La lluita inutil per el pont.
He de confessar que cada dia que passa estic més lluny de la política, no tan sols la general si no tota la que fa el nostre municipi de Cubelles.Segur que tots aquells que han estat a primera línia donant la cara sabran molt bé del que estic parlant, i aquells que vulguin treure-li punta segur que de tota manera ho faran de totes, totes.
Crec que aquesta postura tan passota la qual estic en aquest moment és la que senten moltíssimes persones, les quals un dia van treballar en un moviment social i polític en benefici de i per a un poble anomenat Cubelles.
No vull posar cap sigla de partit ni moviment social ja que des de l'any 1994 han passat moltes coses entre aquells que volíem més llibertat, participació, honradesa, i transparència dels dirigents polítics d'aquell moment.
Alguns ja no estan, però si que encara queden alguns d'aquell moviment que es assoliment en les eleccions de 1995, tot i que ai de dir que ara que estan al govern actuen de la mateixa manera que aquells que aleshores criticàvem la seva manera de governar, tallant d'arrel la participació, fins i tot d'aquells que han estat elegits pel poble, que són els grups de l'oposició.
Després de gairebé un any de deixar la política activa he de confessar que sento vergonya d'aquelles persones que creia que lluitàvem per la mateixa causa, són pitjors que aquells que imposaven els seus criteris i aplicaven el caciquisme per mantenir-se en el poder.
És de domini públic les mentides i calumnies que s'han esgrimit per desacreditar aquells que ostentaven el poder i ara reclamen respecte, tot plegat sembla una obre burlesca.
La prova esta en aquest últim ple del dia 20 de març, inclús el comentarista radiofònic va fer servi una expressió de, joc brut per part de l’alcaldessa, de la manera que es va acabà el ple.
Malauradament he de admetre que tenien raó aquelles que amb varen advertir de quina mena de persona era amb la que m’ajuntava per fer política, però mai hagués cregut que arribes a ser pitjor.
Ara estic convençut que per dedicar-se a la política cal ser de una pasta molt diferent que la que estic fet jo, s’han de ser moltes coses que jo denuncio poc o molt en cada article que faig, es per això que les bones persones mai faran carrera dins la política.
A tot axó cal deixar clar una cosa, tots tindríem que passa per aquesta experiència, encara que només fos per entendre com funciona una administració pública, altre cosa és com la fan funcionar els seus dirigents politics, funcionaris i/o estómacs agraïts.
Salut.
Jordi Coch.
Cubelles, març del 2012.
No vull posar cap sigla de partit ni moviment social ja que des de l'any 1994 han passat moltes coses entre aquells que volíem més llibertat, participació, honradesa, i transparència dels dirigents polítics d'aquell moment.
Alguns ja no estan, però si que encara queden alguns d'aquell moviment que es assoliment en les eleccions de 1995, tot i que ai de dir que ara que estan al govern actuen de la mateixa manera que aquells que aleshores criticàvem la seva manera de governar, tallant d'arrel la participació, fins i tot d'aquells que han estat elegits pel poble, que són els grups de l'oposició.
Després de gairebé un any de deixar la política activa he de confessar que sento vergonya d'aquelles persones que creia que lluitàvem per la mateixa causa, són pitjors que aquells que imposaven els seus criteris i aplicaven el caciquisme per mantenir-se en el poder.
És de domini públic les mentides i calumnies que s'han esgrimit per desacreditar aquells que ostentaven el poder i ara reclamen respecte, tot plegat sembla una obre burlesca.
La prova esta en aquest últim ple del dia 20 de març, inclús el comentarista radiofònic va fer servi una expressió de, joc brut per part de l’alcaldessa, de la manera que es va acabà el ple.
Malauradament he de admetre que tenien raó aquelles que amb varen advertir de quina mena de persona era amb la que m’ajuntava per fer política, però mai hagués cregut que arribes a ser pitjor.
Ara estic convençut que per dedicar-se a la política cal ser de una pasta molt diferent que la que estic fet jo, s’han de ser moltes coses que jo denuncio poc o molt en cada article que faig, es per això que les bones persones mai faran carrera dins la política.
A tot axó cal deixar clar una cosa, tots tindríem que passa per aquesta experiència, encara que només fos per entendre com funciona una administració pública, altre cosa és com la fan funcionar els seus dirigents politics, funcionaris i/o estómacs agraïts.
Salut.
Jordi Coch.
Cubelles, març del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada