QUICO PI DE LA SERRA TENIA TOTA LA RAÓ

Segons l’escrit del Periòdic del 20/01/2012 de Pere Ponts.

Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, deia la cançó, de Quicu Pi de la Serra, en un temps de grisor perpètua on la ingravidesa estava reservada a la gossa Laika com a primera cosmonauta de l’antiga Unió Soviètica. Ara, però, en plena era de low cost, han estat precisament els controladors aeris els que ens han fet adonar que no cal enlairar-se per enfosquir les esperances de dignitat i subsistència del planeta.

Ja s’han encarregat els monstres de les finances des dels seus temples bancaris i els titellaires de la funció política des dels seus pedestals de fang de fer-nos veure que no cal aixecar-se ni un pam de terra per enviar-nos a tots a les clavegueres del subsòl. Darrere l’intangible designi dels mercats, els descens els inferns de les primes de risc i l’aparició de gendres monàrquics “de conducta inapropiada” vivim immersos en el parany de la preservació del benestar d’uns quants a canvi del desnonament de la resta.

“Cultura rima amb amargura, amb pura cara dura”, la que tenen tots aquells que la consideren prescindible, predisposada que en lloc de tisores l’esmicolin a cops de destral. Potser és cert, com segueix dient la lletra unes rengleres més avall “que abans s’ha de menjar, jaure, i pair be; després ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s’ha ferit per no llegir”. Però intento imaginar un món sense lletres, sense cançons, sense escenaris que les escampin, sense emocions que les comparteixin, sense idearis que les sublevin, i és quan veig els fills de puta fent pràctiques de vol. En el fons a l’esquerra s’entreveu una clariana.

Jordi Coch.

Decisions desencertades.

Em poso davant de l'ordinador per iniciar un article d'opinió, esperant que em surti només un títol el qual sigui fàcil tenir-me de concentrar i així poder escriure amb fluïdesa i broti de la meva ment sense dificultat, però les meves infinites inquietuds i preocupacions respecte a les diverses notícies de aquesta última setmana, m'ho impedeixen.

Estava pensant en centrar-me en els diferents judicis tant pendents com aquells que estan en el seu procés i de sobte em ve a la ment aquella frase que va dir un famós cantant vinculat a un símbol que tenim a Catalunya que es la figura d'un brau al cim d'una muntanya i va dir així com que, la justícia és una conya, crec que si en aquell moment no li mancaven motius ara li sobraria tots.

També ha estat un cop molt dur l'accident del vaixell Costa Concordia embarrancat davant la costa Italiana, per una presumpta negligència del màxim responsable, segons versions dels supervivents catalans diuen que estava molt ocupat lligant amb algunes passatgeres. Que passa, que no saben quin és el seu grau de responsabilitat quan porten al seu càrrec més de quatre mil persones, crec que l'excés de confiança en un Mar com el nostre i una nit tranqui-la per a molts es va convertir en una nit d'un gran mal son i per a altres la fi del seu somni.

Al cap d'unes línies d'aquest article em pregunto, perquè no et centres en el teu municipi de Cubelles que també esta nodrida de diferents notícies, no tan internacionals però si molt més properes per a aquelles persones que fan la seva vida aquí? i ates que el teu bloc és de política social, donaràs la teva opinió, i això és el que vaig ha fer.Però també em passa com al principi, en què em centro?, Puc centrar-me amb els ànecs del Foix, els quals ara van a treure'ls de l'entorn en què van néixer, quina culpa tenen ells d'estar en un lloc que en el seu dia algú els va permetre la seva estància. Que potser s'han queixat les aus autòctones del sector que han de conviure amb aquelles emigratòries?

També em pregunto, perquè no centrar-me en fer un article sobre el decret d’alcaldia que ha signant l’actual alcaldessa de Cubelles, per fer fora a l’associació de veïns de la Mota de Sant Pere del local social, que últimament estaven, i que un dia els va ser concedit per una altra alcaldessa?, quina culpa tenen ara ells, que potser son OKUPAS, algú els va donar permís per estar allà, tenen un conveni signat amb l’Ajuntament. Que potser han de començar dema, els projectes de la adequació del búnquer declarat patrimoni cultural?.

Potser podria donar la meva opinió dels enderrocs dels edificis en ruïnes que aquest govern ha decidit realitzar, encara que diu que protegirà el patrimoni arquitectònic tant públic com el privat, jo tinc els meus dubtes.

Potser també seria interessant que algú ens expliques del perquè aquest any només hi ha present un restaurant el dia del Xató de Cubelles. Segons interpretacions de l'alcaldessa de Cubelles, la legislatura passada deia que, els hostalers i comerciants de Cubelles estaven enfadats amb CiU, amb qui estan enfadats ara Senyores Alcaldesses?.

També podria parlar dels plens ordinaris que aquest govern ens ha transportat al passat i es fan dir democràtics, transparents i participatius, jo no sé com les persones poden ser tan diferents amb tan poc temps, i més si volen representar una part de la societat de Cubelles, estic segur que no era això el que els hi van demanar, aquells que els varen votar, espero que aviat hi hagi una rectificació al respecte.

Algunes persones d'aquest govern de Cubelles recordaran l’actitud d'un ex regidor d'urbanisme del PP que en el 1995, va descobrir que a Cubelles hi havien construccions il·legals que altres governs havien permès, mirant cap a un altre costat, no se li va ocórrer altra cosa que voler-los enderrocar, volia deixar famílies sense llar, en el sector del Salze, per sort alguns no el varem deixar actuar de la manera que ell volia, sinó que varem preferí buscar una alternativa per al bé de tots.

Personalment voldria creure que el caciquisme forma part d'un passat que més val oblidar i pregar per que no es repeteixi, però amb actuacions com aquestes dels politics de torn encara hi han rebrots que cal radicar.

Be! un altre dia prometo centrar-me en un sol fet i que sigui mes punyent i no tan genèric però no amb negareu que he fet un repàs d’aquelles coses més rellevants imposades democràticament del meu municipi, Cubelles

Jordi Coch.
Gener 2012.

Bon Any 2012.

Bon Any 2012.

Hola a tots. En principi el que realment toca fer és desitjar-vos a tots que tingueu un any millor que el passat 2011.

Per les dates que ens trobem voldria de tot cor que els bons dels Reis Mags no hagin portat carbó per a ningú, tot i que estic convençut, que moltes persones amb responsabilitat política i econòmica no es mereixen una altra cosa que carbó.

Sembla que aquest any 2012 tingui bones connotacions perquè sigui un any millor del que ens pronostiquen els experts tertulians que donen la seva opinió en els mitjans de comunicació molt gratuïtament i l'únic que fan és que les persones que les escolten tinguin més depressió i més decaïment per seguir lluitant contra la crisi establerta per alguns, la qual paguem només aquells que tenim nòmina, o bé que estem controlats per poders públics i econòmics.

Sent realista, estic segur que per desgràcia hi haurà persones que aquest nou any els anirà pitjor que el passat, però això no treu que tots posem de la nostra part perquè siguin les menys possibles.

Aquesta paraula tots, com tantes altres, esforç, solidaritat, etc. per a moltes persones no està dins del seu vocabulari i l'únic que fan és exprimir-nos més encara perquè el poc que alguns persones encara puguem tenir, estan mirant com ens ho poden treure, això si, per seguir donant-les-hi aquells que ens estan extorsionant.

Penso que ha arribat el moment de dir prou, ja n'hi ha prou de tantes mentides, d'amagar la lletra petita aquelles persones que han confiat en altres perquè siguin guardians dels seus estalvis, aquelles persones que han dipositat un vot perquè alguna cosa pugui canviar a millor i no a pitjor, ja n'hi ha prou de passar-se les culpes a governs anteriors, a juntes directives d'altres entitats, quant aquestes s'han agafat "infraganti" acollint-se a una part de l'escrit però deixant de banda la ètica de la seva professió

Ja n'hi ha prou que tot s'hagi de pagar apujant els impostos i no es persegueixi el frau, els lladres de guant blanc i amb títols. Totes aquestes persones que ben segur alguna tenim en ment no són més que paràsits que viuen dels altres sense cap esforç ni risc econòmic.

També per a aquests hem de saber dir, ja n'hi ha prou, que potser per a ells la justícia es aplicada o interpretada de diferent manera que per els altres? o potser és perquè la justícia tot i ser cega, vol veure els diners per avançat, sense tenir en compte aquella quantitat que s'ha sostret.

Bé!. Jo tampoc vull ser catastròfic encara que la realitat sigui dura, se que serà un any dur per a tots aquells que estem treballant honradament perquè el nostre país tiri endavant encara que aquesta no serà la primera vegada que això succeeix, companys, ja s’ha fet altres vagades. Aquest serà millor perquè aquest any es de traspàs, a més és cap i cua i parell, per això no pot ser dolent, és per això que us desitjo, salut, diners, amor i justícia.

Jordi Coch.