L’Entesa per Cubelles ha plegat.

Aquesta setmana he vist la notícia i he pogut llegir les declaracions de la seva cap de llista, filla d’un dels seus dirigents històrics i que diu que ha treballat per seguir el llegat del seu pare.

També ens volen fer creure que ara que la Tèrmica ha deixat de funcionar -però no d’existir-, no hi ha motius per continuar com a grup polític, atès que varen néixer per anar en contra de la seva instal·lació imposada.

Personalment, discrepo d’aquestes afirmacions, ja que potser sí que varen néixer per mirar que aquesta empresa no s’ubiqués a Cubelles, però també he de dir que durant molts anys han demostrat estar-hi a favor. I no és una apreciació personal, no, hi ha fets que així ens ho demostren.

Només hi afegiré unes pinzellades, sense necessitat de donar dates. Alguns dirigents històrics han treballat durant molts anys a la Tèrmica compaginant la seva tasca de regidors. L’última és la signatura de l’acceptació de la implantació d’una nova central de cicle combinat. I, per no entrar en més detalls, diré que en aquelles comissions que es varen fer, el president de les mateixes era un alcalde de l’Entesa que exercia de portantveu i defensor de les propostes de l’empresa energètica. Per tant, que no ens facin creure el que no és.

Hi ha molts factors que, sota el meu punt de vista, han provocat que aquesta formació municipalista hagi plegat. És evident que la meva opinió pot esdevenir interessada, però no deixa d’estar fonamentada en anys d’experiència i treball. Un dels factors possiblement sigui que no hagi sabut reinventar-se o, tal com es diu en política, refundar-se sobre noves persones i noves propostes. Tanmateix, està clar que una formació que no té representació mes enllà del municipi –i Cubelles també és Europa- avui no té cap sentit.

Tampoc té lògica existir únicament per beneficiar una determinada clientela, que és el que aquesta formació municipalista ha fet al llarg d’aquests anys. Hi ha molta gent a la que ja li anava bé aquesta fórmula, però a mesura que el municipi ha anat creixent, la seva clientela ha anat minvant.

Encara avui podem trobar treballs inacabats fruit d’una feina molt personalitzada com, per exemple, un tema tan important com el cobrament dels impostos a càrrec de l’empresa Molina. Hi ha molta gent que té a les mans documents que diuen que la voluntat d’aquesta formació, l’Entesa, era allargar el contracte fins a l’any 2018, tot i saber que la recaptació per part d’aquesta empresa era il·legal.

Ara tampoc hem solucionat aquest problema, que ve de lluny, atès que els que han governat -i governen- deuen haver acordat que passi el temps esperant que les presumptes irregularitats d’aquells que durant molts anys varen rebre un tracte de favor de la hisenda municipal prescriguin i així no hagin d’assumir cap responsabilitat. Tot, gràcies a l’Entesa.

Podria continuar i parlar del traçat de l’autopista Pau Casal i la casualitat de la ubicació de la seva àrea de servei en els terrenys de l’històric fundacional, líder polític i alcalde durant molts anys d’aquesta formació. Recordar que també deien que estaven en contra del seu traçat, mentre que el que en realitat estaven fent era defensar-lo en benefici dels seus mateixos interessos urbanístics i especulatius i el dels seus clients.

Som molts els que vàrem saltar a l’arena de la política gràcies a les polítiques de l’Entesa. Potser sí que els hauríem d’agrair això, ja que molts vàrem viure en les pròpies carns la manera de actuar de l’Entesa per Cubelles. Hi ha persones en la majoria de formacions polítiques avui a Cubelles que encara tenim fresques les ferides que ens varen produir els comportaments caciquils dels seus dirigents. Potser en els últims anys els tics eren diferents, però en tots aquells mandats en què varen tenir majories, el seu concepte de democràcia i participació era fer callar aquells que es revelaven en contra de les seves polítiques.

No m’estendré més, tot i que podria escriure un llibre amb les actituds dictatorials d’aquesta formació. M’ho pensaré, però mentrestant crec que molta gent estarà d’acord amb mi en el fet que, si un projecte no té la capacitat de renovar-se, és evident que ha de morir. Ja ho diu la dita.

No vull finalitzar sense plasmar una pregunta que segurament no té resposta: Com és que ara que surten noves formacions municipalismes, independents, agrupacions d’electors, etc..., una formació amb l’experiència que té l’Entesa plega? Podria ser que les rèmores del passat no li hagin permès d’anar cap a endavant. Ara que, per mi, després que hagi plegat l’Entesa, com deia un dirigent polític de CiU, ara toca cava i pastes.

Salut.