La opinió personal del Sr. Ramon Francàs sobre Cubelles

Tots sabem que, des de fa dècades, Cubelles és un municipi políticament inestable. Les raons són diverses, però la principal és que aquells que havien de garantir la solidesa política de la vila, com ara a l’era d’Isidre Piñol, realment actuaven com si el poble fos de la seva propietat, posant els recursos públics a disposició personal i no al servei dels veïns i veïnes. Així ho va definir l’escriptor Xavier Puig Rovira en l’article que va fer a El Diari de Vilanova amb motiu del traspàs del Sr. Piñol, alcalde de Cubelles.      

Des d’aleshores, es fa evident la lluita per no perdre el control de moltes àrees cabdals del govern, principalment urbanisme i recaptació. La batalla és ben viva malgrat el pas dels anys, sobretot per manca de voluntat política. Aquestes desavinences urbanístiques provoquen que els pactes de govern, ja dèbils de per si, es trenquin sempre que toca aclarir temes pendents. I és que tots estan implicats d’una manera o altra. Els uns, per no fer res per solucionar-ho, i els altres per mirar d’allargar el tema seguint exclusivament el seu interès i intentant que prescriguin els presumptes delictes que es puguin derivar de la seva gestió.

Al voltant d’aquesta qüestió vull fer una rèplica a alguns periodistes comarcals que no entenen moltes de les coses que patim al poble veí. Sempre que pregunten jo responc que tot plegat és fruit de moltes circumstancies, però d’aquí a què el Sr. Ramon Francàs el dia 11 de desembre del 2014 faci un resum de quinze línies i doni a entendre que els culpables de les mil i una polèmiques que esquitxen Cubelles al dia d’avui són polítics locals de poca alçada com Fernando Álvarez, Alberto Henarejos i Jordi Coch, són ganes d’atiar el foc gratuïtament, i això tampoc ajuda al predomini de la tranquil·litat. Aquest escrit n’és una prova. O potser millor callar, Sr. Francàs? Hi ha persones que no callem, i menys si estem carregats de raó.

Jo no parlaré per les altres dues persones, tot i que l’actuació política de l’expolicia municipal Alberto Henarejos, de l’altra persona i la meva mateix responien a fets molt diferencials. Uns vàrem sortir per defensar els drets dels ciutadans, com en Fernando Álvarez i jo mateix, i d’altres per intimidar aquells que ho volíem aconseguir, ja que les nostres demandes jugaven en contra dels governants d’aleshores.

El Sr. Francàs fa menció del cas Esvise, que va provocar algunes dimissions, malgrat que jo crec que poques. Amb tot, jo li preguntaria, s’imagina vostè les conseqüències que tindria ara aquell cas amb la conscienciació que existeix actualment en temes d’urbanisme? Ah!!, com seria de diferent a favor del ciutadà quan en aquell moment no teníem ni el suport del nostre partit, el PSC.

Lamento que el senyor Ramon Francàs no sigui més objectiu en el seu resum de quinze línies. No és gaire honest per part seva que només escombri cap a un cantó, però ja sabem que si ho fes cap a un altre, el vent potser faria anar la pols a la seva pròpia cara i el molestaria. Hi ha un fet que no entenc com li ha passat per alt, ja que crec que és dels més rellevants que han succeït a Cubelles en els darrers anys i que, a més, va deixar una ferida tant oberta que encara avui està sagnant. Per què no fa menció de la denúncia que l’alcalde, Sr. Vidal, va presentar contra regidors i representants del món associatiu de la vila fins al punt d’emetre’s una ordre de busca i captura per la guàrdia civil? Una data que moltes persones de Cubelles no oblidarem mai en la vida ja que ens va suposar passar un dia tancats a la caserna de la Guàrdia Civil per haver fet pintades al municipi en contra del tresat de l’autopista després de ser denunciades per l’exmunicipal Alberto Henarejos, servidor del govern i no de la població.

Aquest fet va ser una represàlia del govern de l’Entesa contra aquelles persones que lluitàvem per moltes coses, entre elles la modificació del traçat de l’autopista Pau Casals al seu pas pel municipi. Per al govern del moment aquelles persones, i algunes més que cada dia s’hi anaven afegint, feien perillar el seu poder polític i el seu estatus personal per primera vegada a Cubelles. És evident que un govern caciquil com el que hi havia a Cubelles no estava acostumat a què sorgissin moviments de protesta tan contundents en contra de les seves actuacions. Cal remarcar que aquelles persones també formàvem part de l’Associació d’Hostaleria i Comerç. En aquella època el govern ja veia aquesta associació com l’únic lobby de pressió política, atesa la inexistent oposició del moment.  

Podria allargar molt més aquest escrit per mirar de fer-li entendre al Sr. Francàs l’origen de moltes de les lluites que perduren i perduraran a Cubelles. Tampoc em fa perdre la son el que pensi aquesta persona, ja que de les decisions que es deriven arran de la inestabilitat política a Cubelles ell no rep cap conseqüència, ans el contrari, sempre que hi ha una crisis de govern a la vila es venen més diaris.

El que sí faré un cop més és advertir als nostres representants polítics actuals i futurs que, si no hi ha voluntat per definir i aprovar un nou Pla Urbanístic -per tant, àrees d’Urbanisme i Recaptació-, la estabilitat no arribarà mai. Els pactes de govern sempre tindran el compte enrere activat. Un detonant amb retard.