prohibint l’aparcament ja n’hi hauria prou, això si, aquells conductors que incompleixen, aplica’ls-hi una bona dosis de disciplina en forma de sanció. Crec que un carrer sense pals quedaria un carrer molt més net i curiós que no pas tants impediments. Penseu-hi.  

El que no sabem és si hi aniran o no jardineres. Crec que si han d’anar les mateixes que hi havia, se les poden estalviar, ja que només servien de papereres i plantació de males herbes, ah! i els bancs dintre de la vorera, crec que és un impediment més dels molts que ja tenim: pals, guinguetes, arbres, faroles, etc..

Totes aquestes evidencies son petiteses davant de la major deixadesa que avui te el Passeig Vilanova. El que trobo estrany és que aquells que defensaven el comerç amb ungles i dents, no hagin aconseguit una uniformitat de les podes d’aquests arbres tan preciosos que tenim. Suposo que ara uniformar aquestes plantes tan frondoses ja es tard. Bé! Com moltes de les coses, tard i malament.

Resultat d’aquesta deixadesa tenim el següent: arbres que tapen les lluminàries del Passeig Vilanova fet que fa que amb el mateix cost d’energia tinguem un percentatge molt vaig de enllumenat.

L’altre qüestió de la deixadesa es el fet de que, alguns dels arbres sobrepassen el primer pis dels habitatges, fet que posa en perill aquells que hi viuen per dues raons. Quan hi ha ventades, les molèsties que donen les seves rames. I l’altre és la possibilitat que dóna per els robatoris. Hi ha persones molt hàbils que amb menys facilitats s’enfilen per les parets. Amb costa imaginar que cap persona que viu en aquestes circumstàncies que descric en el Passeig Vilanova no hagi formulat cap queixa. Potser és que n’ha fet tantes que ho ha deixat per impossible.

Senyors del govern de Cubelles que teniu l’obligació de preservar la seguretat dels vilatans, feu-hi quelcom al respecte, sobretot amb dues coses: la primera, eliminar les barreres arquitectòniques dels passos de vianants, atès que no casa el que es fa amb el que es predica, al menys per als components d’un determinat grup, que sempre ens han fet creure que son molt sensibles amb aquestes polítiques, crec que ho estan demostrant poc. Deu ser qüestió de prioritats.

L’altre tasca que també cal fer-hi quelcom urgent és el tema del arbrat, si ja és molt tard per la seva uniformitat d’aquests arbres, al menys que els podin perquè les seves rames no entrin als menjadors dels habitatges. No és de rebut fer plantacions d’arbres en unes voreres no massa amples, que a més ens aixequen els panots, i que a sobre ni els mirin de pentinar. Ho sento però algú ho havia de dir. 

    

                             Passeig Vilanova