Agraïments per al 2009.
Per correspondre els comentaristes dels articles del meu bloc, crec que el primer que toca és desitjar-vos a tots i totes que hagueu passat un bon Nadal i que tingueu un feliç any nou.
Dit això, comentar-vos que personalment estic moderadament satisfet per la resposta que ha obtingut el meu bloc. Aquest espai de la xarxa em permet expressar-me de forma directa i amb total llibertat, tal com nombrosos companys i amics feia temps que em reclamaven.
Veig de bon grat el nerviosisme que estan causant els articles que publico. Per les reaccions dels navegants, cal dir que alguns d’ells mostren un desconeixement total de la realitat. Això sí, almenys els hi serveix per deixar anar la bilis que acumulen, la qual cosa és positiva, malgrat que això no els hi doni dret d’arribar gairebé a l’insult.
De tant en tant espurnegen comentaris intentant desacreditar la meva professió, volent ridiculitzar una tasca democràtica com la de ser regidor del meu poble... Això sí, emparats en l’anonimat de noms estrambòtics i/o, simplement, deixant els seus escrits sense signar.
Pel que denoto dels comentaris, la majoria d’aquests navegants són persones que em coneixen bé i els fot que una persona sense ambició política com jo vagi guanyant petites batalles per poder acabar guanyant la guerra. Sóc conscient que això té un cost personal, econòmic, professional i familiar, i que molt poca gent ho agraeix; més aviat tot el contrari, en política el que es mou i no vol sortir a la foto, és enfonsat i trepitjat pels seus propis companys de viatge, tal com ja ha passat al llarg d’aquets setze anys. Molts d’ells han intentat arrossegar-me cap a un altre precipici, sense aconseguir-ho aleshores, ni ara tampoc.
No pretenc donar resposta a tots ells, sinó a tots aquells que s’identifiquin amb el seu correu, tal com ja he fet amb algunes persones. Malauradament, de moment, han estat molt poques, tot i que ha estat molt enriquidor atès que m’ha permès documentar més profundament arguments i aclarir així els seus dubtes. La realitat, però, és que la majoria de la gent prefereix amagar-se, i jo vaig de cara.
Dit això, faig saber per a qui l’interessi, que continuaré donant la meva opinió sobre tot allò que cregui oportú, ja sigui per escrit, de paraula... I puc avançar que aquest 2010 promet, atès que ens trobem a la recta final d’una legislatura i que molts es comencen a posicionar per afrontar els comicis electorals corresponents: Parlament de Catalunya, municipals i generals.
En aquest sentit, crec que el més convenient per al primer article d’opinió d’aquest 2010 serà elaborar un anàlisis polític de com veig el futur polític dels diferents grups de Cubelles que hi ha representats i d’aquells nous que pensen presentar-se.
Avançaré que no sóc analista, però que al llarg del temps he redactat alguns informes interns a més d’un any vista d’unes eleccions municipals i que sovint el resultat final ha estat calcat. Aquest cop serà públic i, per tant, serà interessant analitzar les reaccions.
Gràcies i salut.
J. Coch
Per correspondre els comentaristes dels articles del meu bloc, crec que el primer que toca és desitjar-vos a tots i totes que hagueu passat un bon Nadal i que tingueu un feliç any nou.
Dit això, comentar-vos que personalment estic moderadament satisfet per la resposta que ha obtingut el meu bloc. Aquest espai de la xarxa em permet expressar-me de forma directa i amb total llibertat, tal com nombrosos companys i amics feia temps que em reclamaven.
Veig de bon grat el nerviosisme que estan causant els articles que publico. Per les reaccions dels navegants, cal dir que alguns d’ells mostren un desconeixement total de la realitat. Això sí, almenys els hi serveix per deixar anar la bilis que acumulen, la qual cosa és positiva, malgrat que això no els hi doni dret d’arribar gairebé a l’insult.
De tant en tant espurnegen comentaris intentant desacreditar la meva professió, volent ridiculitzar una tasca democràtica com la de ser regidor del meu poble... Això sí, emparats en l’anonimat de noms estrambòtics i/o, simplement, deixant els seus escrits sense signar.
Pel que denoto dels comentaris, la majoria d’aquests navegants són persones que em coneixen bé i els fot que una persona sense ambició política com jo vagi guanyant petites batalles per poder acabar guanyant la guerra. Sóc conscient que això té un cost personal, econòmic, professional i familiar, i que molt poca gent ho agraeix; més aviat tot el contrari, en política el que es mou i no vol sortir a la foto, és enfonsat i trepitjat pels seus propis companys de viatge, tal com ja ha passat al llarg d’aquets setze anys. Molts d’ells han intentat arrossegar-me cap a un altre precipici, sense aconseguir-ho aleshores, ni ara tampoc.
No pretenc donar resposta a tots ells, sinó a tots aquells que s’identifiquin amb el seu correu, tal com ja he fet amb algunes persones. Malauradament, de moment, han estat molt poques, tot i que ha estat molt enriquidor atès que m’ha permès documentar més profundament arguments i aclarir així els seus dubtes. La realitat, però, és que la majoria de la gent prefereix amagar-se, i jo vaig de cara.
Dit això, faig saber per a qui l’interessi, que continuaré donant la meva opinió sobre tot allò que cregui oportú, ja sigui per escrit, de paraula... I puc avançar que aquest 2010 promet, atès que ens trobem a la recta final d’una legislatura i que molts es comencen a posicionar per afrontar els comicis electorals corresponents: Parlament de Catalunya, municipals i generals.
En aquest sentit, crec que el més convenient per al primer article d’opinió d’aquest 2010 serà elaborar un anàlisis polític de com veig el futur polític dels diferents grups de Cubelles que hi ha representats i d’aquells nous que pensen presentar-se.
Avançaré que no sóc analista, però que al llarg del temps he redactat alguns informes interns a més d’un any vista d’unes eleccions municipals i que sovint el resultat final ha estat calcat. Aquest cop serà públic i, per tant, serà interessant analitzar les reaccions.
Gràcies i salut.
J. Coch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada