Són moltes les notícies que durant una setmana poden impulsar-te a escriure un article i, pel que detecto amb les opinions d’alguns navegants internautes, el que no em perdonen és que després d’un ple no faci el meu resum polític i, en canvi, opini de temes més generals com, per exemple, la justícia.
Sota el meu punt de vista, tres varen ser els punts de més contingut, tant polític com social, en el Ple del dia 16 de febrer d’aquest 2009.
Pel que fa al conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), penso que el nostre municipi ja és pioner en perdre massa trens com a conseqüència de decisions polítiques errònies dels que ens estan el govern. Una vegada i una altra, el poble sempre en surt perjudicat i la instal·lació de la dessalinitzadora al límit de Cunit i Cubelles n’és un exemple més. La infraestructura esta dintre del municipi de Cunit però totes les canonades passen pel nostre subsòl. I ara, perquè estiguem contents i calladets, ens donen un pessic del pastís a canvi, això sí, de passar-nos tota la me... i tots els problemes a nosaltres.
Un milió cent mil euros, és el preu del nostre silenci. Aquests són els diners que rep Cubelles de l’ACA. Insuficients per a les actuacions que es volen portar a terme; això vol dir que es tornaran a fer pegats i les inundacions al sector marítim seran les mateixes que tenim ara. En el tema de la desembocadura del Foix tindrem més del mateix, amb al greuge que no es respectarà la Directiva Europea de la Xarxa Natura 2000. Novament alguns grups haurem de tornar a sortir fent les denúncies pertinents i que, malauradament, no donen el resultat que molts voldríem i que esperem dels seus departaments, fet que només passa quan dues institucions es posen d’acord.
Un altre punt de l’ordre del dia va ser el de l’apartat de les mocions. La primera era per reduir la pressió fiscal i aplicar l’IPC corresponent per a aquest any, fixat en 1,6%, i no el 4,15% que el govern del nostre Ajuntament portarà a terme.
Personalment, penso que amb aquesta decisió política s’està vulnerant la llei, atès que sempre s’ha d’aplicar el que marca l’1 de gener i no el que fixava el novembre anterior. Per una vegada que l’Ajuntament aplica la legalitat vigent i aprova els pressupostos abans d’acabar l’any en curs, el contribuent en surt malparat! Si els pressupostos els haguéssim aprovat com sempre, el primer trimestre de l’any en curs, ara aquest fet no tindria discussió. Espero que aquesta experiència d’ara la tinguem present en un futur.
Dintre del debat d’aquesta moció, el més sorprenent va ser la demagògia barata utilitzada pel Sr. regidor d’Hisenda, recorrent a exemples completament fora de lloc. Tothom, menys ell, va comprendre el que l’oposició li plantejava, simplement una reducció d’aquells impostos que varen patir la pujada i no pas els de la resta, que continuaven invariables. Però la dita diu que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar, ni més cec que aquell que no hi vol veure.
Però la moció més..., més..., no sé ni quin qualificatiu aplicar-li atès que té moltes lectures polítiques, va ser la que va presentar el govern amb caràcter d’urgència proposant una comissió econòmica de treball permanent per demanar una auditoria externa. On s’és vist que un govern presenti mocions i amb caràcter d’urgència! A Cubelles sempre hem de donar la nota.
Al voltant d’aquest assumpte se’m plantegen moltes preguntes: com és que un govern amb majoria absoluta presenta una moció d’urgència d’aquest calatge? Dedueixo que en un principi el govern no tenia el suport de CiU i la pressió de presentar-la al Ple sabent que seria aprovada per la resta de grups va fer que Convergència la signés; això sí, amb una escriptura impossible de llegir. Sr. Albet, d’això se’n diu jugar fort per part dels seus companys de govern. És aquest un dels motius que ha fet plegar el regidor Sr. Besòs? Antigament, per molt menys, vostè ja hagués propiciat una moció de censura com la del 1999. Ara, però, amb el que ha quedat de l’Entesa, ja no té on anar i ha d’empassar-s’ho tot si vol estar al govern i seguir cobrant uns dines que ni es mereix, ni es guanya.
Una altra lectura plausible és que la Diputació li hagi expressat al govern que, si no es fa una auditoria externa, serà impossible quadrar els números i tancar un problema que ve de molt i molt lluny. Personalment, penso que ni amb l’auditoria es recuperarà aquells diners que des de fa anys no s’han ingressat a les arques del municipi, atès que no s’han reclamat per escrit als seus deutors. Tanmateix, si almenys podem recuperar els que la llei diu que no han prescrit, benvinguts siguin!
Personalment, l’aprovació d’aquesta auditoria suposa una petita, però no menys important, batalla guanyada després de més de quinze anys de trajectòria política. I ja en van dues. Pels que tinguin dubtes, els recordo que jo SÍ vaig votar l’any 1995 a favor de l’auditoria. I no tan sols externa, també interna. Aleshores, ja intuíem que molta gent, sobretot la clientela de l’entorn de l’Entesa, no pagava els seus impostos a canvi, està clar, dels seus vots. Per aquest motiu, ara hi ha gent que s’exclama i s’estranya que hagi que pagar tant. Evident, sobretot si alguns potser mai fins ara havien pagat res!
Suposo que les dificultats vindran ara per decidir quin grup o quines persones han de penjar-se la medalla per una auditoria que ja fa molt de temps que hauria d’estar feta, si és que finalment es fa, ja que personalment tinc els meus recels. Penso que aquí hi ha trampa.
La història només és una, però a l’hora d’explicar-la, i depenent de qui ho faci, serà d’una o altra manera. Els que hi vàrem ser des d’un bon principi, sabem que la idea d’impulsar una auditoria neix a començaments de la legislatura de 1995. Per primera vegada, l’Entesa havia perdut la majoria absoluta i, uns mesos després, va pactar amb el PP, atès que l’únic regidor del PSC es va negar a donar-li el seu vot d’investidura com a alcalde i, per tant, es va negar a pactar-hi, tot i les pressions de persones rellevants de la política de la comarca i del poble. Això, però, ja és una altra història que, de ben segur, algun dia hauré d’explicar. Llàstima que alguns ja no la podran escoltar.
J. Coch.
Cubelles, 20/02/09.
Sota el meu punt de vista, tres varen ser els punts de més contingut, tant polític com social, en el Ple del dia 16 de febrer d’aquest 2009.
Pel que fa al conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), penso que el nostre municipi ja és pioner en perdre massa trens com a conseqüència de decisions polítiques errònies dels que ens estan el govern. Una vegada i una altra, el poble sempre en surt perjudicat i la instal·lació de la dessalinitzadora al límit de Cunit i Cubelles n’és un exemple més. La infraestructura esta dintre del municipi de Cunit però totes les canonades passen pel nostre subsòl. I ara, perquè estiguem contents i calladets, ens donen un pessic del pastís a canvi, això sí, de passar-nos tota la me... i tots els problemes a nosaltres.
Un milió cent mil euros, és el preu del nostre silenci. Aquests són els diners que rep Cubelles de l’ACA. Insuficients per a les actuacions que es volen portar a terme; això vol dir que es tornaran a fer pegats i les inundacions al sector marítim seran les mateixes que tenim ara. En el tema de la desembocadura del Foix tindrem més del mateix, amb al greuge que no es respectarà la Directiva Europea de la Xarxa Natura 2000. Novament alguns grups haurem de tornar a sortir fent les denúncies pertinents i que, malauradament, no donen el resultat que molts voldríem i que esperem dels seus departaments, fet que només passa quan dues institucions es posen d’acord.
Un altre punt de l’ordre del dia va ser el de l’apartat de les mocions. La primera era per reduir la pressió fiscal i aplicar l’IPC corresponent per a aquest any, fixat en 1,6%, i no el 4,15% que el govern del nostre Ajuntament portarà a terme.
Personalment, penso que amb aquesta decisió política s’està vulnerant la llei, atès que sempre s’ha d’aplicar el que marca l’1 de gener i no el que fixava el novembre anterior. Per una vegada que l’Ajuntament aplica la legalitat vigent i aprova els pressupostos abans d’acabar l’any en curs, el contribuent en surt malparat! Si els pressupostos els haguéssim aprovat com sempre, el primer trimestre de l’any en curs, ara aquest fet no tindria discussió. Espero que aquesta experiència d’ara la tinguem present en un futur.
Dintre del debat d’aquesta moció, el més sorprenent va ser la demagògia barata utilitzada pel Sr. regidor d’Hisenda, recorrent a exemples completament fora de lloc. Tothom, menys ell, va comprendre el que l’oposició li plantejava, simplement una reducció d’aquells impostos que varen patir la pujada i no pas els de la resta, que continuaven invariables. Però la dita diu que no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar, ni més cec que aquell que no hi vol veure.
Però la moció més..., més..., no sé ni quin qualificatiu aplicar-li atès que té moltes lectures polítiques, va ser la que va presentar el govern amb caràcter d’urgència proposant una comissió econòmica de treball permanent per demanar una auditoria externa. On s’és vist que un govern presenti mocions i amb caràcter d’urgència! A Cubelles sempre hem de donar la nota.
Al voltant d’aquest assumpte se’m plantegen moltes preguntes: com és que un govern amb majoria absoluta presenta una moció d’urgència d’aquest calatge? Dedueixo que en un principi el govern no tenia el suport de CiU i la pressió de presentar-la al Ple sabent que seria aprovada per la resta de grups va fer que Convergència la signés; això sí, amb una escriptura impossible de llegir. Sr. Albet, d’això se’n diu jugar fort per part dels seus companys de govern. És aquest un dels motius que ha fet plegar el regidor Sr. Besòs? Antigament, per molt menys, vostè ja hagués propiciat una moció de censura com la del 1999. Ara, però, amb el que ha quedat de l’Entesa, ja no té on anar i ha d’empassar-s’ho tot si vol estar al govern i seguir cobrant uns dines que ni es mereix, ni es guanya.
Una altra lectura plausible és que la Diputació li hagi expressat al govern que, si no es fa una auditoria externa, serà impossible quadrar els números i tancar un problema que ve de molt i molt lluny. Personalment, penso que ni amb l’auditoria es recuperarà aquells diners que des de fa anys no s’han ingressat a les arques del municipi, atès que no s’han reclamat per escrit als seus deutors. Tanmateix, si almenys podem recuperar els que la llei diu que no han prescrit, benvinguts siguin!
Personalment, l’aprovació d’aquesta auditoria suposa una petita, però no menys important, batalla guanyada després de més de quinze anys de trajectòria política. I ja en van dues. Pels que tinguin dubtes, els recordo que jo SÍ vaig votar l’any 1995 a favor de l’auditoria. I no tan sols externa, també interna. Aleshores, ja intuíem que molta gent, sobretot la clientela de l’entorn de l’Entesa, no pagava els seus impostos a canvi, està clar, dels seus vots. Per aquest motiu, ara hi ha gent que s’exclama i s’estranya que hagi que pagar tant. Evident, sobretot si alguns potser mai fins ara havien pagat res!
Suposo que les dificultats vindran ara per decidir quin grup o quines persones han de penjar-se la medalla per una auditoria que ja fa molt de temps que hauria d’estar feta, si és que finalment es fa, ja que personalment tinc els meus recels. Penso que aquí hi ha trampa.
La història només és una, però a l’hora d’explicar-la, i depenent de qui ho faci, serà d’una o altra manera. Els que hi vàrem ser des d’un bon principi, sabem que la idea d’impulsar una auditoria neix a començaments de la legislatura de 1995. Per primera vegada, l’Entesa havia perdut la majoria absoluta i, uns mesos després, va pactar amb el PP, atès que l’únic regidor del PSC es va negar a donar-li el seu vot d’investidura com a alcalde i, per tant, es va negar a pactar-hi, tot i les pressions de persones rellevants de la política de la comarca i del poble. Això, però, ja és una altra història que, de ben segur, algun dia hauré d’explicar. Llàstima que alguns ja no la podran escoltar.
J. Coch.
Cubelles, 20/02/09.
