Ja tenim govern a Catalunya!!!

                                                                                             Ja tenim govern a Catalunya!!!

La paraula que s’ha utilitzat més en els últims dies després de l’acord entre Junts X Sí i la CUP, és, in-extremis, atès que es va fer trenta hores abans que expires el termini que ens marca la Llei electoral espanyola per formar govern, desprès de unes eleccions

autonòmiques.

Des del punt de vista polític, els acords que arriben unes formacions polítiques a l’hora de fer un pacte de govern, es el fet de que els dos han de sortir guanyadors, aquesta és la virtut del grups i com no dels negociadors el que tampoc en surtin perdedors.

Tots els catalans que seguim la política catalana actualment tan moguda, i com no, col·lateralment ens segueix la Europea, sabem i han pogut constatar les habilitats de enginyeria política del ex President Mas per arribar acords amb grups polítics per que donin suport a una acció de govern, tot i que també sigui dit de pas, d’anul·lar una part

de la oposició.

Tothom recorda l’acord que en aquell moment CIU fa amb ERC per garantir la estabilitat política al Parlament i de pas, anul·lant al grup majoritari de la oposició. Ara ha repetit la mateixa estratègia amb la CUP, tot i no sen el primer grup de l’oposició, si que aquest grup te dues coses que a Junts X SÍ li manquen. Una, és els escons que te la CUP, i dos, que és l’únic grup parlamentari que inequívoc està en la línia del procés cap a una independència a Catalunya sense interpretacions.

Ara be, també hem d’admetre que aquest últim acord d’estabilitat parlamentaria per tirar el procés endavant, en el Sr. Mas li ha costat la presidència de la Generalitat de Catalunya, però cal dir que ha sabut deixar el sac lligat i ben lligat amb la designació del President Carles Puigdemont, el qual seguirà sens dubte, amb tots els acords presos anteriorment, els quals formen part del full de ruta del govern de Catalunya. President, li desitjo molts encerts per el be Catalunya.

Referent el ex President Mas, moltes persones hem pogut constatar la seva valentia, tossudesa, constància, i molts més adjectius que hi podria afegir-hi, el qual sempre ha donat la cara davant de dificultats polítiques, i crec que l’ha donat per Catalunya i la seva gent.

Tot i això, hem d’assenyalar una cosa important per qualsevol dirigent polític, i més de la talla, i del projecte que tenia el compromís de portar a bon port el Sr. Mas, i és el fet de que ha de ser molt dolorós tenir que fer aquest pas al costat, fruit de unes negociacions enrevessades amb la CUP, el bell mig d’un procés el qual a liderat amb totes les conseqüències.

Gracies Sr. Mas per aquests anys de feina feta, encara que segurament les circumstancies de un Estat Espanyol en fallida, i el moment excepcional polític que estem vivint, no ha estat uns anys fàcils per governar, tot i aquests grans inconvenients, he de confessar-li que, tot i no sen de la seva corda política, m’he sentit defensat per vostè com al meu President. Estic convençut que aquest sentiment el poden compartir  infinitat d’homes i dones d’aquest petit País amb extensió, però molt gran per la seva gent.

De la mateixa manera que admiro la seva trajectòria des de que es va declarar independentista, ara, molts de nosaltres estarem expectants de la política que faci fora del Parlament. Personalment no tinc cap dubte, que treballarà per allò que fa que Catalunya esdevingui un estat independent, com fins ara ha fet, però des de un altre vessant, i com no, espero que vostè tingui la oportunitat de ser el primer president de la República Catalana. 

Els Radicals i ex moderats de la CUP.

En els meus inicis de la política municipal, Cubelles, intentant protegir el partit del PSC recent creat al municipi, de persones que sens cap dubte eren uns que pretenien continuar tenint el control del poble per seguir fent del municipi la seva pròpia parcel·la d’activitat i especulació, en vers aquells que preteníem que aquell partit esdevingués una eina per millorar el benestar de les persones del municipi, un dirigent d’aquest partit em va dir que, els partits no son patrimoni de cap persona.

Aquelles paraules em varen sorprendre molt, entenent en el context en que es va donar la presencia al municipi d’un partit socialista que fins aleshores no estava present en les eleccions municipals, només a les generals, precisament per que altres grups independents del municipi no tinguessin competència a l’hora de contar els vots a Cubelles.

Ser que aquesta introducció no va en consonància amb el que expressaré a continuació, però si que es un exemple per definir allò que s’està donant en aquest moment a Catalunya amb el grup de la CUP.

Si un partit polític no és patrimoni de ningú, i menys per aquells que son constituïts amb assemblees, personalment, crec que si que les seves línies d’actuació van en la línia de la persona, o persones que el dirigeixen o be hi ha al cap davant. Quina diferencia tan extremista amb aquells diputats de la CUP de la legislatura passada amb els que hi ha ara! Tots i estan molt d’acord amb moltes de les seves propostes hi ha moments que fan por, per ser tan radicals.

Com es pot ser tan contundent amb aquell que ha donat la cara per tots aquells que volem una Catalunya diferent que la que tenim actualment? Aquesta persona es diu Artur Mas, que també l’ha donada per ells. Si el president en funcions no hagués aguantat el tipus, actualment la CUP podria fer el que esta fent, i aspirar a fer aquest trencament amb Espanya? Rotundament jo crec que no.

Ara hem descobert que, aquells ex Diputats de la CUP de la legislatura passada, eren molt més moderats que els que hi ha ara en el nostre Parlament. Els moderats pensen que no s’ha de permetre que el procés quedi avortat per que els actuals Diputats no els hi agrada que el candidat de Junts X Sí ocupi la presidència. La candidatura de Junts X Sí, tampoc han enganyat a ningú tot i el Sr. Mas anant de numero quatre, sempre ens han dit que el proposarien de President al Parlament de Catalunya.

Dos vots per desencallar el procés es el que proposa en David Fernández, en un article en el Diari ARA, encara que no digui que els restants de la CUP s’han de abstenir, ens ho vestiran ben maco, i ens ompliran de contingut, perquè no sigui tan sols una sola proposta, la proposta. Si és per desencallar el procés, benvinguda . La pregunta del milió és, quines dues persones es prestaran a fer aquest paper de insubmissió? Personalment crec que tindrien que ser el numero u i la numero dos.

Però de ben segur que no serà eixís, posaria la mà el foc de que faran fer el paperot aquells que encara no han donat tan la cara en els mitjans de comunicació, es per allò de no malmetre la imatge i per que queda molt malament per aquells Diputats que han dit per enèsima vegada que no envestirien president en Mas encara que sigui la voluntat del tot el grup els que ho han dit mes son las dues persones primeres.

Les persones que d’una manera o altre hem estat en l’administració pública, entens de com son de complexes les activitats i els processos del be públic, i acabes afluixant molts dels conceptes, sobre tot el discurs que una persona te avanç de conèixer tota la dificultat que comporta quan tens opcions de govern o no. Poc s’ho devia pensar la CUP que pogués esdevenir un grup clau en el procés cap a la independència, abans dels resultats de les eleccions autonòmiques! S’ha trobat dintre un ball que no el tenien assajat, i que suposo que el discurs en campanya electoral de no envestir a Mas com a president, ho va fer per guanyar uns quants vots i a fer que els va guanyar, però actualment es troba atrapat dintre de les seves pròpies paraules.

Finalment crec que, mala peça te al taler el grup de la CUP, si no envesteixen en Mas tindran ruptura, i si fan president en Mas també. Però per altre banda que pesa més per la CUP i per aquells que vàrem votar la independència, que Catalunya sigui independent o que anem a unes noves eleccions catalanes? Crec que els ex diputats de la CUP saben molt be el que convé a Catalunya i al seu grup també. Envestir a Mas, President del Parlament de Catalunya.

Carta oberta al Sr. Cristobal Montoro. Ministre d’Hisenda

Sr. Montoro, sota el meu punt de vista crec que la seva preocupació per fiscalitzar els diners que el seu govern decideix transferir del fons del FLA a Catalunya, arriba tard i malament.

Aquesta fiscalització dels recursos transferits a la nostre comunitat, ja ho tenia que haver fet quan al PP tenien la necessitat de pactar amb CIU, i no ara que molts catalans hem decidit democràticament prescindir dels seus serveis.

Al que em fot més de les seves declaracions com a català es que digui que vostè esta per pagar les factures que no paga la Generalitat de Catalunya, però no diu que si de debò les paga, son amb els diners nostres, de la gent que viu i treballa a Catalunya i que vostè ens els fa arribar segons ens portem.

També em fot molt, es que no fiscalitzes els bancs i caixes que han buidat els seus actius en benefici propi i els passius els haguem de cobrir tots els espanyols, i els catalans. Perquè no va fiscalitzar les injeccions milionàries de diners d’aquestes empreses particulars que son els bancs i les caixes?

Deixi’m que l’hi digui de pas que ser català es més car que ser espanyol, no tan sols per moure’ns per el nostre país, que també, si no per el fet que les transferències de diners del FLA que son nostres, ens hi carrega un tan per cent que en les altres comunitats no se’ls hi aplica. Perquè?

Un altre mitja veritat del Sr. Montoro es el fet que vol fer creure als espanyols que a  Catalunya hi ha deslocalització d’empreses que se’n van a Madrid, el que no diu aquest Senyor es que Madrid es un paradís fiscal per aquelles grans empreses les quals tenen que regularitzar las seves necessitats patrimonials. Només per això ja val pa pena que la adreça fiscal no sigui a Catalunya. Resulta més car ser català que espanyol, si o no?

Sr. Cristobal Montoro, si tan desconfia de la gestió de la Generalitat, perquè no paga directament vostè aquells funcionaris, serveis, empreses, etc, que Catalunya no te les competències transferides? Pagui’ls vostè! Estan sota la responsabilitat del Estat Espanyol, i no la de la Generalitat.

Vostè també fa desviacions de partides que tampoc van en el seu destí. La nostre família és perjudicada per governs de Madrid que no han designat pressupost a una Llei de la dependència per la gen gran que hem tingut que cobrir amb diners de la família. Que n’ha fet vostè dels diners que tindrien que haver anat a sufragar els ajuts a una plaça de residencia concertada?, sap qui la coberta la Generalitat el cent per cent, vostè ens ha estafat.

Sr. Montoro parlem de l’estafa dels treballadors de l'administració prenent-les-hi una paga doble que mai cobraran, quan tardarà vostè a no pagar els jubilats alguna de les dues pagues dobles que encara tenim? Perquè vostè i el seu govern va canviar la regularització dels nostres sous mensuals del sistema de IPC, i ens ha imposat un ridícul 0,25 anual. Això també és un engany,

Sap que? No els hi dono la raó en aquells polítics catalans que deien en seu parlamentaria que Espanya ens roba, però si que estan en lo cert quan algú diu que el que realment ens roba és, el Govern d’Espanya.

Atentament un català estafat.

Segon debat d’investidura del candidat Sr. Mas

Molt sovint moltes persones hem repetit la frase que correspon a la excepcionalitat del moment que molts també hem triat per fer de Catalunya, d’aquest nostre petit País, pugui esdevenir un nou Estat dintre de la comunitat Europea, i es la següent: en moments excepcionals, mesures excepcionals.

També en diversos articles he comentat la tossuderia, la insistència, del Sr. Mas per portar-nos a una independència demanada tres anys seguits per les manifestacions multitudinàries de l’Onze de setembre, la qual crec que es d’agrair, al menys per aquells que cridàvem, in, inda, independència!!! Això si, aquets crits sempre fets amb gran il·lusió i plens d’ esperances desprès de tres-cents un anys de treballar per portar a Catalunya cap a la independència.

Després de perdre la primera votació, el candidat es presenta al segon debat amb una proposta molt més trencadora per poder obtenir el suport de la CUP. Potser, repartir poder en tres grans àrees no es novetat, però no hem negareu que agafar un compromís davant del hemicicle de sotmetre’s a una moció de confiança en el primer debat de la Nació. Això si que és novetat.

Es evident que en política si tens majoria absoluta o no, canvien molt les formes d’actuar d’aquell que aspira a presidir un govern juntament amb els seus parlamentaris, davant d’aquells que pot necessitar per fer majories.

Dit això, no negareu que la proposta del candidat Sr. Mas no es agosarada? Pregunto. Molts consideren la seva proposta de feblesa, de baixada de pantalons, de perdre força com a futur president, davant de deu escons que te la CUP amb els seixanta-dos que te Junts X Sí.

Ja que he tocat el tema dels resultats de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, ja una pregunta que des d’aleshores sempre m’he fet, sobre aquells que tenien que votar des de fora, per correu, hi no varen poder-ho fer, i es el següent: si tothom hagués pogut votar, els resultats haurien estat els mateixos, o la llista de Junts X Sí hagués aconseguit aquest diputat que li manca ara per fer la majoria simple per ser president?

Aquesta pregunta mai tindrà resposta, però just per això sempre tindrem el dubte. D’igual manera, mai sabrem si hi va haver una mà negra que va fer quelcom per que els resultats fossin els que la candidatura dels Junts X Sí no hagi obtingut la majori absoluta. Amb les persones que no varen poder votar, alguna persona pensa que no haguéssim aconseguit aquest escó que ara ens manca?

Be! Un cop exposat aquells dubtes que moltes persones comparteixen, crec que ens hem de centrar amb l’actualitat, atès que aigua passada no mou molí.

Les persones que hem format part de grups polítics, on el seu pilar principal el sosté la participació ciutadana, molts cops de paraula, però malauradament poca pràctica, entenem el comportament de la CUP. Els grups que la seva força està en l’assemblea i que els seus escollits electoralment son els portantveus d’aquesta assemblea a les institucions, és una mica complicat tenir que arribar acords amb partits que funcionen totalment diferent, com pot ser per executives.

Sabem que és feixuc arribar acords amb aquelles persones que estan a la taula que no tenen tota l’autoritat per que l’acord estigui tancat, si no que és l’assemblea la que te l’autoritat per acceptar o no la proposta de la taula de negociació. Son aquestes anades i tornades les que en

un moment pot ser poc operatiu per aquells que funcionen executivament.

No diré que la radicalitat vista del grup de la CUP ara es més evident que fins ara, i no es que ara actuïn diferent, el fet es que ara estan al punt de mira d’Espanya des del nostre Parlament de Catalunya i es en aquest estadi que s’ha pogut comprovar que el grup de la CUP no tenen res a perdre i molt que aportar en aquest nou País en construcció.

Però si que hi ha una cosa que els deu Diputats de la CUP tenen que no tenen els que formen part de les seves assemblees, i es la responsabilitat de donar la cara des dels escons de la Generalitat. Sobre aquestes deu persones caurà la responsabilitat, la pressió dels ciutadans i la de la política si no son capaços d’arribar a un acord.

Espero que els setanta-dos Diputats sortits de la democràcia, voluntat del poble català, arribin a un acord per fer un govern encara que sigui per divuit mesos. Tinc la certesa que ho faran.

Visca Catalunya!!

     

La primera pedra d’un nou País

Em poso a escriure aquest article quan justament s’està constituint la Onzena legislatura del Parlament de Catalunya.

Per el que fa les imatges que es desprenen, es fa molt evident que les coses son diferents que fa un temps enrere, tan per les maneres de vestir com les maneres del discurs del president de la Mesa.

Els primes de marcar la diferència, varen ser els Diputats de la CUP la legislatura passada amb les samarretes adients per allò que calia amb el que s’estava defensant.

Molts d’aquells que criticaven les maneres de vestir d’aquells nous joves Diputats, avui ja han començat a deixar la corbata a l’armari, tot i que no cal dir que els que es resisteixen més a qualsevol canvi son, els del PPC i C’s.

Crec que només veient les imatges de les persones que composen el Parlament podem dir amb tota fermesa que s’ha produït un canvi de debò. També crec amb tota certesa que aquest parlament es de majoria amplia independentista, però a la vegada hi ha una majoria amplia d’esquerres.

Be! Tot el que passa avui vint-i-sis d’octubre de 2015 es fruit de les eleccions del 27S, en que la primera de les coses que s’ha de fer es la constitució de la mesa del Parlament. Però això, només es el primer pas dels que encara queden per donar, que és la votació per la investidura del seu President, el qual avui per avui es una incògnita.

Ser que normalment al camí s’ha de fer pas a pas, però es que en aquest últim trimestre d’aquest any, no estem fent un camí normal, si no que aquest camí l’estem fent amb tots els entrebancs d’aquells que no volen que Catalunya prengui les seves pròpies decisions i decideixin per ella mateixa que vol ser, i com volem que sigui el nostre futur.

Però tal com estem vivint el present, cal que tots admetem que estem avançant, no amb una carrera fulgurant com molts de nosaltres voldríem, però si que a petits passos es van aconseguint petits avenços. Lo més important per els que estem d’acord amb aquest procés es, saber el que volem, i esta clar que volem ser independents.

Un ingredient nou que tenim aquesta recta final d’aquest any és les eleccions generals, en que dintre dels partits que configuren la candidatura de Junts pel Sí, tenen que decidir si es presenten, i com es presenten.

No deu ser fàcil per els partits polítics que renuncien a les sigles de partit en unes eleccions Espanyoles, però sempre ens han dit que en uns fets excepcionals calen accions excepcionals. Ser que unes eleccions Espanyoles no es un fet excepcional si no que es normal, però el que no es normal es com ens representem Catalunya a Madrid desprès de una majoria independentista a Catalunya.

Com a candidat de Junts pel Sí crec que tindríem que tornar a repetir la mateixa fórmula que s’ha utilitzat el 27S per les eleccions generals, penso que seria molt més fàcil per tots defensar els interessos de Catalunya junts que no per separat.

També per el govern futur d’Espanya i com no, també a EU  donaríem una imatge d’unitat, que amb altres formules possiblement no donem, i la unitat a ulls del Món, també es molt important.

Espero que el meu prec sigui atès, dit això, en tot cas que les fórmules que els dos partits majoritaris CDC i ERC siguin imaginatius però que el final tots aquells que tinguem sinèrgies similars puguin representar-nos a Madrid i sigui amb una sola veu.

Felicitar a Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament de Catalunya i desitjar-li molts encerts en les seves decisions.

Ara toca a Catalunya.

Diuen els entesos que a cop calen no és recomanable fer accions, atès que actuar en acció-reacció es contraproduent i pots corre el perill de no ser prou objectiu en vers l’acció. Però per contra, personalment crec que en aquest moment és quan una persona diu realment el que pensa.

Tot i vagi per endavant, que sempre hi ha una excepció en tot, i en aquest cas n’hi ha una que en responc personalment ja que es la meva, sempre he dit el que pensava, pot ser per això que en el món de la política m’he guanyat més enemics que no amics.

Per altre banda al llarg de més de quinze anys, que de una manera o altre estic implicat en política municipal, he pogut comprovar que hi ha moltes persones que agraeixen molt que hi hagi gent que diu i escriu el que pensem, encara que en aquests denotes un punt d’estranyesa, perquè no hi estan acostumats.

Aquests últims mesos he pogut comprovar, perquè així m’ho han fet saber, i m’han preguntat, el perquè els espais cada dia son més entre els articles, i pensen que ho he de tornar fer com fa dos anys enrere.

En primer lloc dir-los, gracies per el seu interès, ja que aquest es l’objectiu de qualsevol persona que l’únic que intenta és, transmetre el que realment pensa de quelcom política-social del seu municipi.

Un dels motius del perquè no escric tan seguit es que els objectius que pretenia per el meu municipi, Cubelles, es la renovació política, d’aquells que varem sortir en el 1995. Un altre dels objectius complerts és la desaparició d’un grup independent que va governar molts anys a Cubelles pensant que el municipi els hi pertanyia, i tractaven a les persones en funció si eres del poble o un nou vingut.

Soc conscient que en aquesta tasca hi ha moltes persones que varen dedicar temps i esforços per trencar aquell caciquisme establert, i que ara en aquest moment Cubelles es molt més demòcrata i diversa, però molt més complicada per ser governada, fruit d’aquesta diversitat i de la seva democràcia.

Un altre motiu es el fet que hem de deixar fer sense pressions, al nou govern en minoria sorgit de les últimes eleccions municipals, ja que ho te molt més complicat la governabilitat del municipi. Un per estar en minoria. Dos per la seva baixada de recursos econòmics per diversos sectors. Tres, per que el grup majoritari del govern es independent i no te representació ni suport més enllà del propi municipi, tot i que el tomb que està donant avui la política  a les institucions, aquesta importància es relativa amb vers aquella que tenia fa deu anys.

Un altre dels motius que més a pesat en la meva actitud de espaià els meus articles es, que la política més emocionant i a la vegada molt més perillosa és la que es viu avui al nostre País, i crec que els meus esforços per petits que siguin han d’anar dirigits a Catalunya, i de pas en aquells que han posat la cara per tots aquells que volem un País nou. I se de que parlo, quan dic posar la cara per els altres.

Amb això no dic que no estigui pendent del que passa dia a dia a Cubelles, però tal com he dit anteriorment cal donar temps aquells que estan al cap davant del govern del nostre Ajuntament. Salud i encerts.

Junts pel SI a Cubelles?.

A Cubelles gairebé mai hem anat en consonància amb els governs supremunicipals, ni amb el comarcal, ni amb la Diputació, ni quan a la Generalitat confluïen governs d’esquerra, en el meu poble, els governs eren barreges amb els nacionalistes.

Ara que es fa un front comú independentista, es fan governs amb ICV que son el moviment de si es pot, i deixen la formació nacionalista de CDC fora del govern de Cubelles, tot i que encara no sabem si la cap de llista es de Unió, això seria encara més enrevessat.

Tampoc sabria on ubicar exactament el grup majoritari del govern que és UC-11, atès que en el passat va ser una escissió d’ERC  (Reagrupament) podríem dir que  es una esquerra ampliada, posant un matís no menys important, de que gairebé tots els seus components son ex militants de CIU. Quina escudella més barrejada.  

Destaco totes aquestes  confluències amb el major respecte per a tothom, però no hem direu que no és un ingredient tan rebuscat que si tinguéssim que definir-lo com coherent diguem que en te ben poc, ara que això no treu que en un futur  puguin entendres, al menys tota la legislatura.

Però, tots sabem que la política no es tan sols cosa de la formació del municipi, a voltes hi ha ordres de partit que fan que aquella estabilitat tan necessària i volguda esdevingui tan sols un desig.

Tot dependrà de com quedin les formacions que es presenten a les eleccions d’aquest 27S. Suposem que els guanyadors sigui la llista de Junts pel SI, i se suposa que els que formin el govern de la Generalitat son les forces d’aquesta candidatura, CDC+ERC i tots els moviments que si han volgut integrar de escissions d’altres formacions polítiques com les del PSC, Avancem, Nova Esquerra, etc..

Aquest govern de la Generalitat no te res veure amb el del meu poble. Ser que per molts no és un problema, també ser aquella retòrica que sempre es posa per justificar pactes de govern inexplicables de molts dels municipis com el que es va fer el principi de la passada legislatura a Cubelles, ICV amb PPC. Sempre es diu. “Cada poble es diferent cada un d’aquets te la seva problemàtica”. Tenen raó, però sempre hi ha alguna acció de govern que els impedeix mantenir la unitat personal desitjada, com els temes d’Estat i/o de partit que fan que tinguin que prendre posicionament.   

No penseu que estic cridant el mal temps, ni molt menys, però hi ha una cosa que no m’esperava d’una formació compromesa amb el nostre municipi, personalment esperava quelcom més de CIU de Cubelles, que és, entrar al govern per seguir la bona tasca que va fer el temps que va estar al govern, i com no, preveien el que esta passant en la concentració de forces del junts pel SÌ la qual ja s’ha estava cuinant. Això també tenia que tenir pes en la decisió, de entrar o no en el govern municipal. 

Però no, resulta que des de l’oposició, posició legítima triada per CIU, presenten una moció conjunta amb ERC soci de govern, de UC-11 Reagrupament, i ICV, en el Ple Ordinari del 15 de setembre demanant la adhesió a l’AMI, (Adhesió, Municipis, Independents) amb el agreujament de que estem immersos en plena campanya de les eleccions catalanes. Serà que no hi ha hagut prou temps amb quatre anys per presentar aquestes mocions que ho tinguin que fer ara!

No se qui va ser l’artificier de la idea de la moció en qüestió. Tampoc ser si es va fer amb la intenció de desestabilitzar un govern ja feble de per si, o si la acceptació d’ERC de Cubelles correspon a la seva immaduresa política, en tot els àmbits, i sentits.

Tampoc es que UC-11 hagi estat gaire intel·ligent, per no dir un altre cosa, per acceptar en l’ordre del dia aquesta moció, al no ser d’urgència. No saben ja el partits tradicionals de Cubelles que les postures partidistes son les que propicien la inestabilitat política i el desgovern?.

Llavors per rematar una possible desunió política a Cubelles surt el PSC demanant la dimissió del cap de llista d’ERC de Cubelles, per les histories de repartiment de propaganda electoral amb un acte con el Onze de setembre. Home senyors Socialistes, no es pot complir les ordres de partit referent a la Diada de Catalunya amb un conflicte d’àmbit municipal, en un municipi que ja n’ha patit prou de manipulacions polítiques que no porten en lloc. Però be, cada un fa política com sap, la pot fer constructiva, o be destructiva.

En definitiva si els grups polítics que formen el govern de Cubelles no posen les diferencies ideològiques en el calaix dels projectes podrits, poden córrer en un perill que no hi havien comptat, i que personalment no voldria que fos així, i és la candidatura de junts pel Sí.

Jordi Coch.