Una de les tasques de qualsevol persona que ha triat voluntàriament fer política és prendre decisions, ja sigui al govern o a l’oposició. Mesures que a curt i llarg termini afecten de manera directa o indirecta els ciutadans/es del barri, municipi, comarca i/o autonomia.
Som conscients de la dificultat que tota decisió presa satisfaci el conjunt dels ciutadans/es per igual, tot i que tenim l’obligació, almenys, d’evitar els greuges comparatius. A més, també és necessari que aquestes decisions no enfronti sectors, com tampoc ha de crear ciutadans/es de primera i ciutadans/es de segona.
Aquesta manera de fer política, més pròpia d’èpoques passades, encara avui, però, perdura. Molt sovint es prenen decisions que generen un sentiment de discriminació social i sectorial entre ciutadans/es, malgrat que alguns venim treballant perquè tot el municipi sigui un sol poble o, si es prefereix, un municipi amb diferents barris connectats entre sí.
En les partides anunciades per al pressupost del 2009, es varen presentar una sèrie d’inversions per sectors en què es preveia que els projectes fossin coberts mitjançant contribucions especials, és a dir, a càrrec dels ciutadans/es propietaris de béns i immobles de la zona. Estem parlant del clavegueram del sector marítim i l’adequació del casc antic.
Fa uns anys, el govern de torn va proposar que la renovació de l’enllumenat públic de Mas Trader es fes aplicant, precisament, contribucions especials. Aquesta voluntat política del govern va fer posar en peu de guerra un grup de l’oposició que va arribar a penjar pancartes en defensa dels interessos socials i econòmics dels ciutadans/es d’aquell sector.
Aquesta defensa va comportar, de retruc, que es denunciés la manca d’inversió en el manteniment de l’enllumenat públic d’aquell sector. Si mai es va destinar cap partida des que es va procedir a la seva recepció com a urbanització, per què, doncs, el govern va prendre aquesta decisió tan dràstica? Per què no es varen buscar altres fons de finançament? Per què es va prendre la decisió més fàcil i menys lògica per al ciutadà/na? Les mateixes preguntes cal plantejar-se-les a tomb del sector marítim i el casc antic.
Si entenem que la Llei preveu que una part dels impostos dels ciutadans/es ha d’anar destinada al manteniment dels propis serveis, per què no es va retornar ni un cèntim als veïns de Mas Trader al llarg de tots aquests anys?
Personalment, em satisfà força que el 50% de la partida assignada a Cubelles provinent del Fons Estatal per Inversió Local es destini a acabar amb la deixadesa -denunciada políticament i socialment fa molts i molts anys- que ha patit l’enllumenat públic de Mas Trader. Aquesta petita batalla guanyada suposa un reconeixement a la feina ben feta. Veïns i oposició varem fer veure a un govern tossut que, pel sol fet de tenir majoria de vots en un ple, no es pot aplicar contribucions especials allà on no toca, sobretot si existeix el perill de generar una nova classe de ciutadans/es de segona.
Jordi Coch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada