Prescripcions estudiades.

És legal buscar les prescripcions de delictes?

Que tothom te la percepció que la justícia actua en diferent vara de medi, això avui es una evidencia. Que molts saben que la justícia te diferents ritmes de actuació, esta provat que si, per que així ho han viscut i ho estan vivint moltes de les persones que no esperaven que per tan poca cosa avui estan mancats de llibertat.

Com se’ns pot demanar els ciutadans d’aquest país que creiem hem la justícia?. Com pot ser que persones que han jurat fer justícia, la facin servi per buscar els mecanismes per alentir-la de tal manera per aconseguir que els delictes flagrants que han comes algunes persones prescriguin!. Aquí hi ha alguna cosa que no funciona!, o put ser si que funciona ates que per moltes persones aquesta és la cuirassa per si de cas. No ni ha prou de ser aforat.

Tot el país esta parlant de crisis, hi no ens manca raó, els polítics ens demanen confiança, confiança en qui, i en que, si com més espolies més defensors tens, i més segur pots estar de no anar a la presó. Els professionals que han de fer complir la Llei actuen duna manera totalment adversa, i donen ha entendre com si formessin part en el repartiment del pastis, i suposo que, com més gros és, mes part, si no que algú m’expliqui que els fa actua en aquests representants de la Llei al reves del que s’espera d’ells, o es que tothom va amb el pas canviat menys ells?.

Molts dels professionals que ja s’han pronunciat també anaven errats?. Tot plegat denigrant, esperant que la gent de carrer ja no s’han recordi d’aquells dos senyor que varen espolià el Palau de la Musica de Catalunya. Mireu jo penso que, el que mata és un criminal, i el que roba és un lladre, i això la Llei ho ha de castiga, i punt, no hi ha d’haver termes mitjos.

Les persones del carrer pensem que hi ha dues justícies, una per aquells que no tenen diners i altre per aquells que sestant emportant aquest país ha paradisos fiscals. El nou i flamant President de Catalunya en el seu primer discurs de Cap d’any no pot demanar-nos que ens impliquem tots aixecar Catalunya, quan ell sap que hi ha lladres el carrer de coll blanc que ni tan sols se’ls priva de llibertat, ni se’ls hi fan tornar els diners que ells mateixos diuen i els documents o verifiquen que es varen endur. Això no hi ha dret. Ni és de dret.

Juli Solaz, titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona que des de fa 2 anys instrueix l’espoli del Palau de la Música sense donar cop ni prendre cap mesura contra els espoliadors, ha sol·licitat una plaça de magistrat a l’audiència de Barcelona.

Solaz ha estat molt criticat per altres magistrats per la lentitud de la instrucció i la seva negativa a empresonar els acusats. La primera conseqüència de la seva marxa torna a beneficiar de forma directa Millet i Montull, ja que el tràmit que s’obre per cobrir la vacant i el temps que necessitarà el nou magistrat per posar-se al dia endarreriran encara més la resolució de la causa.

El canvi en la direcció de la instrucció endarrerirà encara més el procés judicial, cosa que fa feliç a CiU, PSC i els directament imputats. El Pacte del Liceu a tota vela i el nepotisme i corrupció, com en els casos de Carlos Fabra i Cesar Alierta, és la norma i la llei dels poderosos!.

Personalment penso que la prevaricació en l’exercici de la justícia tindria que ser molt més clara i sobre tot contundent per aquells que en delictes confessats per el mateix delinqüent i que no cap la presumpció d’innocència estiguin treballant per que aquestos personatges passegin pel carrer amb la seva rialleta com si sestessin enfutent d’aquells que el menys els estem criticant.

J.Coch.

Els desitjos de tot un poble per al 2011

Quan comencem un nou any, la tradició mana que ens formulem els nostres desitjos. Uns ho fan coincidir amb les dotze campanades i d’altres esperem als primers dies de l’any. En tots els casos, això sí, sabent que difícilment molts els podrem complir, i més si depenen de l’acció de terceres persones. Tanmateix, això no treu que almenys es treballi en la direcció correcta per tal que, si no es compleixen, sobretot que no sigui per no haver-hi esmerçat tots els nostres esforços.

Alguns polítics, per contra, opten per escriure la carta a ses majestats els Reis d’Orient; personalment, però, m’estimo més els desitjos, ja que no deixen de ser reptes personals. No negareu que té un punt que fa que sigui molt més engrescador, oi?

Sé que corro el risc que desvetllant els meus desitjos pugui ser que no es compleixin. Això, almenys, és el que diuen, però atès que m’agrada arriscar, estic disposat a fer públiques les meves il·lusions per a aquest any 2011.

Estic segur que alguns d’aquests desitjos us semblaran repetitius, atès que ja s’han publicat en altres articles, però trobo que sempre va bé refrescar la memòria. I més encara si detectes que alguns segueixen sense voluntat de parlar-ne i, fins i tot, hi treballen en contra pel sol fet d’ensorrar-los.

Alguns d’aquests propòsits són de recordatori i d’altres, vagi per endavant, només busquen millorar la vida social del meu municipi, que és Cubelles.

En primer lloc, faré esment als recordatoris del passat que, això no obstant, poden tenir solució en un futur espero no gaire llunyà.

Desitjo l’aclariment dels números de l’oficina de recaptació quan es va fer el traspàs de l’empresa Molina a la Diputació.

Desitjo que s’ingressin els impostos que no s’han pagat, més enllà dels últims cinc anys, a les arques del nostre ajuntament, fruit de les males gestions dels responsables polítics.

Desitjo que les obres que manquen per fer a les noves urbanitzacions de Cubelles les paguin les juntes –propietaris- i no que es financin amb els impostos de tots els que paguem.

Desitjo la resolució de la denúncia que l’Ajuntament ha portat a Fiscalia pels rebuts de dubtós cobrament que hi ha des de fa anys, arran d’una mala gestió política.

Desitjo que aquest desitjos siguin resolts a favor del nostre municipi, ja que amb aquests diners es podrien afrontar molts dels dèficits socials que patim els vilatans de Cubelles.

Pel que fa al futur.

Per a mi, el desig més intens per a aquest 2011 a Cubelles es polític i, m’atreviria a dir, que és compartit per tot el poble: volem estabilitat política o, el que és el mateix, pau social.

Desitjo que el nou govern sortit de les properes eleccions municipals sigui prou cohesionat i fort com per seguir amb algunes de les polítiques que s’han pogut iniciar durant aquesta legislatura.

Desitjo que, per interessos personals, no es deixin prescriure fets que podrien enterbolir la vida social i política per alguns anys més a Cubelles. Seria un pas endarrere molt gran.

Desitjo que la tasca social i política que hem fet els homes i dones de Cubelles, anteposant els interessos de tot un poble per davant de responsabilitats laborals, personals i familiars, no hagi estat inútil.

Desitjo que les persones que volen dedicar-se a la política ho facin amb voluntat de servei i no com un mitjà per aconseguir un benefici i/o un treball per a quatre anys.

Sé que per a alguns que viuen a Cubelles aquest desitjos no seran prioritaris. Egoistament podria dir que per a mi tampoc, però mirant mes enllà del propi melic, estic convençut que per a la majoria sí que poden ser-ho. O no?

Feliç any 2011 a tots i totes.

Cubelles, gener 2011.