Cubelles 2020

Aquest és el títol dels cartells anunciadors de tots els actes que el nostre Ajuntament està organitzant de cara a la revisió del POUM (Pla de Ordenació Urbanístic Municipal), facilitant així una participació ciutadana real, tal com marca la Llei.

I dic com marca la Llei perquè, coneixedor com sóc del tarannà de la majoria de les persones que conformen el govern tripartit de PSC, CiU i ERC, puc assegurar que no són massa partidaris de donar oportunitats a les persones que vivim a Cubelles d’opinar sobre el futur del nostre poble; ans el contrari, tal com s’ha pogut copsar a les audiències públiques convocades fins ara.

Tots hem pogut comprovar com el govern anuncia una audiència pública per explicar, únicament, aquells acords aprovats prèviament pel tripartit de Cubelles en les seves comissions de govern. Parlem, per tant, d’exposar fets consumats i no d’una audiència pública, que més aviat seria una altra cosa.

Però, cubellencs, no ens podem pas queixar, ja que als dos Plans Generals que precedeixen l’actual no es va fer ni això. Potser perquè no ho marcava la Llei?

La meva crítica severa va adreçada als governs, sobretot els municipals, que són els que més conec. Tot just quan celebrem els 30 anys d’ajuntaments democràtics, hem hagut de fer una Llei per obligar els nostres mandataris de torn a deixar participar el poble de les seves decisions. O dit d’una altra manera, hem hagut de recórrer a una Llei per tal que el poble pugui ser escoltat. Aleshores, on és la democràcia? On són les voluntats polítiques? Des d’aquesta premissa, malauradament la democràcia, tal com l’entenem la majoria dels ciutadans, és molt dubtosa.

Però bé, ja tenim llei, ja tenim participació ciutadana i ja podem ser escoltats. A mi, però, automàticament em vénen moltes preguntes al cap, i més després d’aguantar per educació les paraules del Sr. Joan Albet al final de l’acte al cinema Mediterrani. Abans voldria expressar-li el meu profund malestar: m’ha fet enfadar molt, ens ha fet enfadar molt a tots i només li puc dir molt clarament que no ens ratlli més!

Per tant, si vostè està al govern i ha de desplegar aquest POUM, respectarà el Pla que quedi plasmat o passarà el que ha passat fins ara, que s’ha fet i desfet a voluntat de dues parts segons interessa? Faig referència a la modificació dels terrenys d’equipaments comercials a la zona edificable del darrere del Restaurant de Mas Trader. Això va costar una moció de censura el 1999 per part de CiU, quan formava part del govern amb ICV i PSC. A més, on hi havia les pistes de tennis, avui hi tenim torres; on hi havia un mini golf, avui no hi ha res...

També hi ha un altre exemple que tots recordarem amb molta tristesa. Em refereixo a la desaparició d’un famós hotel reconegut amb estrelles Michelin, de nom Llicorella, a l’entrada del poble. Preciós, espectacular, amb uns jardins impressionants... Durant el boom de l’especulació es va permetre que, de zona d’equipaments, passés a zona edificable. Què va fer vostè, Sr. Albet, des dels diversos governs on ha estat? Jo li diré: ajudar el seu amic i company de partit, propietari de l’Hotel Llicorella, a portar a terme la proposta. Quina proposta? La de modificació dels usos dels terrenys. Proves? Les actes dels Plens.

Penso que la intervenció final del primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Cubelles durant la presentació de Pla de comunicació al cinema Mediterrani és insultant, vergonyosa, falsa i distorsionadora de la realitat. Una cosa és el que diu i, una altra molt diferent, el que es fa. Sort que el coneixem. Tot i així, vostè hauria de ser més formal, sobretot quan diu que no vol que Cubelles sigui una ciutat dormitori. Què ha fet vostè perquè Cubelles sigui d’una altra manera? Res, no ha fet res. Ans el contrari, ha deixat fer i ha ajudat a fer el poble dormitori que avui vostè mateix denuncia. Ha! I, si us plau, canviï el discurs perquè ja ningú no se’l creu, només vostè.

Sr. Albet, tampoc pot anunciar amb el to que ho ha fet la inauguració del pont del Riu Foix. No pot dir que el nostre Ajuntament ha fet un gran esforç amb aquesta obra, a no ser que aquesta sigui la manera d’agrair a la resta del govern l’acceptació de les seves exigències.

El poble ha de saber que no un, sinó tres ponts són els que havia de pagar la junta que va urbanitzar aquell sector, inclòs al Pla General encara avui vigent. Però vostè i alguns politics més com a propietaris del sector ja els hi va anar bé que es deixés passar el temps. Ara, aquells ponts que havia d’assumir aquella junta, els ha hagut de pagar el poble.

Personalment, li demano que no faci aquests discursos amb una verborrea insultant per als que tenim educació i que, proclames com aquestes, només corresponen a una persona que es creu les seves pròpies mentides. Li anuncio per endavant que, pel que a mi respecta, si segueix per aquest camí, serà molt difícil arribar a un consens polític. Li avanço que no penso repetir el que vaig haver de fer el dia de l’acte informatiu: marxar juntament a totes aquelles persones coneixedores de Cubelles i de la Història especulativa dels últims quinze anys, de la qual vostè ocupa un paper cabdal atès que hi ha contribuït de manera decisiva.

Juny 2009.

L’equador de la legislatura.

Ja han passat dos anys de les últimes eleccions municipals, el que vol dir que ens trobem al bell mig de l’equador d’aquesta legislatura 2007-2011.

Aquest article vol ser un testimoni d’aquests dos anys que portem. Malgrat que, personalment, penso que ha estat una meitat de legislatura molt tranquil·la -potser asta massa -sobretot si la comparem amb els mandats anteriors-, això no treu que no puguem treure conclusions del que està sent i del que podria haver estat.

Abans d’entrar a anomenar les decisions que s’han aprovat per ple amb els vots de l’oposició, penso que és de justícia reconèixer que, en alguns aspectes, hem avançat i s’han fet realitat propostes que estan incloses en els programes dels grups a l’oposició des de ja fa uns quants anys. Penso, doncs, que, encara que tard, s’han pres decisions importants, tot i que algunes d’elles encara estan lluny de ser materialitzades. Altres, per contra, estan en un procés de millora i, de la resta, no saben com acabaran.

Personalment penso que hi ha dues decisions destacables en aquests dos anys que s’han aprovat per Ple en benefici del poble de Cubelles.

La primera és la realització d’una auditoria de l’estat econòmic en què es troba l’Ajuntament i la segona, que sigui la Diputació qui garanteixi la recaptació dels impostos del nostre municipi. Aquestes dues decisions s’han aconseguit després de deu anys de proposar-ho.

Sobre la primera mesura, personalment, tinc les meves reserves sobre com s’acabarà el tema.

Perquè cap lector tingui dubtes del que penso, exposaré diverses possibilitats. Primerament, crec que no es tancarà per unanimitat. Serà, per tant, un tancament en fals que no beneficiarà gens el futur polític del poble. No sabrem mai quina quantitat de diners ha deixat d’entrar a les arques del nostre Ajuntament com a conseqüència d’una nefasta gestió contributiva, de vegades volguda.

Pel que fa al pas de la recaptació a la Diputació, sens dubte és una bona decisió però està lligada a l’auditoria, atès que, si es vol fer correctament, no pot existir una sense l’altra.

Malgrat aquestes millores, els cubellencs no sabrem mai quins han estat aquells contribuents que, fins fa poc, no han ingressat a les arques els seus impostos pel simple fet que mai se’ls ha passat a cobrar el rebut. No sabrem mai, tampoc, quina és la quantitat deixada d’ingressar durant molts exercicis per algunes determinades persones del nostre municipi en concepte de l’Impost d’Activitats Econòmiques, altrament conegut com a IAE. Voluntat política del mandatari de torn? Doncs sí.

La Llei deixa molt clar que només es poden reclamar aquelles quantitats que no han prescrit, i només en dos casos molt determinats. El primer és aquell que es pot reclamar dintre del deute dels quatre anys consecutius i que, per tant, no han prescrit. L’altre és aquell que, tot i passats els quatre anys, prèviament s’ha reclamat al deutor per escrit. La pregunta inevitable és: quants deutes s’han reclamat per escrit si a alguns privilegiats no se’ls portava el paper al cobrament? Són afirmacions de la pròpia ex empresa recaptatòria.

Cal remarcar que el panorama polític actual ha ajudat molt perquè actualment es portin a ple propostes que han estat negades durant tres legislatures. Per una part, els independents de l’Entesa per Cubelles-FIC, amb un únic regidor, no tenen poder de decisió. De l’altra, CiU no té marge de maniobra per presentar una moció de censura amb cap dels grups de l’oposició, però, en canvi, els seus socis de govern sí que podrien esmenar alguns dels desacords aplicant-l’hi la mateixa formula que els hi va aplicar l’Entesa per Cubelles a ells, és a dir, expulsant-los del govern.

La pregunta del milió és: expulsaran PSC i ERC el grup de CiU del govern? Personalment, crec que aquest soci al govern avui no aporta res més que dubtes, tant en la població com als que exercim honestament la política.

Cubelles 19/05/09.