Aquests dies s'està criticant molt el PPC per haver arribat a un acord amb el govern de Catalunya, per aprovar els pressupostos d'aquest 2012, o sigui CiU que dirigeix Artur Mas.
Però cal tenir en compte que els que critiquen són aquells grups d'esquerres que aquesta legislatura han quedat a l'oposició encara que s'han agregat a la rebequeria, el grup de Ciutadans i els del SI.
Tot i no voler ser mal pensat, i coneixent com actuen algunes persones dels partits quan aquests són a la oposició, em fa pensar que el que no han volgut és arribar a acords, en altres paraules, fer propostes inassolibles.
Tant mateix i en àmbit espanyol, els grups parlamentaris d'ERC i ICV-EUiA han expressat la seva disconformitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern espanyol aquest divendres, i hi veuen un exercici de "cinisme polític" que "prioritza la sortida del mercat de treball en lloc de l'entrada".
El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, ha recriminat al PP la incongruència de les mesures, en un context en què "l'elevat atur ja demostra que no és difícil acomiadar i el que no calia és una reforma laboral que ho faciliti encara més". En la mateixa línia, la portaveu d'ERC, Anna Simó, ha preguntat al PP per què va criticar la reforma del PSOE adduint que era més fàcil acomiadar i ara "va més a fons en la seva".
Compartint el mateix discurs, el portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, ha acusat el govern popular de multiplicar els supòsits per presentar expedients de regulació d'ocupació i abaratir les indemnitzacions. Els ecosocialistes han assegurat que s'oposaran amb contundència al projecte i es sumaran a totes les mobilitzacions que plantegin els sindicats, fins i tot a una vaga general.
Penso que no es moment de vagues generals i més si estan convocades per aquells que d’alguna manera han de justificar el que guanyen, mes ben dit, aquelles subvencions que els hi atorguem, per no solucionar gran cosa, ates que la seva funció ha quedat entredita per moltes persones en diferents debats en els mitjans i no pas per que no facin falta si no per que no defensen en prou coherència les necessitats actuals dels i les treballadors-es.
Per finalitzar crec que hi ha una manca d’oposició coherent del PSC, almenys jo la trobo a faltà, i Catalunya també sen recent del estat nul que tenim avui d’un PSC sense rumb, ni veu, ni líder, per trencar am aquesta parella de fet que son CIU+PPC.
Febrer del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada