Tots els ciutadans/es tenim dret a una justícia digna
Des de fa molt de temps, s’està reclamant millores amb tot allò que envolta la vida judicial del país. De moment, però, només s’han pronunciat els jutges.
Aquest posicionament tampoc és unànime. Sense anar més lluny, a Catalunya es troben totalment dividits, gairebé a parts iguals, malgrat que per una petita diferencia de vuit vots finalment s’anirà a la vaga, el 18 de febrer.
La part minoritària aposta per un diàleg previ, deixant les aturades per a més endavant. Aquests jutges fan una crida al seny i demanen que no es convoqui una vaga sense analitzar abans les conseqüències que pot arribar a generar. Els que són acusats de no ser prou reflexius diuen que ja n’hi ha prou, que ja n’estan tips de bones paraules i que el que volen són fets i remeis allà on es troben les principals mancances.
La motivació que m’ha portat a redactar aquest escrit és la sensació que tinc com a ciutadà que tots plegats també hauríem de sortir al carrer. Però no pas per recolzar els jutges, que aquells que ho vulguin fer estan en el seu perfecte dret, sinó per reclamar una millor justícia que la que tenim ara. Quantes persones en el transcurs de la seva vida no han tingut algun contacte amb la justícia? Penso que, qui més qui menys, alguna vegada tots hem hagut de confiar en ella. Quantes persones n’han sortit perjudicades per la llarga espera de la instrucció d’un cas?
Tenim una democràcia molt jove en el nostre país, però prou madura com perquè haguem tingut prou temps per fer-hi quelcom. En canvi, fins ara cap persona, cap col·lectiu, cap grup polític ni tan sols en campanyes electorals ha promogut un canvi profund de la justícia. Malauradament, ha hagut de succeir un fet escandalós com la mort d’una menor en bona part per un error del sistema –solucionat amb una multa d’un grapat d’euros- perquè s’hagi obert un debat públic sobre la reforma del poder judicial.
Personalment, penso que en comptes de millorar les lleis que ja tenim, hem fet encara més gros el problema proposant-ne de noves. La majoria d’aquestes, però, no es poden portar a terme per manca de recursos de tot tipus: econòmics, personal, informàtics, immobles tercermundistes, altres d’inadequats...
Cada govern de torn, segons la seva ideologia, ha impulsat les seves iniciatives legislatives: Llei de dependència, maltractaments, parelles de fet, adopció, protecció de menors, avortament, etc... Si hem fet canvis en sanitat i en ensenyament, per què no s’ha treballat amb més profunditat per millorar la burocràcia judicial?
El diumenge dia 25 de gener, Catalunya va poder veure per TV3 en quin estat es troba la nostra justícia, inclosa Vilanova. Tots vàrem poder comprovar que la seva lenta i exasperant aplicació pot tenir un delinqüent al carrer o un innocent tancat, que això, segurament, ja passa
No podem esperar més. Aprofitem la moguda dels jutges i, de pas, fem un acte de responsabilitat com a ciutadans i el dia de la vaga sortim tots el carrer per reclamar allò que és de justícia. N’estic convençut.
Jordi Coch
30-01-09.
Des de fa molt de temps, s’està reclamant millores amb tot allò que envolta la vida judicial del país. De moment, però, només s’han pronunciat els jutges.
Aquest posicionament tampoc és unànime. Sense anar més lluny, a Catalunya es troben totalment dividits, gairebé a parts iguals, malgrat que per una petita diferencia de vuit vots finalment s’anirà a la vaga, el 18 de febrer.
La part minoritària aposta per un diàleg previ, deixant les aturades per a més endavant. Aquests jutges fan una crida al seny i demanen que no es convoqui una vaga sense analitzar abans les conseqüències que pot arribar a generar. Els que són acusats de no ser prou reflexius diuen que ja n’hi ha prou, que ja n’estan tips de bones paraules i que el que volen són fets i remeis allà on es troben les principals mancances.
La motivació que m’ha portat a redactar aquest escrit és la sensació que tinc com a ciutadà que tots plegats també hauríem de sortir al carrer. Però no pas per recolzar els jutges, que aquells que ho vulguin fer estan en el seu perfecte dret, sinó per reclamar una millor justícia que la que tenim ara. Quantes persones en el transcurs de la seva vida no han tingut algun contacte amb la justícia? Penso que, qui més qui menys, alguna vegada tots hem hagut de confiar en ella. Quantes persones n’han sortit perjudicades per la llarga espera de la instrucció d’un cas?
Tenim una democràcia molt jove en el nostre país, però prou madura com perquè haguem tingut prou temps per fer-hi quelcom. En canvi, fins ara cap persona, cap col·lectiu, cap grup polític ni tan sols en campanyes electorals ha promogut un canvi profund de la justícia. Malauradament, ha hagut de succeir un fet escandalós com la mort d’una menor en bona part per un error del sistema –solucionat amb una multa d’un grapat d’euros- perquè s’hagi obert un debat públic sobre la reforma del poder judicial.
Personalment, penso que en comptes de millorar les lleis que ja tenim, hem fet encara més gros el problema proposant-ne de noves. La majoria d’aquestes, però, no es poden portar a terme per manca de recursos de tot tipus: econòmics, personal, informàtics, immobles tercermundistes, altres d’inadequats...
Cada govern de torn, segons la seva ideologia, ha impulsat les seves iniciatives legislatives: Llei de dependència, maltractaments, parelles de fet, adopció, protecció de menors, avortament, etc... Si hem fet canvis en sanitat i en ensenyament, per què no s’ha treballat amb més profunditat per millorar la burocràcia judicial?
El diumenge dia 25 de gener, Catalunya va poder veure per TV3 en quin estat es troba la nostra justícia, inclosa Vilanova. Tots vàrem poder comprovar que la seva lenta i exasperant aplicació pot tenir un delinqüent al carrer o un innocent tancat, que això, segurament, ja passa
No podem esperar més. Aprofitem la moguda dels jutges i, de pas, fem un acte de responsabilitat com a ciutadans i el dia de la vaga sortim tots el carrer per reclamar allò que és de justícia. N’estic convençut.
Jordi Coch
30-01-09.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada