Molt sovint moltes persones hem repetit la frase que correspon a la
excepcionalitat del moment que molts també hem triat per fer de Catalunya,
d’aquest nostre petit País, pugui esdevenir un nou Estat dintre de la comunitat
Europea, i es la següent: en moments excepcionals, mesures excepcionals.
També en diversos articles he comentat la tossuderia, la insistència, del Sr.
Mas per portar-nos a una independència demanada tres anys seguits per les
manifestacions multitudinàries de l’Onze de setembre, la qual crec que es
d’agrair, al menys per aquells que cridàvem, in, inda, independència!!! Això
si, aquets crits sempre fets amb gran il·lusió i plens d’ esperances desprès de
tres-cents un anys de treballar per portar a Catalunya cap a la independència.
Després de perdre la primera votació, el candidat es presenta al segon debat
amb una proposta molt més trencadora per poder obtenir el suport de la CUP. Potser , repartir
poder en tres grans àrees no es novetat, però no hem negareu que agafar un
compromís davant del hemicicle de sotmetre’s a una moció de confiança en el
primer debat de la Nació.
Això si que és novetat.
Es evident que en política si tens majoria absoluta o no, canvien molt les
formes d’actuar d’aquell que aspira a presidir un govern juntament amb els seus
parlamentaris, davant d’aquells que pot necessitar per fer majories.
Dit això, no negareu que la proposta del candidat Sr. Mas no es agosarada?
Pregunto. Molts consideren la seva proposta de feblesa, de baixada de
pantalons, de perdre força com a futur president, davant de deu escons que te la CUP amb els seixanta-dos que
te Junts X Sí.
Ja que he tocat el tema dels resultats de les últimes eleccions al Parlament de
Catalunya, ja una pregunta que des d’aleshores sempre m’he fet, sobre aquells
que tenien que votar des de fora, per correu, hi no varen poder-ho fer, i es el
següent: si tothom hagués pogut votar, els resultats haurien estat els
mateixos, o la llista de Junts X Sí hagués aconseguit aquest diputat que li
manca ara per fer la majoria simple per ser president?
Aquesta pregunta mai tindrà resposta, però just per això sempre tindrem el
dubte. D’igual manera, mai sabrem si hi va haver una mà negra que va fer
quelcom per que els resultats fossin els que la candidatura dels Junts X Sí no
hagi obtingut la majori absoluta. Amb les persones que no varen poder votar,
alguna persona pensa que no haguéssim aconseguit aquest escó que ara ens manca?
Be! Un cop exposat aquells dubtes que moltes persones comparteixen, crec que
ens hem de centrar amb l’actualitat, atès que aigua passada no mou molí.
Les persones que hem format part de grups polítics, on el seu pilar principal el
sosté la participació ciutadana, molts cops de paraula, però malauradament poca
pràctica, entenem el comportament de la CUP. Els grups que la seva força està en
l’assemblea i que els seus escollits electoralment son els portantveus
d’aquesta assemblea a les institucions, és una mica complicat tenir que arribar
acords amb partits que funcionen totalment diferent, com pot ser per executives.
Sabem que és feixuc arribar acords amb aquelles persones que estan a la taula
que no tenen tota l’autoritat per que l’acord estigui tancat, si no que és
l’assemblea la que te l’autoritat per acceptar o no la proposta de la taula de
negociació. Son aquestes anades i tornades les que en
un moment pot ser poc operatiu per aquells que funcionen executivament.
No diré que la radicalitat vista del grup de la CUP ara es més evident que fins ara, i no es que
ara actuïn diferent, el fet es que ara estan al punt de mira d’Espanya des del
nostre Parlament de Catalunya i es en aquest estadi que s’ha pogut comprovar
que el grup de la CUP
no tenen res a perdre i molt que aportar en aquest nou País en construcció.
Però si que hi ha una cosa que els deu Diputats de la CUP tenen que no tenen els que
formen part de les seves assemblees, i es la responsabilitat de donar la cara
des dels escons de la
Generalitat. Sobre aquestes deu persones caurà la
responsabilitat, la pressió dels ciutadans i la de la política si no son
capaços d’arribar a un acord.
Espero que els setanta-dos Diputats sortits de la
democràcia, voluntat del poble català, arribin a un acord per fer un govern
encara que sigui per divuit mesos. Tinc la certesa que ho faran.
Visca Catalunya!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada