Quan a molts municipis encara no es parlava d’eleccions municipals, a Cubelles alguns ja feia dies que havien començat la campanya per als comicis del 22 de maig.
El primer grup polític en donar el tret de sortida ja fa set mesos va ser ICV. La seva cap de llista serà la persona que sobradament tots coneixem, la dama de ferro Mònica Miquel, qui ja porta davant d’aquesta formació quatre legislatures. Aquesta que iniciarem d’aquí a tres mesos serà la cinquena, tot plegat vint anys lluitant per governar; esperem que aquesta sigui la bona.
Durant el mes de gener també ha estat notícia l’Entesa per Cubelles-FIC, que es resisteix a desaparèixer del mapa polític de Cubelles. No sé si aquesta vegada ho aconseguirà.
El que de moment ha estat una novetat -per mi desitjada- és l’enrenou viscut amb el carismàtic, incombustible, problemàtic i polèmic cap de llista de CiU, Joan Albet. El fet és que, segons sembla, la direcció del propi partit no el volia al capdavant de les properes municipals i ha buscat una persona de consens en la figura de Rosa Fonoll. Felicitats.
Aquesta decisió facilita que Cubelles pugui aconseguir l’anhelada estabilitat política després dels comicis del 22 de maig, atès que s’obre la possibilitat d’establir un govern de dues formacions en compte del multipartidisme fallit dels últims temps.
La majoria de la gent de Cubelles sap que els problemes polítics són exclusivament personals entre els caps de llista, no responen a desavinences ideològiques ni de partits. Aquestes persones vénen d’una trajectòria política enfrontada i massa coneguda. És per això que molts apostàvem per un canvi de cares en alguns cartells electorals, principalment a ICV i CiU. Almenys, un dels dos ha estat possible.
En articles passats ja em vaig mullar fent pública una travessa dels regidors que cada formació obtindrà. El que no puc dir, però, és quins seran aquells partits que tindran més possibilitats i que ja treballen per arribar a acords estables de govern. Això correspon a les persones i/o partits que tenen vocació de govern i no a aquells que treballen per continuar a l’oposició. Avui puc afirmar que la història es repeteix i que hi ha persones d’un determinat grup que prefereixen soscavar els fonaments d’una política de futur constructiva i des d’avui aposten per continuar dinamitant un futur estable per a Cubelles.
Estic convençut que en aquestes eleccions serà el PSC qui tindrà l’obligació de cridar a govern. Haurien de canviar molt les coses perquè tornés a ser ICV. I encara que canviïn, no es pot fer en dos mesos el que no s’ha fet en quatre anys. Ho sento companys.
Per què dic això? Doncs perquè el que passi dintre de les tres formacions serà el que determinarà els possibles pactes. Per exemple, la divisió interna que ha patit CiU provocarà una fuita de vots importants. De la seva banda, el treball inexistent d’ICV durant aquesta legislatura, amb l’afegit de la comoditat de governar al Consell Comarcal deixant Cubelles de banda, no li permetrà repetir ni els vots ni els regidors de la passada legislatura. No es guanyen unes eleccions només amb l’eufòria dels últims tres mesos; hi ha d’haver un treball constant de quatre anys. I això no ho dic jo sol, és el que m’asseguren molts d’aquells que en les passades eleccions ens varen votar.
Fent aquesta lectura, resulta fàcil deduir que una de les tres forces que varen treure quatre regidors en les passades eleccions sumarà el que les altres dues restin. Sé que aquest criteri em costarà la lapidació de moltes persones, principalment dels meus excompanys d’ICV, però, com sempre, ja sabeu que jo tan sols expresso el que avui es palpa pel carrer.
No tot és fosc ni desolador en el nostre poble. Hi ha moltes coses bones i amb un futur excel·lent, però n’hi ha una que vull destacar per sobre de la resta i que, de ben segur, farà que Cubelles bati rècords i posi contentes totes les feministes. De les sis formacions que possiblement es presentaran a les eleccions municipals del 22 de maig a Cubelles, cinc tindran com a cap de llista dones. L’única incògnita és ERC, que encara no ha fet públic qui serà el seu líder però que algunes veus internes ja avancen que també serà una dona. En quants municipis més de Catalunya passarà el mateix? Espero que el seny d’aquestes dones prevalgui per sobre dels personalismes i que, qui surti guanyant d’una vegada per totes, sigui Cubelles.
Cubelles, febrer del 2011
J.Coch.
El primer grup polític en donar el tret de sortida ja fa set mesos va ser ICV. La seva cap de llista serà la persona que sobradament tots coneixem, la dama de ferro Mònica Miquel, qui ja porta davant d’aquesta formació quatre legislatures. Aquesta que iniciarem d’aquí a tres mesos serà la cinquena, tot plegat vint anys lluitant per governar; esperem que aquesta sigui la bona.
Durant el mes de gener també ha estat notícia l’Entesa per Cubelles-FIC, que es resisteix a desaparèixer del mapa polític de Cubelles. No sé si aquesta vegada ho aconseguirà.
El que de moment ha estat una novetat -per mi desitjada- és l’enrenou viscut amb el carismàtic, incombustible, problemàtic i polèmic cap de llista de CiU, Joan Albet. El fet és que, segons sembla, la direcció del propi partit no el volia al capdavant de les properes municipals i ha buscat una persona de consens en la figura de Rosa Fonoll. Felicitats.
Aquesta decisió facilita que Cubelles pugui aconseguir l’anhelada estabilitat política després dels comicis del 22 de maig, atès que s’obre la possibilitat d’establir un govern de dues formacions en compte del multipartidisme fallit dels últims temps.
La majoria de la gent de Cubelles sap que els problemes polítics són exclusivament personals entre els caps de llista, no responen a desavinences ideològiques ni de partits. Aquestes persones vénen d’una trajectòria política enfrontada i massa coneguda. És per això que molts apostàvem per un canvi de cares en alguns cartells electorals, principalment a ICV i CiU. Almenys, un dels dos ha estat possible.
En articles passats ja em vaig mullar fent pública una travessa dels regidors que cada formació obtindrà. El que no puc dir, però, és quins seran aquells partits que tindran més possibilitats i que ja treballen per arribar a acords estables de govern. Això correspon a les persones i/o partits que tenen vocació de govern i no a aquells que treballen per continuar a l’oposició. Avui puc afirmar que la història es repeteix i que hi ha persones d’un determinat grup que prefereixen soscavar els fonaments d’una política de futur constructiva i des d’avui aposten per continuar dinamitant un futur estable per a Cubelles.
Estic convençut que en aquestes eleccions serà el PSC qui tindrà l’obligació de cridar a govern. Haurien de canviar molt les coses perquè tornés a ser ICV. I encara que canviïn, no es pot fer en dos mesos el que no s’ha fet en quatre anys. Ho sento companys.
Per què dic això? Doncs perquè el que passi dintre de les tres formacions serà el que determinarà els possibles pactes. Per exemple, la divisió interna que ha patit CiU provocarà una fuita de vots importants. De la seva banda, el treball inexistent d’ICV durant aquesta legislatura, amb l’afegit de la comoditat de governar al Consell Comarcal deixant Cubelles de banda, no li permetrà repetir ni els vots ni els regidors de la passada legislatura. No es guanyen unes eleccions només amb l’eufòria dels últims tres mesos; hi ha d’haver un treball constant de quatre anys. I això no ho dic jo sol, és el que m’asseguren molts d’aquells que en les passades eleccions ens varen votar.
Fent aquesta lectura, resulta fàcil deduir que una de les tres forces que varen treure quatre regidors en les passades eleccions sumarà el que les altres dues restin. Sé que aquest criteri em costarà la lapidació de moltes persones, principalment dels meus excompanys d’ICV, però, com sempre, ja sabeu que jo tan sols expresso el que avui es palpa pel carrer.
No tot és fosc ni desolador en el nostre poble. Hi ha moltes coses bones i amb un futur excel·lent, però n’hi ha una que vull destacar per sobre de la resta i que, de ben segur, farà que Cubelles bati rècords i posi contentes totes les feministes. De les sis formacions que possiblement es presentaran a les eleccions municipals del 22 de maig a Cubelles, cinc tindran com a cap de llista dones. L’única incògnita és ERC, que encara no ha fet públic qui serà el seu líder però que algunes veus internes ja avancen que també serà una dona. En quants municipis més de Catalunya passarà el mateix? Espero que el seny d’aquestes dones prevalgui per sobre dels personalismes i que, qui surti guanyant d’una vegada per totes, sigui Cubelles.
Cubelles, febrer del 2011
J.Coch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada