Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dimarts, 11 de gener del 2011

Els desitjos de tot un poble per al 2011


Quan comencem un nou any, la tradició mana que ens formulem els nostres desitjos. Uns ho fan coincidir amb les dotze campanades i d’altres esperem als primers dies de l’any. En tots els casos, això sí, sabent que difícilment molts els podrem complir, i més si depenen de l’acció de terceres persones. Tanmateix, això no treu que almenys es treballi en la direcció correcta per tal que, si no es compleixen, sobretot que no sigui per no haver-hi esmerçat tots els nostres esforços.

Alguns polítics, per contra, opten per escriure la carta a ses majestats els Reis d’Orient; personalment, però, m’estimo més els desitjos, ja que no deixen de ser reptes personals. No negareu que té un punt que fa que sigui molt més engrescador, oi?

Sé que corro el risc que desvetllant els meus desitjos pugui ser que no es compleixin. Això, almenys, és el que diuen, però atès que m’agrada arriscar, estic disposat a fer públiques les meves il·lusions per a aquest any 2011.

Estic segur que alguns d’aquests desitjos us semblaran repetitius, atès que ja s’han publicat en altres articles, però trobo que sempre va bé refrescar la memòria. I més encara si detectes que alguns segueixen sense voluntat de parlar-ne i, fins i tot, hi treballen en contra pel sol fet d’ensorrar-los.

Alguns d’aquests propòsits són de recordatori i d’altres, vagi per endavant, només busquen millorar la vida social del meu municipi, que és Cubelles.

En primer lloc, faré esment als recordatoris del passat que, això no obstant, poden tenir solució en un futur espero no gaire llunyà.

Desitjo l’aclariment dels números de l’oficina de recaptació quan es va fer el traspàs de l’empresa Molina a la Diputació.

Desitjo que s’ingressin els impostos que no s’han pagat, més enllà dels últims cinc anys, a les arques del nostre ajuntament, fruit de les males gestions dels responsables polítics.

Desitjo que les obres que manquen per fer a les noves urbanitzacions de Cubelles les paguin les juntes –propietaris- i no que es financin amb els impostos de tots els que paguem.

Desitjo la resolució de la denúncia que l’Ajuntament ha portat a Fiscalia pels rebuts de dubtós cobrament que hi ha des de fa anys, arran d’una mala gestió política.

Desitjo que aquest desitjos siguin resolts a favor del nostre municipi, ja que amb aquests diners es podrien afrontar molts dels dèficits socials que patim els vilatans de Cubelles.

Pel que fa al futur.

Per a mi, el desig més intens per a aquest 2011 a Cubelles es polític i, m’atreviria a dir, que és compartit per tot el poble: volem estabilitat política o, el que és el mateix, pau social.

Desitjo que el nou govern sortit de les properes eleccions municipals sigui prou cohesionat i fort com per seguir amb algunes de les polítiques que s’han pogut iniciar durant aquesta legislatura.

Desitjo que, per interessos personals, no es deixin prescriure fets que podrien enterbolir la vida social i política per alguns anys més a Cubelles. Seria un pas endarrere molt gran.

Desitjo que la tasca social i política que hem fet els homes i dones de Cubelles, anteposant els interessos de tot un poble per davant de responsabilitats laborals, personals i familiars, no hagi estat inútil.

Desitjo que les persones que volen dedicar-se a la política ho facin amb voluntat de servei i no com un mitjà per aconseguir un benefici i/o un treball per a quatre anys.

Sé que per a alguns que viuen a Cubelles aquest desitjos no seran prioritaris. Egoistament podria dir que per a mi tampoc, però mirant mes enllà del propi melic, estic convençut que per a la majoria sí que poden ser-ho. O no?

Feliç any 2011 a tots i totes.

Cubelles, gener 2011.