Vive y deja vivir

Vive y deja vivir
El Mundo mi hogar.

dissabte, 7 de juny del 2014

República o monarquia



Començo a fer l’article sobre l’abdicació del Rei sabent, de bon principi, que serà un més dels molts que es faran aquests dies.

D’entrada, busco en els diccionaris la definició exacta del terme abdicar i el que trobo s’ajusta força a la idea que prèviament ja m’havia format sobre la qüestió. Una altra cosa ben diferent són els motius que han portat el monarca a presentar la seva renúncia, que poden ser diversos i ben variats.

Cito textualment: “L’abdicació és la renuncia d’un monarca (com un rei/reina, emperador/a etc.) al seu títol, poder i drets. Quan un monarca abdica, el seu successor hereta el càrrec; si no n’hi ha cap de designat, es passa a un període de regència en el qual una persona assumeix la corona de manera temporal. En certes dinasties com la japonesa, l’abdicació és més freqüent que en d’altres, en les quals sol ser deguda a circumstancies extremes com malaltia greu del rei, actes contraris a la llei o situació política de revolta”.

Més enllà del significat de l’abdicació, però, existeixen uns motius detonants.

D’una banda, la incapacitat pròpia del desgast provocat per l’edat. De l’altra, un cúmul de circumstàncies que no han ajudat, precisament, a enaltir el prestigi de la institució. Tothom sap de què parlem i l’únic membre de la família reial que se salva de les mirades del poble és la pròpia Reina, la resta estan qüestionats en més o menys mesura.

Tot plegat, però, pertany ja al passat i ara hem de mirar cap a endavant; pensar més en nosaltres com a poble i treballar pel nostre propi futur, Catalunya, atès que ningú no ho farà per nosaltres. Ara és el moment.

Crec que aquesta abdicació ha estat molt oportuna i engruixeix les moltes raons que ens han dotat de legitimitat per demanar que volem votar el 9 de novembre i decidir el nostre futur com a poble.

Igualment, hem d’exigir que es permeti votar a tot els espanyols entre ser un país republicà o bé monàrquic. Tot plegat mostraria al món que realment Espanya és un estat democràtic a tots els efectes i no només de boqueta.

Tanmateix, aquesta abdicació també treu a la superfície les diferents sensibilitats dels nostres representants polítics, els quals faran ús del seu vot esdevenint la veu dels que no tenim l’opció de poder-nos manifestar a les urnes. No oblidem, però, que dintre dels propis partits coexisteixen diferents opinions que posen de manifest, una vegada més, la necessitat imperiosa de poder votar en referèndum la manera com volem ser representats.

Aquesta circumstància del tot imprevisible per a tothom fa només uns dies adquireix una gran significació que el temps i la història ja s’encarregaran de plasmar en els llibres.

Aquest afer, doncs, fa surar els diferents corrents que hi ha dintre de cada partit -en uns més que en d’altres- i a ningú se li escapa la trencadissa que hi pot haver en més d’una formació. Personalment, penso que hem d’entomar aquestes desavinences de forma positiva i sumar tot els que demanem poder expressar-nos pacíficament i democràtica a les urnes per decidir dues qüestions importants com a espanyols que encara som: si volem república o monarquia i si volem ser independents o no. I només hi ha una manera de saber-ho, que és votant.

Si això no és així, els que vinguin després del 9N tindran dos gran problemes que poden eternitzar-se sine die. D’igual manera, els que ens representin a partir d’aquell moment sempre tindran el dubte de la seva legitimitat com a dirigents, ja que les desavinences enquistades mai acaben morint-se. Ben al contrari, perduren amb el temps i van creixent tal com veiem ara amb la independència de Catalunya.

Pel bé de tots, i principalment pel bé del futur Rei d’Espanya, penso que si vol representar tots els espanyols el seu càrrec ha de ser referendat. Una persona, un vot, aquesta és l’essència de la real democràcia; la resta és maquillar la realitat. No val amb omplir-nos la boca de grans paraules. Som demòcrates? Doncs, caram!, demostrem-ho posant les urnes al carrer perquè tothom pugui votar i no fent una llei en dos dies o una modificació de la Constitució que tan sols es votarà en seu parlamentària i no per tots aquells que han sortit al carrer demanant un referèndum. I ara ja no és tan sols Catalunya qui demana votar, sinó que també és Espanya.