Prescripcions estudiades.

És legal buscar les prescripcions de delictes?

Que tothom te la percepció que la justícia actua en diferent vara de medi, això avui es una evidencia. Que molts saben que la justícia te diferents ritmes de actuació, esta provat que si, per que així ho han viscut i ho estan vivint moltes de les persones que no esperaven que per tan poca cosa avui estan mancats de llibertat.

Com se’ns pot demanar els ciutadans d’aquest país que creiem hem la justícia?. Com pot ser que persones que han jurat fer justícia, la facin servi per buscar els mecanismes per alentir-la de tal manera per aconseguir que els delictes flagrants que han comes algunes persones prescriguin!. Aquí hi ha alguna cosa que no funciona!, o put ser si que funciona ates que per moltes persones aquesta és la cuirassa per si de cas. No ni ha prou de ser aforat.

Tot el país esta parlant de crisis, hi no ens manca raó, els polítics ens demanen confiança, confiança en qui, i en que, si com més espolies més defensors tens, i més segur pots estar de no anar a la presó. Els professionals que han de fer complir la Llei actuen duna manera totalment adversa, i donen ha entendre com si formessin part en el repartiment del pastis, i suposo que, com més gros és, mes part, si no que algú m’expliqui que els fa actua en aquests representants de la Llei al reves del que s’espera d’ells, o es que tothom va amb el pas canviat menys ells?.

Molts dels professionals que ja s’han pronunciat també anaven errats?. Tot plegat denigrant, esperant que la gent de carrer ja no s’han recordi d’aquells dos senyor que varen espolià el Palau de la Musica de Catalunya. Mireu jo penso que, el que mata és un criminal, i el que roba és un lladre, i això la Llei ho ha de castiga, i punt, no hi ha d’haver termes mitjos.

Les persones del carrer pensem que hi ha dues justícies, una per aquells que no tenen diners i altre per aquells que sestant emportant aquest país ha paradisos fiscals. El nou i flamant President de Catalunya en el seu primer discurs de Cap d’any no pot demanar-nos que ens impliquem tots aixecar Catalunya, quan ell sap que hi ha lladres el carrer de coll blanc que ni tan sols se’ls priva de llibertat, ni se’ls hi fan tornar els diners que ells mateixos diuen i els documents o verifiquen que es varen endur. Això no hi ha dret. Ni és de dret.

Juli Solaz, titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona que des de fa 2 anys instrueix l’espoli del Palau de la Música sense donar cop ni prendre cap mesura contra els espoliadors, ha sol·licitat una plaça de magistrat a l’audiència de Barcelona.

Solaz ha estat molt criticat per altres magistrats per la lentitud de la instrucció i la seva negativa a empresonar els acusats. La primera conseqüència de la seva marxa torna a beneficiar de forma directa Millet i Montull, ja que el tràmit que s’obre per cobrir la vacant i el temps que necessitarà el nou magistrat per posar-se al dia endarreriran encara més la resolució de la causa.

El canvi en la direcció de la instrucció endarrerirà encara més el procés judicial, cosa que fa feliç a CiU, PSC i els directament imputats. El Pacte del Liceu a tota vela i el nepotisme i corrupció, com en els casos de Carlos Fabra i Cesar Alierta, és la norma i la llei dels poderosos!.

Personalment penso que la prevaricació en l’exercici de la justícia tindria que ser molt més clara i sobre tot contundent per aquells que en delictes confessats per el mateix delinqüent i que no cap la presumpció d’innocència estiguin treballant per que aquestos personatges passegin pel carrer amb la seva rialleta com si sestessin enfutent d’aquells que el menys els estem criticant.

J.Coch.