Sense títol.

Amics i amigues.

Ahir, Iniciativa per Catalunya-Verds ha celebrat el seu 25è aniversari en un acte a la seva seu. Durant la seva intervenció a l'acte, el secretari general de la formació, Joan Herrera, ha repassat els inicis i la història de partit, així com ha avançat els què són, segons ell, els reptes de futur. Herrera ha afirmat que ICV ha estat "en cada moment allò on calia". En aquest sentit, ha recordat moments com ara les mobilitzacions contra l'OTAN o en defensa del territori.

Segons Herrera, el partit ha contribuït a fer "un país millor" des dels valors de la combinació de tradició i modernitat, la innovació i la voluntat unitària. A més, ha afegit, que en la seva història ha demostrat que ICV és una força de lluita i de Govern, però, a la vegada, s’ha mantingut al carrer en les mobilitzacions més importants.

Quan va néixer la formació, el dilema era construir una balsa amb les restes del naufragi de l'esquerra o fer una embarcació nova, ha afirmat Herrera citant l'escriptor i periodista Manuel Vázquez-Montalbán. Ara, la disjuntiva és, ha afegit, "renovar el motor" o les veles de l'embarcació, és a dir, la cultura organitzativa i política perquè puguin sorgir noves idees en un moment en el què es viu el pitjor moment de la democràcia.

Amb vistes al futur, el secretari general d'ICV ha dit que l’objectiu de la 10a assemblea és que el partit passi de ser el referent de l’oposició frontal a la dreta a ser el referent de les alternatives. En concret, Herrera ha parlat d'alternatives a la crisi política, a les retallades i el model econòmic neoliberal, i al nacionalisme conservador.

Herrera ha explicat que l'alternativa a la dreta hegemònica ha de sortir de la mateixa societat i ICV ha de ser un factor determinant. "Potser no serem un partit majoritari en termes electorals", ha dit, però "volem créixer per ser una força determinant, amb capacitat de liderar i ser referent" per a les persones que creuen en els valors d'esquerres. Segons ha dit, ICV té l'ambició de créixer, trencar fronteres i guanyar espais.

En definitiva, que les moltes energies d'esquerres que hi ha a dintre i a fora del partit conflueixin per construir una alternativa davant l'hegemonia conservadora i la dreta desacomplexada.

Salut.

Alícia en el país de ...........

Aquests dies s'està criticant molt el PPC per haver arribat a un acord amb el govern de Catalunya, per aprovar els pressupostos d'aquest 2012, o sigui CiU que dirigeix ​​Artur Mas.

Però cal tenir en compte que els que critiquen són aquells grups d'esquerres que aquesta legislatura han quedat a l'oposició encara que s'han agregat a la rebequeria, el grup de Ciutadans i els del SI.

Tot i no voler ser mal pensat, i coneixent com actuen algunes persones dels partits quan aquests són a la oposició, em fa pensar que el que no han volgut és arribar a acords, en altres paraules, fer propostes inassolibles.

Tant mateix i en àmbit espanyol, els grups parlamentaris d'ERC i ICV-EUiA han expressat la seva disconformitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern espanyol aquest divendres, i hi veuen un exercici de "cinisme polític" que "prioritza la sortida del mercat de treball en lloc de l'entrada".

El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha recriminat al PP la incongruència de les mesures, en un context en què "l'elevat atur ja demostra que no és difícil acomiadar i el que no calia és una reforma laboral que ho faciliti encara més". En la mateixa línia, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha preguntat al PP per què va criticar la reforma del PSOE adduint que era més fàcil acomiadar i ara "va més a fons en la seva".

Compartint el mateix discurs, el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha acusat el govern popular de multiplicar els supòsits per presentar expedients de regulació d'ocupació i abaratir les indemnitzacions. Els ecosocialistes han assegurat que s'oposaran amb contundència al projecte i es sumaran a totes les mobilitzacions que plantegin els sindicats, fins i tot a una vaga general.

Penso que no es moment de vagues generals i més si estan convocades per aquells que d’alguna manera han de justificar el que guanyen, mes ben dit, aquelles subvencions que els hi atorguem, per no solucionar gran cosa, ates que la seva funció ha quedat entredita per moltes persones en diferents debats en els mitjans i no pas per que no facin falta si no per que no defensen en prou coherència les necessitats actuals dels i les treballadors-es.

Per finalitzar crec que hi ha una manca d’oposició coherent del PSC, almenys jo la trobo a faltà, i Catalunya també sen recent del estat nul que tenim avui d’un PSC sense rumb, ni veu, ni líder, per trencar am aquesta parella de fet que son CIU+PPC.

Febrer del 2012.