Si
des de fa temps estem parlant de comissions de investigació i de
compareixences, aquesta última setmana es de bon tros, la més sonada que mai
s’hagi pogut fer, per moltes raons, en el nostre Parlament de Catalunya, tan
per la rellevància de les persones com de una mateixa família, els Pujol i
Ferrusola. Molts fan servir el nom de “Clan”.
Amb
tot el que ens han informat i desinformat, personalment m’he fet una idea
d’aquesta família, no se si equivocada o no, com aquella pel·lícula Siciliana
que tots hem vist alguna que altre versió de les moltes que s’han fet del
Padrino, i la família Corleone, la
qual, la família principal té un seguit
de petites famílies, i cada una
d’aquestes famílies controla uns determinats sectors i negocis. D’aquí l’amenaça del Padrino de tallar les
rames de l’arbre per fer caure els nius.
Bona definició del antic símbol de Convergència.
Un
cop definit molt irònicament, tal com jo crec que és aquesta família, hi ha un concepte
que ningú entén, i és el fet de les comissions de investigació que ens diuen
que son, les que es constitueixen al Parlament. Perdoneu que sigui incrèdul
respecte aquestes comissions, i d’altres que es fan des del àmbit polític, mai
serveixen per aclarir res, ens el contrari. Si per alguna cosa si serveixen és
per degradar més si cal els partits.
Les
grades que ocupen aquells acusadors hipòcrites que el millor que podrien fer es
mirar-se en el seu propi espill i preguntar-se, qui soc jo per acusar a un altre?
Estic net de culpa? El meu partit no té cap presumpte? Hi ha un home que un dia
va dir, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, i desprès el
varen crucificà. Quin grup dels que seuen al banc dels acusadors està lliure de
pecat?
Però
no és tan sols aquesta contradicció el fet que ens indigna més com a ciutadans,
si no que aquestes comissions serveixen tan sols per treure tota la bilis que
tenen alguns guardada,per abocar-la contra l’altre, un espectacle dantesc i
d'egrinant que no clarifica, si no que en l’actitud de uns ens demostren que no
investiguen res, i altres que miren de tapar allò que ja no hi ha prou roba a la Senyera per fer-ho.
Personalment
se de que parlo quan classifico una comissió, de la matèria que sigui, de
ineficaç i de gairebé inútil, ja que a més petita escala he format part en el
meu Ajuntament d’alguna com a vocal o substitut. La que més recordo es la que
es va crear de la Tèrmica
de Cubelles, que el final es va dissoldre sense que hagués servit de gran cosa,
per el be del ciutadans.
Tornant
a les comissions que ens afecten com a catalans, hi ha fets que no seran fàcils
de canviar, si no es fa una neteja de responsables polítics que han fet de la
nostre terra, la de tots, per enriquir-se uns quants a les nostres esquenes.
Però tots ens preguntem, en qui hem de dipositar aquest vot de confiança d’aquí
a uns mesos? Quin es el partit que mereix confiança? Jo tinc la resposta a la
pregunta, i crec que si la plasmés coincidiria amb un tan per cent tan elevat
amb tots, que seria esgarrifós.
No
ens cal més re-fundacions de partits per que només ens canviïn l’anagrama. No ens calen més declaracions de intencions
que acaben per no complir-se, hi ha més coses que els partits han de fer, i
ells ho saben.
Per
finalitzar diré que si per alguna cosa serveixen aquestes comissions son per
incrementar la despesa dels catalans, i que ningú mai ha dit res al respecte, i
és el fet del cost que tenen aquestes comissions, atès que no estan incloses
amb les despeses del funcionament parlamentari, si no que es apart. Si parlem
de transparència també hem de saber quina despesa té en total muntar una
comissió de compareixença, ja que de investigació res de res.
Salut.
