Carta oberta a Mònica Miquel, cap de llista d’ICV a Cubelles

Benvolguda Mònica,

No puc més que fer públic una petita part de tot allò que penso envers la teva manera de fer política. Sé que et sonarà a cançó enfadosa o, si més no, faràs com aquell que sent ploure. La raó, però, de fer-ho públicament ve de quan vaig descobrir que tot el que s’havia de dir del grup d’ICV a Cubelles havia de fer-se davant de testimonis. És per això que aquest escrit que ara es fa públic té més sentit si cal; el poble n’és testimoni.

Sé que els teus incondicionals diran que no en facis cas atès que, segons tu, com a regidor, actualment sóc un trànsfuga d’ICV. Però jo sóc com sóc. Sempre he estat honest amb ICV i amb tu, i el fet és que em preocupa i em sap molt de greu que després de la feina que vàrem fer molta gent durant la legislatura 2003-2007, aquest grup torni a caure un altre cop en un error tan monumental com el que vas cometre tu cinc mesos abans de les eleccions del 2007. La teva irreflexiva actuació va provocar que els dos grups majoritaris tornessin a fer front comú i ens deixessin a l’oposició. No a ICV, sinó a tu, la Mònica, que era qui realment volien fora del govern. I tu, només tu, vas ser la culpable amenaçant una vegada més, gratuïtament com sempre, a tots els regidors que eren a la sala de Plens dient que si aprovaven l’anomenat projecte dels Russos “respondrien amb el seu patrimoni davant de la justícia”. Amenaça, per cert, que després no vas complir. De què va servir, doncs?

He mirat els talls de vídeo del teu discurs de presentació en el sopar que vas fer al poliesportiu, i el que vaig sentir i després llegir és el mateix que ja es va dir quatre anys enrere: si ICV no treu majoria absoluta ens tornaran a deixar a l’oposició.

Tu saps sobradament que treure majoria absoluta no és possible. L’únic que fas en dir això és cobrir-te un altre cop les esquenes per si tornessis a quedar-te a l’oposició i poder exclamar als teus incondicionals i votants d’ICV de Cubelles que la culpa és dels demés i que tots estan en contra d’aquest partit. I no és cert que la gent estigui en contra d’ICV. La realitat és que les persones que representen la resta de formacions a Cubelles estan en contra teva i tu no fas res per evitar-ho. Ans el contrari, treballes perquè la Mònica torni a ser a l’oposició i, això sí, poder tornar a viure quatre anys més de la política a Vilanova en el Consell Comarcal del Garraf. Gràcies als vots dels cubellencs, per descomptat.

Dic que t’estàs treballant una altra vegada que ICV es quedi a l’oposició perquè tinc notícies que en algunes reunions on assisteixes tu sola en representació del partit tornes a prendre postures poc pacífiques i utilitzes l’amenaça per allunyar els teus contrincants polítics d’un possible pacte de govern. Però el pitjor de tot plegat és que a qui realment deixen a l’oposició és a tot el grup d’ICV i les persones que et fan costat i posen la cara per tu, a banda, lògicament, dels votants que han confiat en aquest grup, igual que fa quatre anys.

No vas bé, Mònica, no ets del tot honesta amb la teva gent. Has de pensar més com a grup i no actuar i treballar per portar l’aigua al teu propi molí i moldre només el teu blat. Has de ser molt més generosa amb aquells que ja hi estan d’acord a seguir el mateix joc que vols tu i no enganyar-los, perquè si no, et passarà com al Montilla, que fins i tot el Sr. Sixte Moral li ha demanat la seva dimissió. Qui sap si a tu te la demanarà el teu president local! La comarcal segur que no ho farà atès que tu mateixa ets la presidenta de la Comissió de Política Comarcal.

El que no sé del cert és el perquè d’aquest posicionament tan maquiavèl·lic. Després del que he viscut personalment he arribat a la conclusió que, o bé entrar a l’Ajuntament de Cubelles amb coalició amb un altre partit et fa pànic, o bé tens una mancança enorme per arribar a acords.

En el vídeo de la teva presentació en aquell sopar també m’hi vaig veure reflectit. El que no entenc és el sentit de les meves imatges com a regidor d’ICV entrant a l’Ajuntament. No serà que vols confondre la gent? Espero que la meva presència no et perjudiqui políticament, si no, encara diràs que jo tinc la culpa en cas que no guanyis les eleccions del 22 de maig.

Bé, Mònica, espero que el que tantes vegades t’he retret en privat ara et faci reaccionar d’una altra manera en fer-ho públic. I espero que això t’esperoni, encara que només sigui per portar-me la contrària, i siguis capaç d’arribar a acords amb aquells grups que cregueu oportú per tal de formar un govern estable a Cubelles. Això seria el millor que li podria passar a ICV de Cubelles. Els votants t’ho agrairan i jo també ho faré, públicament. I si això passa, també tens possibilitats d’anar al Consell Comarcal. El que ja no tinc tan clar és que sigui amb les mateixes condicions que tens ara. Sort i al toro. Tu pots.

Atentament
J. Coch.

Ha començat el compte enrere

Quan a molts municipis encara no es parlava d’eleccions municipals, a Cubelles alguns ja feia dies que havien començat la campanya per als comicis del 22 de maig.

El primer grup polític en donar el tret de sortida ja fa set mesos va ser ICV. La seva cap de llista serà la persona que sobradament tots coneixem, la dama de ferro Mònica Miquel, qui ja porta davant d’aquesta formació quatre legislatures. Aquesta que iniciarem d’aquí a tres mesos serà la cinquena, tot plegat vint anys lluitant per governar; esperem que aquesta sigui la bona.

Durant el mes de gener també ha estat notícia l’Entesa per Cubelles-FIC, que es resisteix a desaparèixer del mapa polític de Cubelles. No sé si aquesta vegada ho aconseguirà.

El que de moment ha estat una novetat -per mi desitjada- és l’enrenou viscut amb el carismàtic, incombustible, problemàtic i polèmic cap de llista de CiU, Joan Albet. El fet és que, segons sembla, la direcció del propi partit no el volia al capdavant de les properes municipals i ha buscat una persona de consens en la figura de Rosa Fonoll. Felicitats.

Aquesta decisió facilita que Cubelles pugui aconseguir l’anhelada estabilitat política després dels comicis del 22 de maig, atès que s’obre la possibilitat d’establir un govern de dues formacions en compte del multipartidisme fallit dels últims temps.

La majoria de la gent de Cubelles sap que els problemes polítics són exclusivament personals entre els caps de llista, no responen a desavinences ideològiques ni de partits. Aquestes persones vénen d’una trajectòria política enfrontada i massa coneguda. És per això que molts apostàvem per un canvi de cares en alguns cartells electorals, principalment a ICV i CiU. Almenys, un dels dos ha estat possible.

En articles passats ja em vaig mullar fent pública una travessa dels regidors que cada formació obtindrà. El que no puc dir, però, és quins seran aquells partits que tindran més possibilitats i que ja treballen per arribar a acords estables de govern. Això correspon a les persones i/o partits que tenen vocació de govern i no a aquells que treballen per continuar a l’oposició. Avui puc afirmar que la història es repeteix i que hi ha persones d’un determinat grup que prefereixen soscavar els fonaments d’una política de futur constructiva i des d’avui aposten per continuar dinamitant un futur estable per a Cubelles.

Estic convençut que en aquestes eleccions serà el PSC qui tindrà l’obligació de cridar a govern. Haurien de canviar molt les coses perquè tornés a ser ICV. I encara que canviïn, no es pot fer en dos mesos el que no s’ha fet en quatre anys. Ho sento companys.

Per què dic això? Doncs perquè el que passi dintre de les tres formacions serà el que determinarà els possibles pactes. Per exemple, la divisió interna que ha patit CiU provocarà una fuita de vots importants. De la seva banda, el treball inexistent d’ICV durant aquesta legislatura, amb l’afegit de la comoditat de governar al Consell Comarcal deixant Cubelles de banda, no li permetrà repetir ni els vots ni els regidors de la passada legislatura. No es guanyen unes eleccions només amb l’eufòria dels últims tres mesos; hi ha d’haver un treball constant de quatre anys. I això no ho dic jo sol, és el que m’asseguren molts d’aquells que en les passades eleccions ens varen votar.

Fent aquesta lectura, resulta fàcil deduir que una de les tres forces que varen treure quatre regidors en les passades eleccions sumarà el que les altres dues restin. Sé que aquest criteri em costarà la lapidació de moltes persones, principalment dels meus excompanys d’ICV, però, com sempre, ja sabeu que jo tan sols expresso el que avui es palpa pel carrer.

No tot és fosc ni desolador en el nostre poble. Hi ha moltes coses bones i amb un futur excel·lent, però n’hi ha una que vull destacar per sobre de la resta i que, de ben segur, farà que Cubelles bati rècords i posi contentes totes les feministes. De les sis formacions que possiblement es presentaran a les eleccions municipals del 22 de maig a Cubelles, cinc tindran com a cap de llista dones. L’única incògnita és ERC, que encara no ha fet públic qui serà el seu líder però que algunes veus internes ja avancen que també serà una dona. En quants municipis més de Catalunya passarà el mateix? Espero que el seny d’aquestes dones prevalgui per sobre dels personalismes i que, qui surti guanyant d’una vegada per totes, sigui Cubelles.

Cubelles, febrer del 2011
J.Coch.