Cada any sembla més difícil fer un parèntesi entre el que popularment es coneix com a curs polític, període que abraça habitualment els mesos de juliol i agost, i que s’estén fins a la Diada de l’Onze de setembre. Últimament, però, la temporada s’havia reduït al mes d’agost i, en alguns casos, fins i tot als seus primers quinze dies. No obstant, ara sembla que per a molts ni això, ja que han d’estar constantment lligats al melic umbilical del segle XXI, altrament anomenat telèfon mòbil.
Personalment, no és el meu cas, atès que he triat posar punt i final a la política activa el juny de l’any vinent. He decidit, però, fer-ho paulatinament, sense llançar la tovallola, tancant els compromisos adquirits envers el meu poble. Per contra, he assumint plenament les meves obligacions familiars, les quals, des de la meva dedicació al municipi, sempre quedaven en un segon pla.
Però no és de mi de qui vull parlar. La meva intenció és espigolar l’acció dels grups polítics del meu Ajuntament, tant els que són al govern com els de l’oposició. I ho vull fer des de l’autonomia que permet poder parlar com a regidor no adscrit a cap partit, però molt coneixedor de les polítiques portades a terme els últim setze anys a Cubelles.
Vull escriure amb tota independència, lluny de la censura d’aquelles direccions polítiques que creuen tenir sempre la raó i ben lluny de la falsa llibertat del dret a la paraula escrita o de la pretesa democràcia participativa interna no practicada pels propis aparells. Així mateix, perquè no dir-ho, dels incompliments dels propis estatuts, aprovats per tots els afiliats, però que després no es compleixen com, per exemple, en el cas de les convocatòries d’assemblees, els límits de presentació d’un mateix candidat, etc. I després encara tenen la barra alguns de parlar de desafectació ciutadana cap a la política i els politics. Què esperaven?
He tornat de vacances i, com és natural, he trobat la bústia plena de papers. Entre tots ells, dues revistes del meu ajuntament a tuti colori i paper couxé, que no denota cap senyal d’austeritat ni de patir cap crisis econòmica i a on, a més, es pot llegir la mateixa informació. Quin cost té aquesta propaganda política dels partits al govern pagada amb els diners dels contribuents i sense el consentiment del poble?
Curiositats: a l’última revista de l’Ajuntament informa he trobat a faltar l’escrit de CiU. És que no té res a dir ara que és a l’oposició? No ha de denunciar res sobre la seva expulsió del govern? Si que li ha passat ràpid l’emprenyament!
Una altra curiositat a ressaltar és l’escrit del PSC, que un any abans de les eleccions municipals es pregunta quin grup serà el menys complicat per governar la pròxima legislatura. I els d’ICV mirant cap a un altre lloc com si res no anés amb ells i distraient el personal amb un escrit sobre el Pla d’igualtat. Amb tots els meus respectes per la responsable de l’àrea, crec que caldria parlar de temes de més calatge. Està clar, però, que aquest és un dels temes que més preocupa el grup, malgrat que no hem avançat el que tots desitjaríem. I per què aquest interès sobre el Pla d’igualtat a ICV? Perquè hi ha molta teoria escrita i molt poca pràctica. O no?
Només parlo dels tres grups que a la passada legislatura varen obtenir quatre regidors, ja que n’estic convençut que sobre ells recau el futur del nostre poble. Sóc conscient que un regidor d’algun grup minoritari pot ajudar a constituir govern, però no passarà mai si dos d’aquests tres grups són incapaços de posar-se d’acord.
I, a tot això, jo em pregunto: s’utilitzaran les mateixes estratègies i es prioritzaran novament els temes personals a l’hora de formar un govern, tal com ja va succeir el 2007? Qui lo sa. Però coneixedor del tarannà d’alguna cap de llista, diré que ja s’ho està treballant de valent per tornar a ser descartada d’un futur pacte. En el seu dia, el president Maragall va assegurar al Parlament que el problema de CiU es deia 3%. A Cubelles, un dels molts problemes es diu 18%.
Tots sabem per l’hemeroteca les raons que van portar dos grups tan divergents com PSC i CiU a formalitzar un prepacte que deixés ICV a l’oposició, tot i haver guanyat per vots les eleccions del 2007. En tot cas, aquesta història ha de servir per fer memòria a aquells que la poden perdre per conveniència. Que no es preocupin, que jo seré aquí per recordar-los-hi.
Cubelles, setembre del 2010.
Personalment, no és el meu cas, atès que he triat posar punt i final a la política activa el juny de l’any vinent. He decidit, però, fer-ho paulatinament, sense llançar la tovallola, tancant els compromisos adquirits envers el meu poble. Per contra, he assumint plenament les meves obligacions familiars, les quals, des de la meva dedicació al municipi, sempre quedaven en un segon pla.
Però no és de mi de qui vull parlar. La meva intenció és espigolar l’acció dels grups polítics del meu Ajuntament, tant els que són al govern com els de l’oposició. I ho vull fer des de l’autonomia que permet poder parlar com a regidor no adscrit a cap partit, però molt coneixedor de les polítiques portades a terme els últim setze anys a Cubelles.
Vull escriure amb tota independència, lluny de la censura d’aquelles direccions polítiques que creuen tenir sempre la raó i ben lluny de la falsa llibertat del dret a la paraula escrita o de la pretesa democràcia participativa interna no practicada pels propis aparells. Així mateix, perquè no dir-ho, dels incompliments dels propis estatuts, aprovats per tots els afiliats, però que després no es compleixen com, per exemple, en el cas de les convocatòries d’assemblees, els límits de presentació d’un mateix candidat, etc. I després encara tenen la barra alguns de parlar de desafectació ciutadana cap a la política i els politics. Què esperaven?
He tornat de vacances i, com és natural, he trobat la bústia plena de papers. Entre tots ells, dues revistes del meu ajuntament a tuti colori i paper couxé, que no denota cap senyal d’austeritat ni de patir cap crisis econòmica i a on, a més, es pot llegir la mateixa informació. Quin cost té aquesta propaganda política dels partits al govern pagada amb els diners dels contribuents i sense el consentiment del poble?
Curiositats: a l’última revista de l’Ajuntament informa he trobat a faltar l’escrit de CiU. És que no té res a dir ara que és a l’oposició? No ha de denunciar res sobre la seva expulsió del govern? Si que li ha passat ràpid l’emprenyament!
Una altra curiositat a ressaltar és l’escrit del PSC, que un any abans de les eleccions municipals es pregunta quin grup serà el menys complicat per governar la pròxima legislatura. I els d’ICV mirant cap a un altre lloc com si res no anés amb ells i distraient el personal amb un escrit sobre el Pla d’igualtat. Amb tots els meus respectes per la responsable de l’àrea, crec que caldria parlar de temes de més calatge. Està clar, però, que aquest és un dels temes que més preocupa el grup, malgrat que no hem avançat el que tots desitjaríem. I per què aquest interès sobre el Pla d’igualtat a ICV? Perquè hi ha molta teoria escrita i molt poca pràctica. O no?
Només parlo dels tres grups que a la passada legislatura varen obtenir quatre regidors, ja que n’estic convençut que sobre ells recau el futur del nostre poble. Sóc conscient que un regidor d’algun grup minoritari pot ajudar a constituir govern, però no passarà mai si dos d’aquests tres grups són incapaços de posar-se d’acord.
I, a tot això, jo em pregunto: s’utilitzaran les mateixes estratègies i es prioritzaran novament els temes personals a l’hora de formar un govern, tal com ja va succeir el 2007? Qui lo sa. Però coneixedor del tarannà d’alguna cap de llista, diré que ja s’ho està treballant de valent per tornar a ser descartada d’un futur pacte. En el seu dia, el president Maragall va assegurar al Parlament que el problema de CiU es deia 3%. A Cubelles, un dels molts problemes es diu 18%.
Tots sabem per l’hemeroteca les raons que van portar dos grups tan divergents com PSC i CiU a formalitzar un prepacte que deixés ICV a l’oposició, tot i haver guanyat per vots les eleccions del 2007. En tot cas, aquesta història ha de servir per fer memòria a aquells que la poden perdre per conveniència. Que no es preocupin, que jo seré aquí per recordar-los-hi.
Cubelles, setembre del 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada